Per què cal prohibir l’Autobús Transfòbic

2.03.2017

Dimarts vam saber que una associació d’extrema dreta ha impulsat una campanya que pretén fer circular pels carrers de diverses ciutats de l’Estat un autobús amb el següent missatge: “Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin. Si neixes home, ets home. Si neixes dona, seguiràs sent-ho”. Dirigents tan allunyades com Cristina Cifuentes i Ada Colau han condemnat la iniciativa i han declarat que emprendran accions per impedir que l’autobús circuli, mentre que els impulsors han apel·lat a la llibertat d’expressió. L’argument per aturar l’acció és denunciar que es tracta d’un missatge transfòbic que discrimina i atempta contra la dignitat d’un col·lectiu. El moviment més interessant, però, és la defensa dels responsables: des de la presentació de la campanya fins al darrer tuit, l’estratègia comunicativa s’ha basat a no moure’s ni un mil·límetre d’un argument: “es tracta d’una veritat elemental de la biologia” i, com a tal, no es pot censurar. La trampa dels activistes és tant repugnant i cínica com subtil i ben pensada, i és per això que cal preguntar-se si tenim eines intel·lectuals per detectar-la i, finalment, desactivar-la.

Pensem en tres autobusos diferents, dos de reals i un d’imaginari. El primer és l’Autobús Transfòbic que estem discutint. El segon, és una campanya a la qual els defensors de la campanya remeten per justificar el seu dret a expressar les seves opinions: el mític Autobús Ateu que va recórrer diferents ciutats del món, com Barcelona i València, amb el missatge “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la teva vida”. El darrer autobús que proposo per definir el contrast és totalment imaginari: l’anomenarem Autobús Científic i en el seu lateral es podria llegir “La sal marina és clorur de sodi. Quedeu avisats”. Podríem definir l’argument dels defensors de la campanya en els següents termes: l’Autobús Transfòbic es vol fer passar per Autobús Científic per tenir els mateixos drets a circular que l’Autobús Ateu.

El primer que cal reconèixer per resoldre aquest debat és el poder de les paraules, i això ens obliga a invocar al filòsof britànic J.L. Austin i el seu cèlebre How to do things with words. A aquesta obra, Austin desmunta la “fal·làcia descriptiva”, una posició que defensa que l’única funció rellevant dels enunciats lingüístics és descriure un estat de coses. Davant d’aquesta posició, Austin va introduir una distinció perspicaç i universalment acceptada avui dia, entre enunciats constatatius i performatius. Els primers, com ara dir que la sal és clorur de sodi, simplement descriuen com són les coses, mentre que els segons realitzen un canvi en el món pel sol fet de ser pronunciats. L’exemple clàssic d’acte performatiu és la promesa: si jo dic a un amic “et prometo que t’ajudaré sempre que em necessitis”, el sol fet de dir-ho és una acció que genera conseqüències al món, com ara el dret de l’amic a reclamar la meva ajuda. L’Autobús Transfòbic es defensa dient que el seu missatge és merament descriptiu, mentre que els seus detractors assenyalen que es tracta clarament d’un enunciat performatiu amb finalitats repugnants.

La sofisticació maquiavèl·lica dels creadors de l’Autobús Transfòbic rau a la seva voluntat d’explotar l’ús ambigu que fem de les paraules “nen” i “nena”. En el nostre entorn cultural, la primera intuïció que ens passa pel cap és que “nen” o “nena” és a uns genitals el que “sal” és a clorur de sodi: un terme estrictament descriptiu. La clau de tot plegat és que això no és així, sinó que, quan diem que “En Joan és un nen”, no estem actuant com ornitòlegs que cataloguen l’ocell que acaben de capturar, sinó que estem carregant a en Joan i a nosaltres mateixos d’expectatives de com hauria de ser i comportar-se. Roba de color blau, cabell curt, cotxes de joguina, fer petons a les nenes, etc. També és fonamental el context: en determinades situacions, com una revisió mèdica, és possible que “nena” s’utilitzi com un biòleg utilitzaria el terme “femella”, però en el lateral d’un autobús que circula per la via pública, no. Contràriament al que diríem sense pensar-hi, l’ús habitual dels conceptes “nen” i “nena” està carregat d’assumpcions normatives que converteixen el missatge de la campanya d’extrema dreta en un acte clarament performatiu i amb una intenció molt concreta: imposar una visió del món que exclou certes identitats. El problema és que, com ja hauríem de saber tots a hores d’ara, les identitats fan de mal legislar perquè són infinitament més lliures, variables i fluides del que agradaria a alguns.

Si hem arribat fins aquí, queda un darrer parany per superar. L’Autobús Transfòbic no és com l’imaginari Autobús Científic que els seus responsables diuen que és, sinó un autobús performatiu amb una agenda política. Ara bé, ens queda una qüestió per resoldre: per què l’Autobús Ateu, que també té una agenda política, té dret a circular i el transfòbic no? Molts defensors radicals de la llibertat d’expressió gens sospitosos de transfòbia dirien que tots dos tenen el mateix dret, encara que no ens agradi, de la mateixa manera que defensen que els partits feixistes tenen dret a presentar-se a les eleccions. Aquest és el punt més delicat del debat, i la clarificació de la diferència hauria de conduir a la resposta.

El fet és que la tria d’una opció religiosa té la mateixa naturalesa que la tria d’una opció política: es tracta d’un element important però no essencial de la identitat de les persones  sobre el que només es podran pronunciar adequadament quan tinguin l’experiència i les capacitats de raonament pròpies de la majoria d’edat. En canvi, la identitat sexual, com ara la raça, es troba a un nivell molt més fonamental pel simple fet que està inscrita al cos dels infants i és present en la seva experiència més immediata del món en un sentit molt diferent i radicalment més profund que, per exemple, la religió. Per transcendents que siguin les conseqüències ètiques de creure o no creure, arribar a elles i debatre-les només té ple sentit a partir de certa edat; mentre que els judicis sobre quines són i com haurien de ser les seves identitats sexuals interpel·len als nens tan aviat com aprenen a parlar i els afecten d’una manera molt més directa. Per això no commourà de la mateixa manera a un infant dir-li que Déu probablement no existeix que dir-li que si té penis no li poden agradar els nens.

Per resumir: l’Autobús Transfòbic hauria de prohibir-se perquè no descriu cap realitat objectiva, sinó que intenta ferir i negar un element essencial de la identitat de manera que, pel context en el qual apareixerà -els carrers de la ciutat- impactarà sobre un col·lectiu que no té les eines intel·lectuals per filtrar i contrarestar l’atac: la canalla. Precisament per això, el bus està dirigit als infants i no als adults tant en el text com en les imatges i, precisament per això, caldria prohibir-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

14 Comentaris
    • De fet la independència és il·legal. La constitució no la permet. Per tant no s’hauria ni de debatre. I punt.

      • Perdona, però la independència no és ni qüestió de vida o mort ni té a veure amb els drets humans (la transfòbia, sí).

  1. Transfòbic vol dir odi a als “trans”.
    Això surt de la imaginació d’alguns. Ells estan en contra del canvi de sexe (una cosa que fa uns anys ni es sabia què era). Però ells no fomenten cap odi als transexuals.
    Si opineu diferent, digueu com ho ha de fer algú que, per religió, ètica o el què sigui, cregui que no s’ha de fer canvi de sexe sense que impliqui odi a ells?
    Ja podeu recercar recargolats arguments, que només el fet de dir que “no estic d’acord en que es faci canvi de sexe” vosaltres ja li veureu odi. perquè és el què li voleu veure. M’inclino a pensar allò de veure la palla a l’ull del veí i no veure la biga al propi ull.

    Segona part:
    S’ha de prohibir que l’opinió d’aquesta gent arribi a la població.
    Qui ho ha de prohibir? perquè qui ho prohibeix també forma part de la població.
    Es farà un comitè de paletes i ells seran els encarregats de dir què pot escoltar la població i què no està preparada la població per escoltar? o en contres de paletes, seran els dels col·legis d’advocats, els jutges? Ells estan preparats per pensar i la població no? o els polítics?
    Es classificarà la gent segons el coeficient intel·lectual i els que tinguin el CI més alt seran els encarregats d’autoritzar el què està capacitada la població per escoltar?(si ho feu així aviseu-me que el el meu CI és de 152. Acte seguit dimitiré de la comissió de censura perquè no vull participar en un feixisme).
    Cal dir, perquè ningú es confongui, que jo he lluitat tota la vida per la igualtat de drets, i que estic radicalment en contra de l’opinió que donen en aquests autobusos. Però em fa por perquè estic veient que cada vegada va a més les ganes de prohibir tot el què diu l’adversari. Comencem a entrar en una involució en determinats aspectes.

  2. ” sinó que estem carregant a en Joan i a nosaltres mateixos d’expectatives de com hauria de ser i comportar-se.”

    Amb aquesta frase us heu contradit. Llavors el problema no el tenen els de l’autobús, sinó vosaltres, que penseu que els nens s’han d’etiquetar. Llavors, potser, el problema és nostre dient als nens que juguin amb cotxes i les nenes amb nines, no?

    Us equivoqueu de mig a mig. Tots sabem que de xalats el món n’és ple. No fa pas gaire encara sortia gent afirmant que la Terra és plana. Total, tu la veus plana, no? I què hem de fer? Prohibir-los que circulin pel carrer? Doncs no, ignorar-los i ells mateixos ja es cansaran.

    Prohibir aquest autobús l’únic que genera són actituds radicals. El bus, en sí mateix, és una collonada que no tindria més importància que la que vosaltres, els mitjans, li heu donat. Actituds tant radicals com la vostra el que fan és que la gent es pregunti el per què d’aquesta reacció tan exagerada.

    Aquest col·lectiu està en contra dels postulats de la ideologia de gènere. Això podrà ser discutible. Però d’aquí a dir que fomenten l’odi a la gent transexual crec que hi ha un tros. Esteu contraposant dos aspectes que pertanyen a nivells diferents i, amb la vostra actitud, intoxiqueu l’essència de la realitat: un xalat que divaga.

    Salutcions.

  3. Si hom vol prohibir la circulació d’aquest autobus [suposadament] tranfòbic, també s’haurien de censurar els diccionaris (mireu, si més no, les definicions de “penis” i “vulva”).

    Respecte a la frase de l’artícle que diu: “Per això no commourà de la mateixa manera a un infant dir-li que Déu probablement no existeix que dir-li que si té penis no li poden agradar els nens”. Tot i que els rotuls de l’autobus no diuen res sobre el comportament sexual de les persones (ni sobre els suposats rols socials que corresponen a un sexe o altre), és bo dir-lis als nens que abans d’utilitzar la seva eina sexual que tenen entre les cames amb la persona que senten atracció, caldrià que penses bé el què fa, i amb les conseqüències dels seus actes. Pot ser els promotors de la prohibició de circulació lliure d’aquest autobús, també hi trobaràn amb aquest consell patern i matern un atac a la sacrosanta autonòmia i llibertat dels infants…

    Un dubte (per si algú m’ho pot aclarir): Quina diferència hi ha entre la percepció del propi cos en una criatura que pateixi anorèxia d’una altra que cregui que té un sexe “cosificat” que no li correspón?

    Perquè quan es parla de “gènere” i “transexualitat”, de què és parla?
    De fisiològia? De rols socials? De “voler ser” per què “m’agradaria ser”? De comportaments sexuals? Crec que són coses que es barregen i crec que es tindrien de tractar per separat.
    En aquest autobús, hi veig un missatge fisiològic, i prou. Missatge que no és incoherent amb la realitat fisiológica (excepte poquísimes excepcions).

    Atentament

      • Com era allò?Ah! Sí… “Prohibit prohibir”.
        Si us plau. pot dir-me on veu totalitarisme al meu comentari? Gràcies

        Atentament, i bona setmana

  4. Al paràgraf que comença per “La sofisticació maquiavèlica”, hi ha unes suposicions tan sofisticades del missatge que hi posa a l’autobús, que es impossible que coincideixin amb la realitat.
    És força típic. Has volgut fer una lectura d’acord al teu objectiu de voler-ho prohibir i has anat buscant sofisticacions en el missatge que dubto molt que siguin tan repensades i rebuscades com dius.

    Al final hi poses que com que va adreçat als infants (jo diria que en realitat va adreçat als adults) s’ha de prohibir.
    Ara faig jo una suposició: molt em temo que si anés només dirigit als adults, també buscaries arguments per prohibir-lo.

    Saps què? rebuscant arguments sofisticats a tots els missatges, sempre podem trobar on prohibir qualsevol missatge perquè no arribi a la població, fins convertir Catalunya amb Aràbia Saudita.

  5. Una altra reflexió:
    La manipulació de la població es pot fer només quan prohibeixes a algun col·lectiu o alguna opció que pugui expressar-se.

    Us donaré exemples.
    En temps de Franco, encara que ara pensem que hi havia molta oposició, en realitat eren quatre intel·lectuals. Com que la opinió de la divergència estava prohibida, la gent es creia al final tot el què deia el règim. Fins i tot en coses tan bèsties com voler-nos prohibir la llengua en públic, els mateixos catalanoparlants ho veien lògic i hi estaven a favor perquè no sentien cap opinió divergent.
    En democràcia també passa. El rei Juan Carlos, tot i ser un pendó, mentre van poder imposar el silenci sobre ell, en totes les enquestes aquest rei era molt més ben valorat que qualsevol polític. Només quan la censura feia aigües per tot arreu és quan la gent va començar a veure com era aquest personatge.
    En podem dir més. Si mireu el registre d’entitats de la Generalitat, veureu que hi ha unes 900 entitats de dones i feministes i quasi cap entitat d’homes ni entitats per la igualtat de gèneres de forma objectiva. (Les entitats feministes, tot i que diuen que volen la igualtat, si un observa tot el que denuncien i totes les trampes que fan, només arribes a la conclusió que son les entitats més antiigualitàries que existeixen).
    Com que la descompensació és enorme, a la població només li arriba el missatge d’aquestes entitats, on constantment estan enviant estudis falsos dient que els homes son tan dolents i les dones tan bones i tan víctimes.
    Tan és així, que ara la població creu que les dones no maltracten els homes psíquicament, al 50%, quan sempre ha estat així. Quan científicament està demostrat que això del caràcter manipulador i/o dictador és potestat tan d’homes com de dones.
    Per això hi ha sempre tanta temptació de prohibir al contrari.

  6. Estic seguint aquest debat, i escolto i llegeixo amb interès tant els arguments a favor de prohibir aquest autobús com els arguments en contra. Tinc moltes dificultats per decantar-me de manera clara per una opció o l’altra, però en general estic arribant a una conclusió semblant a la que s’explica en aquest article: que va adreçat als infants i que pot tenir conseqüències en la seva vida. Podria fer sentir culpable una criatura trans a qui se li planta l’autobús a davant de l’escola, i fins i tot pot provocar que alguns companys l’assetgin reforçats per l’opinió que han vist escrita en un autobús gegant.
    Ara bé, el cas és delicadíssim. Estableix un precedent extrapolable a altres casos més propers als “nostres” punts de vista que em fa molt mala espina.
    Penso en la citació de Chomsky que diu: “Si no creiem en la llibertat d’expressió per a la gent que menyspreem, no creiem en la llibertat d’expressió en absolut.”

  7. La verdad, escuchar a gente asi apelando a la libertad de expresión, me llena de una mezcla de rabia y tristeza, porque por mucho que me asquea admitirlo, reconozco que tienen razón. Y más se me revuelven las tripas cuando pienso que esta misma gente es la misma que seria los primeros en reprimir la libertad de expresión si tuvieran poder para hacerlo.
    El veneno y la ignorancia siempre se va a escampar por el mundo y prohibirlo es contraproducente. Ahora, tambien se puede contrarestar, yo propongo un autobus que pusiera:
    A los curas le gustan los niños
    Y las niñas tambien

    Y punto. Vamos a jugar todos con la libertad de expresión y a ver que pasa. Aunque prefiero el estilo de la ultima portada del “jueves”. Eso es terminar una discusión con clase.

    Siento que mi argumento no sea todo lo filosofico que la pagina se merece, pero tras empezar una conversación con la gran victoria del barça y terminar hablando de Venezuela…, aun no entiendo la conexión. Definitivamente he tenido mal dia. Me encanta el debate y las aportaciones, aunque no todas. Bona nit.

  8. Llibertat d’expressió? Una cosa és que siguis lliure d’expressar odi, una altra ben diferent és reclamar com a dret la difussió del teu missatge d’odi.