“País que fuig de la lectura…”

10.11.2012

Hèctor Serra conversa amb Jesús Figuerola, president de l’Associació d’Editors del País Valencià, que vindria a representar el 90% de l’edició al País Valencià, amb una seixantena d’editorials que publiquen uns 2.000 títols a l’any. 

El món editorial valencià, en alerta per les retallades al foment de la lectura.

 

“País que fuig de la lectura… no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita”. El cantautor, d’esguard ample, canta allò que veu, i les seues paraules poden esdevenir crucials, espills on reflectir les dinàmiques que pren una societat. Aquests versos en concret, que etziba Pau Alabajos a “Comptat i debatut”, dins el treball discogràfic Teoria del caos (Cambra Records, 2008), resulten especialment punyents a terres valencianes perquè retraten una realitat que ja ve denunciant-se des de fa molt de temps. “Els índexs de lectura a casa nostra són baixos. Estem un poc per baix de la mitjana estatal, cosa problemàtica si tenim en compte que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb pitjors índexs de lectura”, revela Jesús Figuerola, president de l’Associació d’Editors del País Valencià, que vindria a representar el 90% de l’edició al País Valencià, amb una seixantena d’editorials que publiquen uns 2.000 títols a l’any. Lluny d’incitar a accions per capgirar aquesta situació, el govern valencià ha suprimit recentment, mitjançant dues ordres de 21 d’agost, ajudes al foment de la lectura i activitats del sector del llibre per un valor de més de 66.000 euros. “Les retallades al foment de la lectura van en direcció contrària al que realment necessita el País Valencià. L’educació i la cultura garanteixen un millor i més digne futur a un país. Acabaran deixant una petjada terrible en les generacions que actualment s’estan formant”, raona Manel Alonso, un dels editors amb major trajectòria a les latituds valencianes.

Jesús Figuerola recorda que “plou sobre banyat. En els darrers sis anys el Ministerio de Cultura arribà a un acord amb les autonomies per a dotar de fons bibliogràfics a les biblioteques que consistia en assignar una quantitat de diners d’acord amb els habitants de cada autonomia, amb la condició que el govern autonòmic corresponent havia d’aportar la mateixa quantitat. Doncs bé, en cap dels anys la Generalitat ha aportat la quantitat que calia i això ha fet que puguem dir que en aquests darrers anys les biblioteques del nostre país han vist com perdien un total aproximat de deu milions d’euros”. De fet, la premsa valenciana s’ha fet ressò en diverses ocasions de les investigacions del Síndic de Greuges sobre l’actuació de la Conselleria de Cultura en matèria de polítiques favorables a l’hàbit lector. “La lectura millora la capacitat del xiquet i la informació d’una societat. Això, ací, es considera un luxe”, es lamenta Glòria Mañas, presidenta del Gremi de Llibrers de València. Ara més que mai, les llibreries menudes i mitjanes, les de proximitat, les que ofereixen un servei distint al del bestseller, estan notant els embats d’aquestes polítiques i treballen amb la incertesa de saber cap a on anirà tot. “Ens creiem molt poc l’Administració. Té una falta de credibilitat total. El sector està molt tocat, ens deuen molts diners i no obtenim resposta, moltes llibreries estan acomiadant personal, i a tot això s’ha de sumar la caiguda terrible del consum. No és gens agradable treballar així”, expressa Mañas.

 

En la llengua d’Ausiàs March

“I si parlem de lectura en llengua pròpia la situació passa a ser dramàtica. Ens situem clarament a la cua de les comunitats amb llengua pròpia pel que fa a la lectura. Un exemple: a Catalunya declaren llegir de manera habitual en català el 20% i ací el 3%. I la cosa no millora amb els anys”, declara Figuerola. El llibre en català al País Valencià encara continua sent invisible en algunes llibreries. Amb tot, el món editorial aprofita la celebració de les fires d’arreu del territori per promocionar les obres i els autors en llengua catalana. Perquè encara que els índexs de lectura no acompanyen, els editors asseguren que el volum d’edició se situa en un nivell semblant al de gallecs i bascos. “La realitat és que ara s’edita més del que s’ha editat mai en valencià. En els darrers anys s’estan editant uns 800 títols a l’any en la nostra llengua. I si pensem que això s’està fent quasi sense ajuda institucional i amb el desinterès que demostra l’Administració per promoure l’ús del valencià, cal reconèixer que la xifra és molt important”, diu Figuerola. L’objectiu, doncs, és que els índexs de lectura reviscolen. Difícil plantejament al mig de la croada contra l’educació i la cultura en què porta instal·lat el govern valencià. “L’informe PISA estableix una clara relació entre lectura i rendiment acadèmic. No estaria malament que reflexionàrem un poc”, suggereix Figuerola.

 

 


 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris