Pablo Martínez: “El PEI és un espai de resistència a l’amenaça neoliberal”

29.03.2017

Torna el PEI, el Programa d’Estudis Independents del MACBA. Una mena de màster, però desvinculat de cap universitat. Aquesta setmana ha inaugurat la seva sisena edició amb una presentació que ha reunit el claustre, els futurs alumnes -ara ja presents- i els anteriors, i altres agents del món de l’educació, la cultura i l’art barceloní.

Aquesta sisena edició apareix renovada i pretén reprendre l’esperit inicial del projecte del 2006, després d’aturar la seva activitat degut a l’acomiadament de Paul B. Preciado i Valentín Roma per l’exposició que incloïa una obra del rei Joan Carles I el 2015. El Programa d’Estudis Independents reivindica el trencament de qualsevol idea preconcebuda del que és un espai d’alta formació. Pablo Martínez, nou cap de Programes del MACBA, ha fet especial èmfasi en això durant la presentació del curs: «El PEI és un espai de resistència a l’amenaça neoliberal, la qual només pensa en la innovació com a producció i que rebutja, el joc, l’error».

La voluntat d’oferir una formació crítica i estructurada de forma diferent a la institucional comença pel mateix organigrama del PEI, que no té director. Al contrari, vol «trencar jerarquies i generar un espai col·lectiu», segons Martínez, i per això compta amb un claustre format per Lucía Egaña, Marcel Expósito, Pablo Martínez, Marina Garcés, Dora García, Emilio Santiago Muíño i Jaime Vindel. El concepte de col·lectivitat també afecta als alumnes, de qui els professors esperen una corresponsabilitat.

«Volem desafiar la divisió entre qui sap i qui no sap», sentencia Pablo Martínez. El PEI es defineix com un estudi dins-fora del MACBA: en forma part però amb independència, perquè no vol que el museu pugui instrumentalitzar el saber que s’hi aprèn. El mateix director del museu, Ferran Barenblit, aplaudeix aquesta forma d’entendre els estudis i opina que és una responsabilitat immensa per als professors, mentre apunta que sent «enveja absoluta perquè és el programa que a mi m’hagués agradat fer».

Els continguts del PEI es vinculen a la tradició de la pedagogia radical, feminista i experimental, no només com a matèries d’estudi sinó també com a pràctiques vives. Les àrees transversals s’estructuren en les assignatures següents: Crítica i pensament, Pedagogies i emancipació, Imaginació política i materialisme cultural, Cartografia de les crisis, Tecnologies del cos, L’inadequat i, finalment, Narratives visuals i sabers indisciplinats.

Tractar aquests temes i fer-ho de forma pedagògicament alternativa necessita professors no només formats sinó també compromesos. Dues d’elles són Lucía Egaña, doctora en Comunicació Audiovisual, i Marina Garcés, filòsofa. Egaña és l’encarregada de la matèria Tecnologies del cos. Segons ella mateixa explica, en aquesta assignatura es voldran «evitar les fronteres entre el que és social i el que és personal, introduir-nos a nosaltres mateixes en les construccions socials: el cos, el gènere, la identitat, la sexualitat, i tots els processos plantejats com a naturals que ara es critiquen i reescriuen». Entre d’altres fets, la professora treballarà amb arxius queer i investigarà altres formes d’organització de la memòria.

Marina Garcés serà l’encarregada d’impartir Crítica i pensament, matèria que com ella diu, en un plantejament tradicional s’entendria com la part teòrica. Però en el PEI no serà així. De fet, el claustre comparteix la idea que teòria i pràctica no existeixen per separat. En la introducció a la sisena edició dels estudis, Garcés ha destacat que «pensar és sempre aprendre a pensar, no és una facultat que estigui allà i ja està sinó que és una relació, un actuar, un exercici. Pensem quan ens posem al límit entre el que sabem i no sabem». La pensadora ha criticat la tendència a l’autoreferencialitat i ha deixat clar als seus alumnes que el PEI no és una zona de confort, sinó un espai on problematitzar, qüestionar, incomodar, inquietar i treballar a través de l’elaboració del pensament.

«Hem d’anar allà on les teories es queden curtes i ens fallen les paraules, crear situacions en les què això passi», afirma Garcés, resumint el que el PEI en general vol ser. I qui podrà implicar-se en aquests estudis? Els 40 alumnes seleccionats entre gairebé un centenar. Els seus perfils són variats: artistes visuals, politòlegs, psicòlegs, cineastes, periodistes, advocats, historiadors de l’art, comissaris i filòsofs, tant europeus com llatinoamericans.

A més de classes teòriques, el programa s’articula a través de tallers i d’altres formats oberts al públic (PEI Obert) que inclouen seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències. Tant qui en formi part durant els quatre trimestres com qui s’hi apunti ocasionalment, el que trobarà en el PEI serà, segons conclou Pablo Martínez, un «espai d’ensenyament on s’erotitza el saber».