Pel·lícules que surten de l’armari

Lizzie Borden és una directora de cinema coneguda per tres pel·lícules independents que va filmar entre 1976 i 1986, pioneres del cinema queer i lèsbic militant que posava en escena els reptes i crisis de la segona onada de feminisme. Combinant estètiques underground amb diverses capes de reflexió, el cinema de Borden exhibeix una constant: donar veu a grups de dones que mostren les dificultats per lluitar contra el patriarcat en una societat benestant on les formes de dominació esdevenen més opaques i subtils que les que van combatre les primeres sufragistes. Amb motiu de la reimpressió en 35 mm de Born in Flames (1983), el MACBA projectarà les 3 obres de Borden el 16, 17 i 18 de febrer, i comptarà amb la presència de la directora per presentar les sessions i debatre sobre els films en un col·loqui posterior.

Dijous passat vam tenir l’oportunitat de veure Regrouping (1976) un documental en la línia del cinéma vérité de l’època que, per culpa dels problemes per aconseguir el permís de les seves protagonistes, havia romàs ocult dins l’armari de Borden -literalment- durant dècades i ha estat exhibit en poquíssimes ocasions. La pel·lícula mostra els debats i reflexions de dos grups de dones artistes integrades en els cercles d’elit de l’art i la intel·lectualitat novaiorquesa dels 70 i els 80, amb participants tan destacades com Barbara Kruger, Joan Jonas o Kathryn Bigelow. La pel·lícula construeix el seu discurs alternant imatges dels grups, que van des de la simple entrevista a situacions íntimes fins a material d’arxiu, amb una polifonia de veus en off que se sobreposen a les imatges en tot moment creant una atmosfera tensa. El tema central de l’obra és la dificultat per crear i mantenir un grup que permeti la solidaritat entre dones i ofereixi maneres alternatives de viure, especialment pel que fa a la sexualitat, sense comprometre la seva integritat política.

Divendres 17 a les 19.00 s’exhibirà Born in Flames (1983), la pel·lícula de culte per la qual Borden és més coneguda i que ha motivat el cicle. El film es descriu amb la provocativa i idiosincràtica etiqueta de cinema afrofuturista-feminista-lèsbic-ciència-ficció i compta amb la participació de Kathyrin Bigelow (de nou), Florynce Kennedy i Adele Bertei. A diferència de les pel·lícules convencionals, on les relacions patriarcals de ficcions futuristes es mantenen intactes i només es transformen aspectes estètics i tecnologics, en aquesta obra el futur es retrata com una distòpia postcapitalista on les dones han de seguir lluitant contra les estructures patriarcals. Finalment, dissabte 18 es tancarà el cicle amb Working Girls (1986), on es reflexiona al voltant de la prostitució, la mirada masculina sobre la dona, el desig i la importància del cos.

Si bé les tres pel·lícules exploren posades en escena i estructures narratives completament diferents entre elles, cadascuna es pot veure com el pas natural de la següent, explorant les mateixes preguntes que sempre queden obertes. El cinema de Borden és eminentment polític i reflexiu, evitant centrar-se en la psicologia i els problemes personals de les seves protagonistes i posant el focus en les dinàmiques del grup i les dificultats tant per articular discursos diferents al normatiu com per, sobretot, dur-los a la pràctica sense acabar caient en les mateixes contradiccions que es volen superar. Les qüestions voltant de la sexualitat, l’opressió, les desigualtats, etc.; segueixen plenament vigents i el tractament que en fa Borden és, si de cas, tant o més radical que el de qualsevol film contemporani.