Parlett: “Que els jocs d’ordinador se sofistiquessin va beneficiar els jocs de taula”

10.01.2017

David Parlett té setanta-set anys i mai ha deixat de jugar. Acaba de rebre el Premi especial a una vida de jocs que dóna el DAU Barcelona, el festival més important de la ciutat dedicat a l’experiència lúdica. Parlett és un dels coneixedors més grans del món dels jocs, perquè els ha estudiat i perquè en crea. Coneixem-lo.

David Parlett durant l’acte de lliurament dels premis DAU | Foto: Pep Herrero

La passió de David Parlett per jugar prové d’un dòmino de colors. El primer record que té sobre el tema es remunta a quan tenia vuit anys i va visitar el seu cosí per Nadal. Un dels regals que li van donar va ser un conjunt de cartes, daus, dòminos i altres sorpreses. Els dòminos tenien puntets de colors, i fins aleshores ell només els havia vist blancs i negres: “Vaig pensar que eren peces boniques i vaig començar a sentir-me interessat pels jocs”, explica l’ara ja expert en la matèria.

Parlett va començar a entretenir-se jugant amb la família i els amics. A l’adolescència, junt amb alguns nois de la seva colla, va dissenyar el seu propi monopoli però amb preguntes locals. “Aquest és un inici per a moltes persones que inventen jocs”, diu; referint-se al fet de canviar les normes dels que t’agraden i adaptar-los a les teves circumstàncies. Al voltant dels vint anys va canviar els jocs de taula pels de cartes, els quals prefereix.

I per què? “Perquè amb les cartes treballes a partir d’informació que no veus, has de tenir molta deducció i pensar quin moviment faran els altres”. Això va fer que l’anglès comencés a explorar aquesta mena de jocs, la seva història i la relació entre ells. Davant de tanta informació, Parlett va decidir escriure A history of card cames (1990), i un cop publicat, l’editor li va demanar que fes el mateix però amb jocs de taula.

David Parlett mai ha parat d’interessar-se per l’estat del panorama lúdic. La seva carrera com a creador de jocs va començar quan el 1972 va veure al quiosc la primera edició d’una revista titulada Games & Puzzles, en la qual va decidir col·laborar. Provava jocs i n’escrivia ressenyes. Ho feia reunint-se amb un grup de gent que jugaven un cop a la setmana i publicaven articles sobre l’experiència que havien tingut.

En aquell temps, Parlett ja havia inventat el joc que més tard es convertiria en Hare Tortoise (La llebre i la tortuga), la seva creació més famosa, que publicaria poc temps després i que segueix sent un èxit de vendes avui en dia. N’ha venut més de tres milions d’exemplars des del 1974. El guanyador del premi DAU 2016 va continuar col·laborant amb Games & Puzzles fins al 1980, quan aquesta va desaparèixer. Gradualment, el fins aleshores professor de Llengües Modernes va aconseguir dedicar-se íntegrament a inventar jocs, i fer feines tan curioses com ensenyar actors de cinema a fer veure que estaven jugant un joc, tot i que no sabien jugar.

La situació del joc avui en dia

“Que els jocs d’ordinador se sofistiquessin va beneficiar els jocs de taula”, afirma David Parlett davant la pregunta de quina relació s’ha establert entre aquests. Segons l’entrevistat, la gent va començar a demanar més nivells als jocs de taula en el moment que els jocs d’ordinador van esdevenir productes moderns i treballats. L’autor creu que tant els jocs digitals com els físics creixeran l’un al costat de l’altre: “L’aspecte social dels jocs és important, per això continuarà”.

Segons Parlett, no hi ha cap truc per fer que un joc tingui èxit si no és per bona sort. Això sí, els adults haurien de fer un esforç per deixar d’estereotipar el món dels jocs. “Quan dic que invento jocs, la gent gran assumeix que ho faig per a nens”, explica l’expert; “I no! Jo invento jocs que a mi m’agrada jugar, i no sóc un nen”. Tant ell com Tom Werneck, pioner del periodisme sobre jocs de taula a Alemanya, estan d’acord que el moment de la vida on costa més jugar a jocs és quan es tenen fills i es té molta feina.

L’inventor és crític amb la relació dels britànics amb els jocs. Afirma que mai ha tingut gaire sort a l’hora de publicar al seu país. La majoria de les seves creacions estan publicades a Alemanya, per això passa molt temps allà. Tot i així, Parlett no vol donar tota la culpa a la gent de casa seva, sinó que destaca que el mercat britànic té una competència molt potent, Amèrica, l’altre mercat de llengua anglesa que es menja les oportunitats dels anglesos.

“Estic content publicant els meus jocs a Europa i aprofito per dir que em sap molt greu que el Regne Unit marxi de la Unió Europea”, deixa clar David Parlett, que porta una xapa amb les estrelles de la UE i discuteix amb Werneck sobre com es pot convèncer a la gent entre vint i trenta anys perquè juguin. “Comunicació, molta comunicació”, conclouen, al·legant que els joves volen reunir-se, parlar i tenir experiències junts. Experiències com les que ells dos estan acostumats a viure. “Tens una altra xapa?”, pregunta Werneck a Parlett quan s’acaba l’entrevista; “Treu-la, que jugarem”.