Passatge insòlit. Fira encesa del somni

28.10.2016

Ja fa cinc anys que els Jardins de la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet s’omplen de petites carpes i atraccions a l’aire lliure el cap de setmana abans de la Castanyada: és el Passatge insòlit.

 Foto Ruben Quintas

Un clàssic del festival, el mico ens fa d’amfitrió Foto Ruben Quintas

Enguany, del 21 al 23 d’octubre, el Passatge Insòlit, un festival especialitzat en les arts del firaire únic a l’Estat en el seu gènere, ha presentat els petits espectacles de les companyies Galiot, Campi Qui Pugui, Itinerània, Jordi Bertran i Theatre du Rugissant.

El Passatge Insòlit ha garantit la seva continuïtat fins al 2019 gràcies al conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per als pròxims tres anys. Els suports del consistori, de la Fundació Catalunya Cultura, del centre d’ensenyament Tau Formar, de l’Hotel Ibis  i de la publicació El Mirall (on s’ha encartat un especial de 8 pàgines sobre el festival), han fet possibles aquesta cinquena edició. El monogràfic ha comptat amb col·laboracions del periodista Jaume Antich, la Plataforma Arts de Carrer i Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma i espectadora fidel del festival.
Una de les peculiaritats del Passatge Insòlit és que aposta per petits espais que creen una xarxa, que es relacionen entre ells i que fugen d’un únic espai central. Amb diverses carpes i guinguetes inspirades en les antigues barraques de fira, es convida als espectadors a crear una experiència a la seva mida, transportant-los en un món màgic i convertint els Jardins de Torre Balldovina en un passatge ple d’atraccions fantàstiques i d’il·lusionisme. Els fenòmens inexplicables, els xarlatans, els endevins, les cases encantades o els autòmats evoquen un espai aturat en el temps i en el qual res és el que sembla.

Foto Wilson Mamani

El Passatge Insòlit es celebra als Jardins de la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet Foto Wilson Mamani

Com aquests darrers anys, un nou grup d’alumnes (Alex Andújar, Daniel Schmitt, Daniele Zappalà, Joaquim Domingo, Montse Marsal, Ruben Quintas, Sergi Miralles i Wilson Mamani) del curs de Fotoperiodisme impartit pel fotoperiodista Pere Virgili a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya han copsat amb les seves càmeres aquesta edició 2016.  Gaudiu de les seves imatges, també màgiques, mentre seguiu el fil del que va esdevenir, fascinant.

Foto Sergi Miralles

La pissarra amb una programació de somni Foto Sergi Miralles

Un passatge ple d’atraccions fantàstiques i d’il·lusionisme Foto Ruben Quintas | Foto Rubén Quintas

Un passatge ple d’atraccions fantàstiques i d’il·lusionisme Foto Ruben Quintas | Foto Rubén Quintas

05 Un espai aturat en el temps i en el qual res és el que sembla Foto Daniele Zappalà

Un espai aturat en el temps i en el qual res és el que sembla Foto Daniele Zappalà

També hi ha temps de fer un mos dins aquest món màgic Foto Alex Andújar

També hi ha temps de fer un mos dins aquest món màgic Foto Alex Andújar

 Llumetes inspirades en les antigues barraques de fira Foto Montse Marsal Foto Montse Marsal

Llumetes inspirades en les antigues barraques de fira Foto Montse Marsal | Foto Montse Marsal

Les titelles, protagonistes de la cinquena edició del Passatge Insòlit

Quatre de les cinc propostes d’aquesta edició han estat espectacles de titelles. Un dels plats forts, a càrrec del Theatre du Rugissant, ha estat Tout Seul, una caravana-teatre transformada en far amb marionetes i música en directe per a nens i adults. D’una hora de durada, està inspirat en l’obra de Christophe Chabouté i interpretat per Arnaud Vidal i Natacha Muet. Un far enmig del no-res, on viu un home a qui ningú ha vist mai. Perdut en el mar, suspès en l’existència, no sap res del món. Només les paraules triades a l’atzar en un vell diccionari obren les portes de la seva imaginació.

Theatre du Rugissant transforma una caravana-teatre en far amb marionetes i música en directe Foto Daniel Schmitt

Theatre du Rugissant transforma una caravana-teatre en far amb marionetes i música en directe Foto Daniel Schmitt

L'espectacle Tot Seul està inspirat en l’obra de Christophe Chabouté Foto Daniele Zappalá

L’espectacle Tot Seul està inspirat en l’obra de Christophe Chabouté Foto Daniele Zappalá

Un far enmig del no-res, on viu un home a qui ningú ha vist mai Foto Daniel Schmitt

Un far enmig del no-res, on viu un home a qui ningú ha vist mai Foto Daniel Schmitt

La històrica Companyia Jordi Bertran presentarà Poemes visuals, un espectacle inspirat en l’obra de Joan Brossa, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual. Jordi Bertran, un dels grans especialistes a títol internacional en manipulació de marionetes, titelles i objectes, ens ha mostrat un ventall de personatges inspirats en l’abecedari brossià que prenen vida a l’escenari. La relació entre objectes i manipuladors, a vista de l’espectador, deriva en una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecta.

 L'Auditorium va acollir l'espectacle de la històrica Companyia Jordi Bertran Foto Alex Andújar

L’Auditorium va acollir l’espectacle de la històrica Companyia Jordi Bertran Foto Alex Andújar

Una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecta Foto Alex Andújar

Una coreografia estudiada i precisa, tècnicament perfecta Foto Alex Andújar

Poemes visuals, un espectacle inspirat en l’obra de Joan Brossa Foto Joaquim Domingo

Poemes visuals, un espectacle inspirat en l’obra de Joan Brossa Foto Joaquim Domingo

La companyia Galiot, amb 2.500 actuacions a l’esquena, ha portat als Jardins de la Torre Balldovina una instal·lació única en el seu gènere, la Carpa Món Titella. Un espai itinerant, petit i recollit, construït amb fusta i ferro reciclat. Al seu interior, 31 caixes convertides en finestres, on diversos mecanismes ens aproparan la cultura dels titelles: dels autòmats a les diferents tècniques de manipulació, com el fil, el guant, txeca, tija, ombra xinesa, llum negra i per acabar, els titelles d’aigua. Un museu interactiu, lúdic i pedagògic, amb 45 titelles originals de 15 països diferents.

La companyia Galiot va portat una instal·lació única en el seu gènere, la Carpa Món Titella Foto Daniele Zappalá

La companyia Galiot va portat una instal·lació única en el seu gènere, la Carpa Món Titella Foto Daniele Zappalá

Un espai itinerant, petit i recollit, construït amb fusta i ferro reciclat Foto Daniele Zappalá

Un espai itinerant, petit i recollit, construït amb fusta i ferro reciclat Foto Daniele Zappalá

Un museu interactiu, lúdic i pedagògic, amb 45 titelles originals de 15 països diferents Foto Montse Marsal

Un museu interactiu, lúdic i pedagògic, amb 45 titelles originals de 15 països diferents Foto Montse Marsal

Arts de carrer
En el nou espectacle de Campi Qui Pugui, Manneken’s Piss, els titelles surten al carrer. Estrenat a Fira Tàrrega el 2015 i guanyador en la categoria de teatre de carrer de la Fira de Titelles de Lleida, és una instal·lació artística còmica i multidisciplinària dirigida per Toti Toronell que s’inspira en la font de Brussel·les. Sense text, amb màscares, titelles i grans dosis d’humor absurd, conquereix el públic, que també juga el paper d’espectador de l’acte inaugural de la font belga. Bronze, llum i aigua per batejar-la, i unes figures ben especials, aparentment immòbils.

En el nou espectacle de Campi Qui Pugui, Manneken’s Piss, els titelles surten al carrer Foto Alex Andújar

En el nou espectacle de Campi Qui Pugui, Manneken’s Piss, els titelles surten al carrer Foto Alex Andújar

Una instal·lació artística còmica i multidisciplinària que s’inspira en la font de Brussel·lesFoto Joaquim Domingo

Una instal·lació artística còmica i multidisciplinària que s’inspira en la font de Brussel·lesFoto Joaquim Domingo

Sense text, amb màscares, titelles i grans dosis d’humor absurd Foto Joaquim Domingo

Sense text, amb màscares, titelles i grans dosis d’humor absurd Foto Joaquim Domingo

Reivindicant el carrer com a lloc de trobada, la companyia Itinerània ha practicat la intervenció efímera i festiva a l’espai públic amb instal·lacions construïdes en ferro i fusta, estructures senzilles i artilugis de mecànica bàsica a la vista. Al Passatge Insòlit ha portat una de les tres que tenen en gira, El laberint II. Una insòlita xarxa de parets transparents i passadissos franquejats per enigmàtiques portes on el que saps i el que fas crea el teu propi camí. Una laberint de gran format que planteja el més excitant repte atemporal.

 Itinerània practica la intervenció efímera i festiva amb instal·lacions construïdes en ferro i fusta Foto Ruben Quintas

Itinerània practica la intervenció efímera i festiva amb instal·lacions construïdes en ferro i fusta Foto Ruben Quintas

El laberint II, on el que saps i el que fas crea el teu propi camí Foto Ruben Quintas

El laberint II, on el que saps i el que fas crea el teu propi camí Foto Ruben Quintas

. i que planteja el més excitant repte atemporal Foto Joaquim Domingo

. i que planteja el més excitant repte atemporal Foto Joaquim Domingo

I per acabar, La Xaranga de l’Excèntrica, una nova formació, vinculada a l’Excèntrica (centre d’arts escèniques a Santa Coloma de Gramenet) amb una clara voluntat de fer música de carrer, inspirant-se en diversitat d’estils populars: músiques balcàniques, de circ, second line, pop o rock. Busquen sempre la complicitat amb l’espectador, intentant posar la seva música al servei de l’esdeveniment en el qual participen. Amb les seves actuacions musicals de carrer va animar els Jardins de la Torre Balldovina fins tancar les portes d’aquest festival de somni.

La Xaranga de l'Excèntrica, una nova formació, amb una clara voluntat de fer música de carrer Foto Wilson Mamani

La Xaranga de l’Excèntrica, una nova formació, amb una clara voluntat de fer música de carrer Foto Wilson Mamani

Posant la seva música al servei de l’esdeveniment en el qual participen Foto Montse Marsal

Posant la seva música al servei de l’esdeveniment en el qual participen Foto Montse Marsal

Va animar els Jardins de la Torre Balldovina fins tancar les portes d’aquest festival de somni Foto Daniel Schmitt

Va animar els Jardins de la Torre Balldovina fins tancar les portes d’aquest festival de somni Foto Daniel Schmitt