Patrícia Gabancho guanya el premi Prudenci Bertrana de novel·la

27.09.2012

Patrícia Gabancho i Núria Esponellà

L’entrega dels Premis Literaris de Girona que la Fundació Prudenci Bertrana concedeix ha tingut lloc avui al vespre a l’Auditori Municipal de La ciutat. Enguany Patrícia Gabancho s’ha emportat el Prudenci Bertrana de novel·la amb La néta d’Adam. Gabancho ha volgut homenatjar la seva mare amb una novel·la que reconstrueix el Buenos Aires dels anys 70 i els records compartits amb tres generacions familiars.
“Amb la mort de la mare i el viatge que vaig haver de fer cap a Buenos Aires per desmuntar el pis d’ella neix aquesta novel·la”. La necessitat de recordar la mare i d’enfrontar-se al passat va ser l’espurna que va portar a Gabancho a escriure La néta d’Adam, història que novel·la la migració d’una família nord-italiana cap a Argentina i on Adam és el besavi de Gabancho “persona que dóna origen a la nissaga i que ha estat expulsat del seu particular paradís”. Patrícia Gabancho explica que ha hagut de fer un procés de memòria “per recuperar converses, records, coses que la mare m’havia explicat, detalls molt vius i cartes d’ella” que han servit per apuntalar la història i fer un homenatge a la figura materna, de qui es va separar als 22 anys. “Quim Monzó, Richard Ford o Simone de Beauvoir també van tenir la necessitat de superar la mort de la mare a través de la literatura”. Gabancho acaba dient que li fa especial il·lusió rebre aquest premi quan es tracta de la primera novel·la que escriu i “en aquests moments, quan Catalunya avança cap a la independència. Això em fa ser molt feliç”. Columna la publicarà aquest mes de novembre.
Enguany el premi ha reconegut també una obra finalista, de gran qualitat i que té alguns punts en comú amb l’obra de Gabancho. Es tracta d’ Una dona d’aigua de Núria Esponellà.
Una novel·la “amb intriga psicològica que aprofundeix en la condició femenina, recreant la Banyoles del segle XIX”, tal com explica l’autora. “És la història d’un home que ajuda a una dona a sortir d’un infern emocional i que entronca amb el mite d’Orfeu i Eurídice”, ens diu Esponellà. La novel·la es podrà llegir el mes de febrer sota el segell de Columna.

Vicent Sanchis i Sadurní Tubau

Sadurní Tubau ha estat el guanyador del 35è Premi Miquel Palol de poesia amb El somni de Gregor Samsa, una “transposició poètica de Kafka”, molt fidel “als temps kafkians que vivim”. Es tracta d’un sol poema de 42 pàgines, amb referències poètiques que s’enllacen i s’entortolliguen i que provenen del món del cinema i de l’art plàstic, amb una picada d’ullet a Roberto Bolaño i a Dostoievski. La resurrecció, el pas del temps i la mort en són els principals temes”, explica Sadurní.
El 30è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a Cinquanta anys després (noves reflexions sobre el “cas” valencià) de Vicent Sanchis, una obra que parteix de la publicació que va fer Joan Fuster l’any 1962 Nosaltres, els valencians i que indaga en la situació del País Valencià i en l’anàlisi “del país que havia somniat Fuster i els valencianistes que van venir darrere i el que hi ha ara”. Sanchis destaca que “la Renaixença cultural a València es va donar al segle XX i va ser gràcies a Joan Fuster. El catalanisme polític genera esperança, però en el cas valencià queda molt camí per recórrer”.

Josep Torrent, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil

Josep Torrent ha estat guardonat amb el 27è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per l’obra “De cara a tramuntana”, una novel·la “molt empordanesa” que neix de l’encàrrec que va rebre l’autor de fer un guió de cine per a la pel.lícula 1212, l’any de la Croada, basada en la batalla de les Naves de Tolosa i amb la voluntat d’introduir “el lector jove en la història i en l’Empordà”.

Pastora

El 18è Premi Cerverí lletra de cançó ha premiat “Una altra galàxia” de Dolo Bertran (Pastora), mentre que el Premi Lletra d’espais digitals de literatura catalana d’enguany ha premiat el catàleg digital d’ebooks que Núvol, el digital de cultura, ofereix, de la mà de l’editor Bernat Puigtobella.