Paper de vidre, per amor a l’art…

Paper de vidre, portal web dedicat al conte, ha celebrat els 15 anys d’aniversari a Terrassa. Anna Fernández va assistir a la festa i n’ha escrit aquesta crònica per a Núvol.

Quan les coses es fan per amor a l’art (o als contes, més concretament) aleshores funcionen sempre, justament perquè l’únic que es busca és allò que ens proporcionen per elles mateixes i el que realment importa és la recompensa personal que genera tot plegat. Quan els diners ni manen ni condicionen tot flueix millor perquè tot és intrínsecament sincer. Això és el que passa amb Paper de vidre, que, contra tot pronòstic, o com era d’esperar (depèn de com es miri el panorama cultural català), va celebrar el passat divendres el seu quinzè aniversari. Quinze anys de literatura reflexiva, de paraules delicades buscades a consciència, d’una elegància criada entre el pensament crític i la selecció cuidada. I, tot això, en un món digital on predomina el batibull d’informació i la sobrepoblació de pàgines web.

Han passat quinze anys des que Guillem Miralles i Tina Vallès, pilars apassionats d’aquest petit gran projecte, van començar a enviar una revista digital als subscriptors per correu electrònic. D’aquesta llavor n’han anat creixent petits germinats i fenòmens (alguns en forma de llibre) fins a consolidar, ara fa tres anys, un portal dedicat exclusivament al conte. En aquest llogarret hi podem llegir regularment petites troballes dignes de descobrir, traduccions que ens apropen als llocs més llunyans, avançaments per fer-nos la boca aigua, les millors recomanacions recuperades i inèdits exclusius reservats per als més lletraferits.

Aquesta petita màgia a les xarxes, com un petit oasi dins el caos digital, és la que celebràvem a l’Ateneu Candela de Terrassa de la mà, també, dels contes estripats de Damià Bardera, l’amor incondicional d’Anna Casassas pels literats sicilians i la veu de Roger Mas, que ho embolcallava tot. El lloc, que tampoc era casual –una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en espai cultural, de debat i diàleg–, l’ocupaven fidels seguidors del portal, nouvinguts que descobrien el miracle i vells culpables de tot plegat: parlem de la llibreria Synusia, ubicada al mateix recinte, d’esperit sensible i personal, i de la companyia l’Embarral, gran còmplice d’aquesta festa a l’aire lliure.

Dèiem que les coses, quan es fan pel simple fet de gaudir-les, només perquè ens defineixen i ens fan feliços, tiren endavant per força, d’una o altra manera. I és que, divendres, organitzadors, artistes i espectadors érem allà per sentir el poder dels contes, de la música, de la paraula escrita i recitada. Érem allà per amor a l’art, que és com funcionen sempre les coses.