Paisatges sense paraules

Aquest dilluns, l'Orquestra de Cambra de Múnic interpreta al Palau de la Música les dues peces d'inspiració escocesa de Felix Mendelssohn i el Concert per a piano número 2 de Ludwig van Beethoven dirigits per Alexander Liebreich i amb Alexei Volodín al piano.

Aquest dilluns, l’Orquestra de Cambra de Múnic interpreta al Palau de la Música les dues peces d’inspiració escocesa de Felix Mendelssohn i el Concert per a piano número 2 de Ludwig van Beethoven dirigits per Alexander Liebreich i amb Alexei Volodín al piano. Una proposta d’Ibercàmera per a conèixer i gaudir de paisatges sonors, i de la música sincera i eterna de la joventut.

El naturalista Sir Joseph Banks va introduir-se el 1772 pels mars i estrets que separen les illes Hèbrides, a Escòcia, i probablement quedà meravellat quan, a l’illa d’Staffa, descobrí la cova natural de Fingal. En aquell racó de món on el blau fosc dels mars del nord pren tonalitats turqueses sobre la roca i es deixa abraçar per escumoses blanques, s’alcen imponents els pilars de basalt que configuren l’esmentada cova marina.

Talment com un temple natural alçat a la glòria dels antics déus, el mar xiuxiueja a la roca com una pregària incessant, com una melodia permanent carregada d’ecos. Un fenomen natural que ha carregat de llegendes i misticisme aquesta boca enmig del mar, aquesta cova de la melodia, o Uamh-Binn, com s’anomena en gaèlic. I és que els espais que potencien les sonoritats han estat vistos sempre pels homes com a llocs sagrats, com succeeix entre muntanyes o allà on s’hi troben antigues pintures rupestres amagades en profundes goles.

També Fèlix Mendelssohn va visitar les illes Hèbrides i, amb elles, la cova de Fingal, el 1829. Si Escòcia va produir en ell una profunda impressió, aquestes illes i els seus secrets l’impulsaren a escriure la Simfonia número 3, dita l’”Escocesa” i l’Obertura “Les Hèbrides”. En efecte, Mendelssohn, que aleshores comptava tot just vint anys, no trigà a escriure a la seva germana Fanny, a qui professava una confiança i un amor absoluts, per explicar-li fins a quin punt les Hèbrides havien afectat la seva sensibilitat i l’havien inspirat a escriure dita obertura.

L’obra de Mendelssohn, que aconsegueix resumir alguns dels grans tòpics del primer romanticisme, sembla ser producte d’una actitud contemplativa, pròpia de l’entusiasta que s’entrega a l’observació de l’art i la naturalesa. En aquest context, l’experiència del sublim davant uns paisatges nous i carregats de contrast i bellesa es descriu i transmet mitjançant la música, aquell llenguatge primigeni dels sentiments, tal i com reivindicaren els romàntics com Wilhelm Heinrich Wackenroder a Fantasia sobre l’art d’un monjo amant de l’art.

Un exemple del caràcter descriptiu d’aquestes dues obres de Mendelssohn el trobem en l’Obertura, d’un caràcter intrínsecament evocador. Ja el primer tema inicial, evocant l’experiència subjectiva del compositor davant el paisatge marítim i pedregós de Findal, destaca pel motiu en semi-corxeres que sembla desplegar la descripció del vent i les onades, i on el contrast de les dinàmiques ens capbussa com a oients a l’interior d’aquesta cova. El segon tema principal, de gran lirisme i desenvolupament, conté la força i fúria d’un mar embravit i, amb certes reminiscències dels ecos en el seu desenvolupament, sembla voler-nos introduir en aquella atmosfera mística, però alhora colossal i digna, que la cova de Findal i les illes Hèbrides li deurien suggerir.

La concepció romàntica de la música com un art asemàntic i la reivindicació de la seva independència respecte la paraula i el text trobaren en Fèlix Mendelssohn un fidel garant i, alhora, en Beethoven un digne precursor.

Podríem situar a Beethoven en el dens moment històric de la transició entre la cultura il·luminista i la romàntica, en l’Sturm und Drang, i especialment inestable en aquesta transició hi podríem situar el seu Concert per a piano num. 2, compost quan tenia només entre 17 i 19 anys i organitzat en tres moviments, Allegro con brio, Adaggio i Rondo molto allegro. Potser el menys apreciat dels seus concerts per a piano i orquestra aquest és, en canvi, un dels més representatius del caràcter extremadament variant de Beethoven, el qual s’expressa amb una jovialitat exterior mentre el contrast dinàmic i la forma que prenen algunes de les seves melodies i modulacions ens suggereixen, alhora, un crític, independent, dramàtic i solitari personatge al darrere.

Essent aquest un concert de joventut, s’hi apreciem ja certes modificacions i modernitzacions dels cànons de l’època, com poden ser els que s’esdevingueren en la forma sonata present en el primer moviment, el tractament tímbric de l’obra o els contrasts dinàmics. Menys evident que en el cas de Mendelssohn, la concepció de Beethoven de la música i del músic probablement no s’allunyaria, tanmateix, tant de la que Mendelssohn podria haver tingut, ja que la mirada de Beethoven vers la música sembla recollir també la convicció d’un llenguatge dels sentiments, asemàntic, evocador d’una substància eterna i infinita impossible d’entendre només mitjançant la raó.

“Em pregunteu que d’on provenen les meves idees. Jo no puc respondre amb certesa: més o menys, neixen espontàniament. Les atrapo amb les mans a l’aire, mentre passejo pels boscs, en el silenci de la nit o a l’alba d’un nou dia. Actuo estimulat pels sentiments que el poeta tradueix en paraules i jo en sons que retomben dins meu en forma de notes”

El músico romántico frente a la música, a FUBINI, Enrico, La estética de la música desde la Antiguedad hasta el siglo XX, Alianza Música, 1988, Madrid

Aquest programa serà interpretat per la Münchener Kammerorchester (Orquestra de Cambra de Múnic), una singular i alhora reconeguda orquestra que, fundada el 1950 i dirigida durant quatre dècades pel director i compositor Hans Stadlmair, s’ha convertit en una de les referències europees per a les formacions de cambra. Actualment l’orquestra es troba sota la direcció d’Alexander Liebreich, també director principal i artístic de l’Orquestra Simfònica de la Radio Nacional de Polònia de Katowice, del qual destaca la seva formació paral·lela en musicologia i el seu esforç i detall a l’hora de tractar les obres. Liebreich ha estat director convidat d’importants orquestres, d’entre les quals en destaquen la Concertgebouw-Orchester, la BBC Symphony Orchestra i la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín. Alhora, la Münchener Kammerorchestra és l’orquestra de cambra europea amb més abonats, fet que indica no només la seva integració amb el públic sinó també el grau de suport i d’estima que genera a la capital bavaresa.

El programa serà completat pel reconegut pianista rus Alexei Volodin. Considerat un dels més importants intèrprets d’aquest instrument en l’actualitat, no només ha dut a terme recitals en els més importants escenaris europeus i americans sinó que les seves interpretacions han esdevingut inconfusibles, amb un segell de personalitat propi que destaca per una acurada precisió, un entusiasme renovant, una evocant musicalitat i un sentiment vibrant.

Finalment, se’m permetrà l’esment a Ibercàmera, com a promotora d’aquest concert d’indubtable qualitat i alhora com a garant d’una programació estable i seductora al Palau de la Música Catalana.

Si Turner en la pintura, Jules Verne i August Strindberg en la novel·la i John Keats, Alfred Tennyson i William Woordsworth en la poesia ens evocaren els esquerps i suggeridors paisatges de les Hèbrides, que siguin dilluns Mendelssohn i Beethoven els encarregats d’invitar-nos al viatge, sempre abstracte i renovant, del llenguatge musical.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació