Per què ploren els empleats d’Amazon?

18.08.2015

Avui dia treballar en una empresa tecnològica com Apple, Facebook o Microsoft és un privilegi i una font de prestigi personal. Fins no fa gaire, ser empleat d’Amazon també era considerat una sort, però un reportatge demolidor publicat dissabte passat a The New York Times ha posat al descobert la tortuosa cultura de treball que impera en l’empresa de Jeff Bezos. Els amazonians, també coneguts com a “amabots”, són entrenats per treballar amb un rigor i una exigència fora mida. També se’ls encoratja a ser hipercrítics amb els companys i a puntuar-los en un sistema d’avaluació permanent que pot tenir conseqüències en la seva continuïtat laboral. Amazon acomiada i recluta treballadors constantment, aplicant una meritocràcia amb un criteri darwinista: que guanyin sempre els millors. Passa que, sovint, els millors no són sempre els més bons.

Nous treballadors d'Amazon arriben a una sessió d'orientació | Foto New York Times

Nous treballadors d’Amazon arriben a una sessió d’orientació | Foto: New York Times

El reportatge de Jodi Kantor i David Streitfeld ha caigut com una bomba als Estats Units i ja acumula més de 5.000 comentaris en tres dies a l’edició digital de The New York Times. En unes declaracions a Bloomberg, Jeff Bezos ha tret ferro a l’assumpte al·legant que el reportatge és purament anecdòtic. El cert, però, és que Kantor i Streitfeld han sabut recollir testimonis d’extreballadors d’Amazon que han confessat el malson que van viure mentre hi treballaven. I també han pogut entrevistar alguns empleats actuals, amb diferents graus de responsabilitat, que han obtingut el permís de l’empresa per aparèixer en el reportatge.

La tesi dels autors de l’article, però, és que Amazon està portant a terme un experiment en recursos humans per veure fins on pot empènyer (o arrossegar) els seus treballadors en la consecució dels seus infinits plans d’expansió. Bo Olson, que va treballar en el departament de màrqueting de llibres i que amb prou feines s’hi va poder estar dos anys, evoca la imatge que li ha quedat d’Amazon: gent plorant a la feina. “Surts d’una sala de reunions i veus al teu davant un home fet i dret que es tapa la cara”, diu Bo Olson. “Gairebé tots els companys que vaig tenir van acabar plorant sobre el seu escriptori en un moment o altre”. Sigui com sigui, el mes passat, Amazon va superar en facturació Walmart, la cadena de supermercats més grans dels Estats Units, amb un valor de mercat de 250 bilions de dòlars, alhora que l’índex de la revista Forbes n’encimbellava el fundador, Jeff Bezos, entre els cinc homes més rics del planeta.

Bezos és un home que creu en l’evidència de les dades. En un discurs de graduació que va pronunciar a la universitat de Princeton, Bezos explicava la manera com havia convençut la seva àvia, quan ell tenia només deu anys, perquè deixés de fumar. Va calcular les hores de vida que perdia amb cada cigarreta que fumava i li va demostrar amb tota la crueltat (o claredat dels números) que li quedaven pocs anys de vida. Fins que l’àvia es va posar a plorar.

De la mateixa manera que Amazon és un acumulador de dades de clients, també fa servir les dades per avaluar el rendiment dels seus treballadors. Els que treballen als magatzems fent paquets són permanentment observats mitjançant sofisticats sistemes de vigilància per assegurar que fan prou paquets per hora.

A Amazon es fomenta la confrontació entre els companys i els empleats s’avaluen per resultats tangibles. Es demana transparència i precisió a l’hora de valorar qui està aconseguint resultats i qui no. S’encoratja el personal a discutir i qüestionar sense contemplacions les assumpcions o les propostes dels altres companys. També es dóna per fet que els treballadors estan sempre connectats, i que han de poder respondre un correu a les dotze de la nit, o un dissabte al vespre. El treballador ideal d’Amazon ha de ser com un atleta, capaç de resistir curses de fons i alhora fer esprints davant la meta. El seu compromís ha de ser total.

Jeff Bezos, fundador d'Amazon

Jeff Bezos, fundador d’Amazon

Així com altres gegants tecnològics com Google o Facebook procuren fer més agradable la vida als seus treballadors obrint gimnasos a la feina, oferint-los un bufet lliure per dinar o un complement salarial quan tenen un fill, Amazon advoca per la frugalitat i no cobreix ni la factura de mòbil ni les despeses de desplaçament per motius de feina.

Entre els entrevistats també hi ha alguns casos de treballadors que han hagut d’agafar la baixa temporal, a vegades per contratemps de salut tan greus com un càncer o un avortament, i en tornar a la feina se’ls ha posat en un programa de millora del rendiment [Performance improvement plan] per tal de tornar-los a posar en solfa. Aquests programes, però, lluny de crear un espai perquè l’empleat es vagi recuperant, acaben convertint-se en un espai de pressió per convidar-los a plegar.

L’èxode d’empleats és un degoteig constant, però també ho és el flux de treballadors nous que s’hi incorporen cada dilluns. Ara mateix, només a les oficines de Seattle, hi ha 4.500 vacants, incloent-hi una oferta de feina adreçada a un analista de recursos humans especialitzat en estratègies de contractació massiva. Hi ha empreses que, davant la falta de personal, tendeixen a reduir les seves ambicions o a suavitzar les condicions de selecció. No és el cas d’Amazon. En un vídeo promocional recent, adreçat a futurs sol·licitants, una noia diu amb to admonitori: “Aquí, o bé encaixes o no encaixes. Aquesta és una feina que t’agrada o no t’agrada. No hi ha terme mig”.

Podeu llegir l’article “Inside Amazon”, publicat a The New York Times aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Mentrestant, lluny de fer alguna petita cosa per viure cada dia una mica millor, consumim sense parar a les grans marques i empreses. “Això és la globalització”, ens diuen. I ho trobem fantàstic. Comprem a tot hora. A Amazon, a Google, a Inditex, a Apple, a tots els grans. I els grans ens devoren. Fan fer el que els convé a governs, es carreguen les petites empreses, les nostres petites empreses que defensem amb el nostre esforç mentre mirem com el nostre veí compra a l’empresa gran. Ell, que és autònom.

    • no puc estar més d’acord en el comentari del Jaume Bargalló.
      mentre els comerciants , ho soc des-de fa quasi 40 anys , intentem demostrar en el dia a dia i amb molt d’esforç i hores , la pseudo publicitat de les grans marques i els seus dictatorials mètodes de vendes fan que cada dia aquesta globalització ens ensorri una miqueta més , i mentrestant els mateixos consumidors ( fins i tot persones que treballen a petites empreses ) fan més grans les grans marques pensant que son més lliures , simplement perque poden comprar ells mateixos des-de l’ordinador de casa seva a les 10 de la nit…en fí, c’est la vie.

  2. Compteu les faltes del paràgraf: “Entre els entevistats també hi ha casos de treballadors que han hagut d’agafar la baixa temporal per culpa d’un càncer o perquè han hagit d’avortar, i en tornar a la feina se’ls ha posat en un programa de millora del rendiment [perfromance improvement plan] per tal de tornar-los a posar en solfa. Aquests programes, però, lluny de crear un espai perquè l’empleat es vagi recuperant, acaben convertint-se en una argúcia per convidar-los a plegar.”

  3. A Amazon Alemanya aixo no es veritat.
    Jo estic molt content de treballar a Amazon.

  4. Crec i en penso que el propietari d’Amazón (no en sé el seu nom), i ni falta que em fa, que és com una mena de drac que tan sols el que el satisfa son els dolars que li dona la seva empressa, i els seus treballadors encara que amb sou, són com els serfs que han de passar totes les proves que en diu el cavaller que els poseeix en tots el termes, i ell té totes les eines per a controlar-los i si cal fotre-los al carrer,……., i així sempre hi ha cua per a entrar a la empressa draconiana,……., encara que en penso que totes les empresses en tenen una mica de draconianes, perquè et contracten majoritariament per a temps mínim ( si en passes la prova), i si has trobat algú que furga en el teu comportament ho tens díficil, tot i que superis la prova mai et podràs (miracle), quedar fixe. Dol pensar que has de tenir estudis per a entrar a treballar i que et serveixin per a això,…….., per a llençar-los a les escombraries, bé el meu escrit és una reclamació per a tots els que ara poden treballar, jo ja vaig passar lo meu, era força díficil de trobar una empressa que et contractes com a fixe, i molt mal pagada, i ara de ben segur encara continuem a la mateixa roda, o de fet n’ha crescut, i el jovent és troba amb sous denigratoris i condicions infrahumanes, per les històries que la meva filla m’ha anat transmeten en el seu camí a trobar una feina correcta i sobretot que respecti un sou correcte i que la feina sigui fixa,……, amb el seu continuar estudiant, per a anar a caure a l’aeroport en el lloc on és busquen les maletes perdudes,……., i deunidó el problema que tenen de soportar amb els vianant que n’han perduda una, i quan se li acabarà el contracte doncs apa a l’atu,……, cas que l’haguis cotitzat, perquè en èpoques passades et quedaves sense feina i ni cobraves atur ni res. Hem de reclamar uns drets humans i lògics sobre les persones que ocupen un lloc en una feina, i que les feines no siguin a temps mínin, i que tinguis sempre l’oportunitat de quedar-t’he fixe, els síndicats ho tíndrien de resoldre, perquè paguis els que els hi paguis no resolen aquestes condicions en que les persones s’hi veuen implicades perquè segons en deis el meu estimat pare era això: Ramona, feta la llei feta la trampa, i els síndicats hauríen de trobar el camí de tombar aquestes trampes que en possen als treballadors.

  5. Deu ni do… si llegíssim que això passa a la Xina o a qualsevol lloc similar no se’ns faria estrany, però que passi als EUA… Em sembla una mica fort fer passar als treballadors per aquestes situacions, crec que un empresari ha de pensar en el seu negoci, però tinc ben clar que si es tracta bé el personal sempre serà molt més productiu que no pas fent-lo plorar…