Pepe Serra a Serra d’Or

21.10.2015

El número d’octubre de Serra d’Or destaca per l’entrevista al director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra. També s’hi publiquen articles sobre el Pla Bàrcino, Prat de la Riba o els cent anys de la l’Escola de Bibliotecàries.

Pepe Serra, director del MNAC | Foto MNAC

Pepe Serra, director del MNAC | Foto MNAC

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), reflexiona sobre aquesta institució a l’últim número de Serra d’Or. En una entrevista en profunditat, la periodista Zeneida Sardà fa reflexionar al director sobre les exposicions, el finançament i el model social que segueix el museu, entre d’altres temes.  Sorprenentment, un dels problemes que Pepe Serra explica que té la institució és la manca d’espai on exposar obres: “Que l’edifici que acull el museu sigui gros no vol dir que hi hagi espai. Si es mira en planta, l’espai més gran, la sala oval, és buit, i si mirem la planta de dalt, l’espai més gran és una cúpula que també és buida. A més, hi ha dos grans patis també buits. Els metres quadrats d’exposició són ridículs en comparació amb les dimensions de l’edifici”. Quant a la importància del MNAC en el panorama cultural català, Serra explica que han de convèncer la societat i els polítics “que aquest museu és prioritari. És el museu de capçalera del país i mereix molta més dotació de la que té. No <<en contra>> de ningú!”, especifica; “Però he d’explicar que custodiem tres-centes mil obres d’art, la col·lecció d’art més important del país”. La entrevista aprofundeix sobre els projectes renovadors que Pepe Serra vol dur a terme per transformar el MNAC en un centre actiu i atractiu.

L’arqueòloga Carme Miró i Alaix, responsable del Pla Bàrcino, mostra les darreres descobertes relacionades amb la Barcelona antiga, posades a l’abast dels visitants, dins el projecte d’il·lusionar els ciutadans amb l’arqueologia. El periodista Jaume Fabre ressegueix la rocambolesca aventura del bust de Prat de la Riba dins el palau de la Generalitat de Catalunya, des de la instal·lació del monument al fundador de la Mancomunitat, el camuflament i la posterior desaparició durant el franquisme, fins a la recent restitució amb tots els honors. I, a l’apartat de Premsa, Fabre mateix analitza l’obra periodística d’Albert Manent. També és destacable l’article d’Assumpció Estivill, on repassa els cent anys d’existència de l’Escola de Bibliotecàries, una de les obres de país de la Mancomunitat que persisteixen.

Marta Nin narra les vicissituds per què ha passat la figura del bisbe salvadorenc Òscar Romero, assassinat l’any 1980, fins al moment en què finalment ha estat reconegut i avalat per l’Església catòlica. El productor i home de cinema Paco Poch ens dóna la seva solvent visió de les principals novetats cinematogràfiques presentades als recents festivals de Canes i de Karlovy Vary. Jordi Coca reflexiona sobre tots els aspectes amagats de la seva escenificació de la conferència «El teatre i la pesta» d’Antonin Artaud, un dels espectacles destacats del final de la temporada passada.

A l’apartat de Lletres, Fèlix Edo Tena analitza alguns dels títols de l’abundosa i laberíntica obra de Pedrolo, cercant aquelles novel·les que més poden suscitar l’interès dels lectors actuals. Maria Martí i Baiget ressegueix els inicis de Víctor Català a la revista «Catalana». I Lluís Alpera descriu l’obra poètica de l’escriptor de Cocentaina Vicent Valls, recentment desaparegut. Dins la secció de Música, Xavier Chavarria tanca el seu breu cicle entorn de l’obra d’Antonín Dvorák analitzant-ne les obres de maduresa, com el cèlebre «Stabat Mater». I Miquel Pujadó dóna notícia de la trajectòria i les darreres produccions de Celdoni Fonoll. Francesc-Marc Álvaro reflexiona sobre la persistència del llibre imprès i del paper que exerceix davant l’evolució de la indústria de la cultura i del coneixement. I, com d’habitud, el número inclou comentaris i ressenyes de les darreres novetats bibliogràfiques i discogràfiques, a més de les columnes d’opinió, la pinzellada de Joma i la pàgina d’entreteniments.