Passió pel Fotollibre

24.03.2017

El CCCB i Foto Colectania presenten conjuntament l’exposició Fenomen Fotollibre que s’exhibeix de forma simultània als dos espais. El món dels llibres de fotografia torna a estar de moda.

El cartell del “Fenomen Fotollibre”

El cartell del “Fenomen Fotollibre”

Fenomen fotollibre és una magna exposició sobre el món dels llibres de fotografia, que s’examina amb gran profunditat i amb una mirada calidoscòpica. Es presenta a dos espais permanents, al del CCCB i al de Foto Colectania, a la seva nova seu del Passeig de Picasso. S’ha encarregat a nou comissaris, veritables especialistes en la matèria, que sota la coordinació del Comissari executiu Moritz Neumüller s’ocupen de les set Seccions en que està organitzada l’exposició. Unes primeres dades que ja indiquen les proporcions d’aquesta exposició en la que es presenten més de 500 llibres  i que segons Martin Parr, un els més prestigiosos especialistes en la matèria, és la més gran que s’ha organitzat mai sobre el tema a tot el món.

Les publicacions il·lustrades amb fotografies en forma de llibre no són, evidentment, un fet recent com podria deduir-se del títol de l’exposició;  encara que és cert que en els darrers anys, amb les possibilitats que ofereixen les noves tècniques d’impressió digital hagin experimentat un considerable impuls. El llibre de fotografia neix cap als anys 30 del segle passat a partir de les tècniques de impressió industrial, responsables també de l’aparició de les revistes il·lustrades que tant de pes varen tenir com a mitjans de difusió periodística. La imatge, limitada essencialment fins llavors a l’àmbit de la pintura i el gravat de caràcter artesanal, es democratitza i arriba a àmplies capes de la població a través dels mitjans de comunicació. Paral·lelament, els fotògrafs que hi col·laboren comencen a presentar els seus treballs més personals en forma de llibres que són seguits per altres fotògrafs i un públic especialment interessat en el nou art emergent. Són llibres que marquen tendències i fixen nous estils que poc a poc van configurant les noves formes de fotografiar.

Molts d’aquests llibres es poden veure i fins i toc tocar en aquest exposició sobretot en la secció La Biblioteca és el Museu, que, comissariada per Horacio Fernández, és la que s’exhibeix a Foto Colectania. Se’ns hi presenten una selecció de les biblioteques privades de diferents grans fotògrafs que al llarg de la seva vida varen col·leccionar llibres dels seus col·legues als que admiraven o que els varen inspirar.  Els fotògrafs triats són el mexicà Manuel Álvarez Bravo, l’espanyol Gabriel Cualladó – les famílies dels quals han col·laborat cedint els materials exposats –  i el francès Henry Cartier-Bresson. De les seves biblioteques s’han triat llibres, fotografies i material diversos que ens il·lustren sobre la seva obra, la seva personalitat i les seves influències. Podem veure així de prop alguns del mítics llibres que han fet història com “Adget, photographe de Paris”, “The familiy of man”, “Images a la Sauvette” de Cartier Bresson, “ Les americains” de Robert Frank”, “New York” de Wiliam Klein o “ Americans photographs” de Walker Evans. La sala de Colectania també presenta un nombre de vitrines de la col·lecció de Martin Parr que, com veurem s’exposa, majoritàriament al CCCB.

Martin Parr, fotògraf i col·leccionista | Foto: Josep M. Cortina

Les sales del CCCB acullen el gruix de l’exposició amb les altres sis Seccions temàtiques. L’espina dorsal la constitueix “La visió del col·leccionista. Els millors fotollibres segons Martin Parr”, al voltant de la qual s’organitzen les cinc restants. Parr ha publicat, juntament amb Gerry Badger, una obra monumental, realment enciclopèdica, de tres volums titulada “The Photobook. A history”. A partir de la seva col·lecció ha triat 57 llibres dels més destacats. Els podem veure tots ells  en unes vitrines individuals però el que resulta més innovador és que en alguns casos el públic pot veure i tocar físicament un exemplar d’una segona edició situat al costat de l’original. En d’altres casos uns monitors o unes pantalles de gran format reprodueixen els llibres i permeten veure totes les pàgines que unes mans van passant com si fóssim nosaltres mateixos qui els estiguéssim fullejant. Unes fórmules molt pedagògiques que ens acosten realment a la materialitat i als continguts dels llibres exposats i ens els fan més propers.

Una segona Secció està dedicada als “Llibres de propaganda versus llibres de protesta” a càrrec Gary Badger que ens ofereix en paral·lel aquests dos gèneres que poden ser considerat dues cares d’una mateixa moneda: la utilització de la fotografia al servei d’una causa política o ideològica molt definida, lloar en un cas i protestar en l’altre. Amb diferències, però, entre elles especialment pel que fa als menors mitjans dels que disposen les publicacions de protesta respecte de les de propaganda.

Entrem tot seguit a “Reading New York”, dedicat al mític llibre de William Klein, un dels treballs més influents en la història de la fotografia. Publicat el 1956 va crear un nou estil de composició i una forma diferent d’aproximar-se al reportatge urbà i social.  La seva mateixa forma d’edició va revolucionar també les pràctiques en els formats i estils del món editorial. Markus Scahden i Frederic Lezami han volgut fer una lectura total del llibre i han dissenyat una reproducció de totes les seves pàgines en una grans panells amb acotacions i altres expressions gràfiques de manera que l’espectador pot tenir una visió panoràmica del llibre.

A “Cinc aspectes dels llibres japonesos” hi trobem una molt àmplia mostra del país que ha esta considerat com el país del fotollibres, sobretot a la segona meitat del segle XX. Com assenyala el seu comissari Ryuichi Kaneko, una forta tradició cultural japonesa va fer que l’exhibició d’obres pertanyents a un individu no fos gaire ben vista i que per tant guanyés més força la consideració de la imatge en la seva forma reproduïda i per tant en el cas de la fotografia en forma de llibre. Les escoles i universitats varen posar sovint a disposició dels seus estudiants maquines d’impressió d’offset amb les que pogueren realitzar les seves publicacions. Podrem veure estils i formats realment espectaculars del llibre de fotografia al Japó.

La Secció “Practiques contemporànies” a càrrec d’Irene de Mendoza i Moritz Neumüller ens mostra set exemples de projectes en curs de FotoLLibres d’alguns joves fotògrafs. Són treballs que en alguns casos adopten formes multidisciplinaris amb l’ús de modernes tecnologies i per això sovint els formats desborden les fórmules i els formats tradicionals. Avui en dia el llibre de fotografia va més enllà de la natura estrictament fotogràfica i en la seva elaboració és fonamental la relació entre el que ha concebut i disparat la fotografia i el dissenyador que dóna cos i forma, cada cop més diversa, a l’objecte final, que sovint utilitza formats que s’aparten de la fórmula tradicional de llibre.

Llibres i pantalles | Foto: Josep M. Cortina

La Secció “Fascinacions i fracassos” ens presenta dos apartats . En el primer mostra una àmplia col·lecció d’aquella mena de fotografies sense aspiracions artístiques que tenen una funció estrictament pràctica: Catàlegs, manuals o publicitat. I en segon lloc una instal·lació construïda a partir d’una sèrie d’imatges procedents de l’Arxiu Nacional de Catalunya i relacionades amb accidents, demolicions, edificis danyats. Encara que aquest conjunt vol ser una aproximació a la fotografia d’ús quotidià des del meu punt de vista potser és la Secció amb una menor aportació al conjunt de l’exposició.

Finalment (“last but not least”) l’exposició conclou amb una àmplia zona de lectura, “Estació Beta. Fotollibres contemporanis”. Concebuda per Irene de Mendoza i Moritz Neumüller  ofereix als visitants una selecció de més de 100 llibres fotogràfics editats en els dos darrers anys i triats per un escollit grup d’experts. Hi ha sis taules amb tamborets i coixins on amb tota comoditat es poden tenir a les mans aquests exemplars com si ens trobéssim en una veritable biblioteca fotogràfica especialitzada.

 

Per tot el que acabem de referir ja es pot veure que aquesta exposició té un important contingut i alhora un alt nivell de realització museística. Com va dir Martin Parr el dia de la seva inauguració, està en línia amb la gran força del Fotollibre a Espanya per la qual cosa té molt de sentit que s’hagi organitzat a Barcelona i, sens dubte, es pot convertir en un referent internacional en la matèria. Potser per això hem enyorat la presència d’alguns brillants fotollibres d’autors espanyols com ara “Barcelona Blanc i Negre” de Miserachs o  “Barcelona” de Català Roca, dos obres d’indubtable prestigi que enes hagués agradat veure exposades,

L’exposició ha editat un magnífic catàleg en forma de singular fotollibre en el que cada Secció constitueix un capítol que es presenta en forma de fascicle independent agrupats en un estoig contenidor.

Com és habitual, l’exposició s’acompanya de tot un seguit d’activitats, conferències i encontres dels que es pot trobar l’oportuna informació a les  pàgines web del CCCB i de Foto Colectania.