Oriol Broggi i La Perla 29 afronten el seu primer Lorca

7.06.2017

I ho faran amb Bodas de sangre. Amb un gran repartiment encapçalat per Clara Segura i Nora Navas. L’obra es representarà del 14 de juny fins al 28 de juliol a la Biblioteca de Catalunya.

Nora Navas i Clara Segura en un assaig obert de ‘Bodas de sangre’. | Foto: Bito Cels

Bodas de sangre parla sobre aquelles forces majors i impulsos vitals que empenyen els personatges a la tragèdia, una tragèdia desencadenada pels forts lligams familiars, els costums i les tradicions arrelades. Aquest relat amorós amb un desenllaç sangonent es basa en un fet real, un crim produït a Níjar on una núvia va fugir amb el seu amant el dia del seu casament. Federico García Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda a la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època. “La història és molt senzilla”, reconeix Oriol Broggi. “Es tracta d’un text precís i bell i el fet de portar-lo a escena amb sis actors, quan l’obra inclou més personatges, és un repte”. El director ha afegit que amb la posada escena s’ha volgut centrar “en la poètica de l’autor, ressaltar les paraules i les sensacions de l’univers de Lorca.”

Per construir aquest univers, Broggi ha volgut posar en relleu la simbologia que es troba al text i fer-la visible a través d’elements com la música i el cavall. Aquest animal apareix recurrentment al text, no tan sols pel que és, sinó pel significat: poder, passió, llibertat, vigor, resistència. Es tracta del Juguetón, un cavall que en aquest muntatge és un personatge més, explica Broggi. La disposició de la grada és a quatre bandes, i ocupa la nau gòtica del Teatre Biblioteca de Catalunya gairebé en la seva totalitat. El resultat és un espai diàfan i vast, que serveix tan a nivell pràctic per poder fer córrer el cavall com també simbòlicament, per retornar als espais teatrals populars, amb una distribució similar a un circ o un hipòdrom.

Clara Segura i Montse Vellvehí sobre el cavall “Juguetón” en una escena de ‘Bodas de Sangre’. Foto: Anna Juncadella

La música de Joan Garriga pren un protagonisme especial en l’espectacle i en reforça la musicalitat i el ritme de la poesia implícita. Les composicions de Garriga, algunes originals sorgides durant el procés d’assaig i d’altres com a versions, dialoguen constantment amb el text i amb la tragèdia que es destil·la des dels primers compassos de l’obra. “El moment més bonic és aquell en què la música passa desapercebuda, quan dona oxigen a l’actor; quan t’adones que estem tots connectats”. La música és un emblema d’una cultura, i Lorca, segons Joan Garriga, “era una gran músic que no tan sols treballava el flamenc, sinó també la música popular”.

Nora Navas i Clara Segura encapçalen el repartiment, compartint els papers de la mare i de la nòvia. Aquest joc, tan propi de l’ofici d’actor, és present durant tot l’espectacle. Navas i Segura reciten les paraules de Lorca en un encavallament constant; un seguit d’escenes, d’entrades i sortides on actors, actrius, personatges i música s’entrellacen per donar vida a la núvia, el nuvi, Leonardo, la mare i la multiplicitat d’intervencions que són presents al text original.

Clara Segura ha descrit el procés d’assaig amb aquestes paraules: “Es tracta d’un text universal i popular, però al mateix temps ens pesava molt. És molt simbòlic i bell -hi ha unes frases molt boniques per explicar l’amor d’un fill cap a una mare, d’una dona cap a un home… Era tan gran que ens feia por, però en un moment ens vam deixar anar i vam volar”. I és que per Clara Segura una de les dificultats més importants que ha hagut d’abordar és “el respecte i el rigor que aquest text requereix: no pots canviar cap coma, cap espai, cap entonació… perquè hi ha una cosa molt artesana que dona conjunt al text i que fa que si toques alguna peça el text no acabi de funcionar”.

 

 

Les actrius han volgut destacar els papers femenins, majoritaris en aquesta obra. Es tracta de rols de dones universals: no duen nom, sinó que sempre son vecina, la madre del novio, la novia, la mendiga, la luna… Això denota una voluntat d’unir aquests diversos patrons en una feminitat enfortida. “És un autor feminista. Dóna veu poètica a unes dones tancades a casa, és la seva manera d’explicar-les i donar-los allò que no podien tenir en aquella època. Lorca és absolutament avançat pel seu temps”, diu Ivan Benet.

Bodas de sangre s’estrena el 14 de juny i es podrà veure fins al 28 de juliol a la Biblioteca de Catalunya. Podeu comprar entrades aquí.