Oscar Reina, en terra de ningú

8.02.2017

El Centre Cívic Pati Llimona presenta una mostra del fotògraf Oscar Reina sobre els paisatges que ha descobert en una zona rural entre Castella i Aragó.

Foto: Oscar Reina

L’altre dia, tot passejant per Ciutat Vella, vaig passar pel carrer de Regomir i vaig entrar al Pati Llimona per veure algunes de les mostres fotogràfiques que presenten regularment. Com d’altres centres cívics, com la Casa Golferichs, Can Basté, o la Biblioteca Agustí Centelles, el Pati Llimona ofereix habitualment els seus espais per a exposicions de fotografia a col·lectius de gent jove i fotògrafs aficionats. Aquesta és una tasca de la qual es parla poc però que suposa un gran estímul per aquells fotògrafs amateurs o en els inicis de la seva carrera que volen ensenyar i difondre les seves obres. Organitzen, a més, cursos, tallers, trobades i petits certàmens de gran importància per a l’aprenentatge i la millora de la pràctica de la fotografia. Aquestes ratlles volen ser un petit reconeixement d’aquesta tasca tan rellevant per la fotografia emergent de casa nostra i per al món dels amateurs els quals, sense poder dedicar-se professionalment a la fotografia, la viuen amb passió i produeixen treballs de considerable interès.

Així doncs, en una de les sales d’exposició del Pati Llimona em vaig trobar amb una petita exposició, amb només vint-i-sis imatges, però que de seguida va cridar la meva atenció. Es tracta de la mostra de fotografies d’Oscar Reina, un jove fotògraf amateur que compatibilitza la seva professió d’informàtic amb una forta afició per la fotografia a la qual dedica les seves hores de lleure. Autodidacta, format en diversos cursos a l’IEFC, va iniciar-se com tants d’altres en la fotografia de carrer per anar passant progressivament al que podríem anomenar paisatge temàtic, del que aquesta exposició n’és una bona mostra.

Al llarg de més de set anys, Reina ha fotografiat un territori rural situat entre Castella i Aragó al que està vinculat per raons familiars i al que viatja des de Barcelona amb regularitat. Això li ha permès fer un treball lent, pausat i reflexiu que són la mena de projectes que acostumen a donar els millors resultats.

Com ell mateix explica succintament en la presentació de les imatges, el treball sintetitza aquesta realitat:

“11.219 habitants. 4.308 quilòmetres quadrats. Oficialment, 2,6 habitants per quilòmetre quadrat. Els estudis demogràfics rebaixen aquesta quantitat a menys de 1,7. Aquests són els freds números de l’èxode rural que va tenir lloc en una regió d’Espanya a cavall entre les províncies de Guadalajara, Sòria i Saragossa durant la segona meitat del segle passat, quan milers de persones van deixar enrere els seus pobles d’origen per traslladar-se a la perifèria de les grans ciutats amb l’esperança d’una vida millor. El que va quedar és una terra de ningú on els traços de l’antiga activitat humana ens expliquen la història d’una forma de vida ja extingida, a través d’empremtes que a poc a poc també es van esvaint. Aquest és un projecte dedicat a aquestes empremtes i als que les van deixar”

Foto: Oscar Reina

Efectivament, Oscar Reina ha dedicat molts dies a retratar uns paisatges gairebé abandonats a la recerca de testimonis i restes del passat. Una pulsió aquesta molt habitual en els fotògrafs que sempre tracten de fixar moments de temps: moments del present o moments del passat, com en aquest cas. Gairebé podríem dir que es tracta d’un exercici de fotografia arqueològica en la qual el fotògraf busca amb afany eines i andròmines i restes de construccions que la natura va ocultant fins que un dia desapareixeran de tot. En aquest sentit és significativa i coherent l’absència total de la figura humana i només en una de les imatges podem veure unes mans pageses.

Reina ha utilitzat una càmera Mamiya de format 6×6, un fotòmetre extern i pel·lícules blanc i negre Fomapan i Ilford de 100 ASA. Un equip i una forma de treballar que s’adiuen perfectament a la fotografia pausada a què ens estem referint. El format quadrangular de les imatges, no massa freqüent en temes paisatgístics, està molt ben resolt. La composició de les imatges és senzilla, sense artificis, d’una factura molt clàssica.

Foto: Oscar Reina

El conjunt ens transporta a un temps llunyà i transmet el sentiment d’abandonament i una certa tristesa que produeix un món desaparegut. Juntament amb les fotografies positivades a la sala, es pot veure un audiovisual amb un total d’una cinquantena d’imatges que completen la mostra. Si passeu doncs a prop del Pati Llimona fins al 19 de febrer entreu-hi per veure aquesta sensible mirada sobre el temps del passat en aquesta terra que avui ja no és de ningú.