Un museu a l’exili. Una conversa amb Rasha Salti i Kristine Khouri

21.03.2015

EL MACBA acull fins a l’1 de juny una exposició comissariada per les libaneses Rasha Salti i Kristine Khouri dedicat a la gestació i el llegat de l’Exposició Internacional d’Art en solidaritat amb Palestina, celebrada l’any 1978.

Rasha Salti i Kristine Khouri , comissàries de 'Passat inquiet' | Foto de Noemí Roset

Rasha Salti i Kristine Khouri , comissàries de ‘Passat inquiet’ | Foto de Noemí Roset

L’Exposició internacional d’art en solidaritat amb Palestina es va inaugurar a Beirut (Líban) el març de 1978, amb la voluntat de constituir la llavor de la col·lecció d’un museu a l’exili. Inspirat en el Museu de la Resistència a l’Exili en Solidaritat amb Salvador Allende, el museu va adoptar la forma d’una exposició itinerant amb la missió de recórrer el món fins a poder ser «repatriat» a Palestina. Organitzada per l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) i formada per unes 200 obres donades per artistes de 30 països, l’exposició és una de les més ambicioses, per l’escala i l’abast, que s’han pogut veure fins avui en el món àrab. Tràgicament, durant el setge de Beirut per part de l’exèrcit israelià el 1982, els bombardejos van destruir l’edifici on es conservaven les obres i els arxius i registres documentals de l’exposició.

La investigació per reconstruir la narrativa i els rastres d’aquesta exposició ha anat a càrrec de Kristine Khouri i Rasha Salti. Es va iniciar a partir d’una edició del catàleg, en el qual consta una llista dels artistes que hi van participar i de les persones i institucions que la van fer possible. Passat inquiet: narratives i fantasmes.Presentació de la investigació sobre l’Exposició internacional d’art en solidaritat amb Palestina és un projecte sobre aquesta investigació, que repassa el compromís polític i artístic de l’esquerra antiimperialista durant els anys setanta i posa en relleu les extraordinàries xarxes de persones i pràctiques que hi havia al darrere.

Passat inquiet qüestiona la història de les exposicions i la historiografia de la pràctica i la percepció artístiques, a més de plantejar la problemàtica de la història oral, les trampes de la memòria i la història escrita davant de la inexistència d’arxius sòlids i convincents. I en darrer lloc però no menys important, també revisa la transcendència del compromís polític en la dècada dels setanta, especialment en universos no considerats avantguardistes ni majoritaris, i per tant rarament estudiats en les narratives històriques contemporànies.

Hem entrevistat les comissàries Rasha Salti i Kristine Khouri. Podeu veure fragments de la nostra conversa en aquest vídeo editat per Noemí Roset.