Pau Riba: “La frontera entre les drogues i la farmàcia és merament jurídica”

16.03.2016

Pau Riba, “l’últim hippie de Catalunya”, parla en veu alta dels problemes del món i quines eines té l’espècie humana per sobreviure al col·lapse a La revolució que ara toca (Pòrtic): un assaig provocador en forma de conversa amb el periodista Francesc Miralles en què analitza la crisi actual i els reptes i interrogants que ens esperen a la cantonada. Tot seguit recollim 15 reflexions d’aquest llibre sobre cíborgs, màquines, drogues, diners, saber, ignorància i moltes coses coses més.

Pau Riba | Foto @Víctor Parreño

Pau Riba | Foto @Víctor Parreño

 

1) Crec que ens trobem en un moment de mutació de l’espècie que coincideix amb un col·lapse imminent de la civilització.

2) Com a humans estem mutant cap al cíborg… tot i que no puc predir com serà aquest, un cop hàgim mutat del tot. El que em sembla realment important és que s’assumeixi aquesta mutació. Que la vegem, l’acceptem i la posem al centre del debat.

3) Som en el camí de frenar l’envelliment i la malaltia, però també en el de crear monstres o esguerrar la creació.

4) ¿A què treu cap aquesta necessitat imperiosa, sembla que irrefrenable, de recrear artificialment, és a dir, via tecnociència, tot, absolutament tot —objectes, fenòmens, mecanismes, processos, efectes…—, el que la natura ens ofereix ja creat i funcionant a la perfecció?

5) Sense deixar de ser el que som, estem començant a no ser el que érem.

6) La tria és entre ser homes-màquina o ser homes amb màquines. No sé en quin moment haurem de començar a renegar del que som… o del que ja no som.

7) Ja fa temps que, cada vegada més, estem vivint en dues realitats diferents i simultànies. La filosofia clàssica va ser estructurada a partir d’una única realitat; per tant, en aquests moments, el que realment fa falta és un boom de la filosofia, que rectifiqui i que reestructuri el pensament a partir d’aquest nou estatus, o paradigma: el de viure en una realitat doble.

8) La intel·ligència no és la raó. Aquesta només es dóna quan la intel·ligència s’autoenfoca —o s’emmiralla, es fa una selfie— i l’ésser intel·ligent es reconeix a si mateix com a ésser intel·ligent: quan s’adona de la seva existència.

9) Més enllà de ser un negoci, la usura és el para-xocs dels rics.

10) Si Déu es va enfadar amb nosaltres, arribarà un moment en què nosaltres també ens enfadarem amb la màquina.

11) No s’hauria d’obligar ningú a saber, ni a saber cap cosa abans o després, ni a aprendre a tota velocitat. De fet, s’hauria de reivindicar el dret a la ignorància, que és una opció tan vàlida com el saber.

12) Jo proposo que en lloc de treballar o estudiar, juguem. (No oblidem que en grec escola vol dir «lleure», suggerint que és en aquest estat de beatitud quan s’aprèn realment, quan millor s’interioritza l’experiència.) Així com en alguns idiomes per tocar un instrument es fa servir el verb «jugar», proposo que el concepte «joc» substitueixi el concepte «treball». L’etimologia diu que treballar ve de tripaliare, calçar el tripalium, que era una rudimentària màquina de tortura dels romans.

13) Qualsevol substància pot passar de curar-te a matar-te sense variar altra cosa que la dosi; i quant a la intenció, no és el mateix buscar diversió que buscar guariment, ni és el mateix buscar inspiració artística que buscar experiència mística, o buscar plaer, tant si és sexual com si és purament sensual…

14) La frontera entre el món de les drogues i el món de la farmàcia és virtual, o merament jurídica.

15) Com deia Francesc Pujols, «L’altra vida no és com aquesta, que, a més de ser tan trista, ens l’hem de guanyar». Haver-se de guanyar la vida és un desastre i això és el que provoca tots els altres desastres. ¿Per què ens hem de guanyar una vida que ningú no ha demanat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. El sr. Pau Riba sap molt bé que hi han més diferències entre l’ús “terapèutic” i els altres usos que se’n fan de les drogues, a part dels jurídics o legals.
    Per exemple: les seqüeles a la salut.

    Si ens referim al mal i al patiment, millor no fer masses “boutades” per agradar la clientela.

    Atentament, i bona setmana