Orfes del ‘Còmic de la premsa comarcal’

8.04.2013

Fa de mal evocar una “defunció”, seria molt millor un naixement, però…així és la vida. Em refereixo a la desaparició definitiva ara farà dos anys, el març de 2011, d’El Còmic de la premsa comarcal. Aquest aniversari ha passat desapercebut a l’igual que la seva fi, trobo injust que tant s’hagi parlat de la desaparició, també lamentable, d’una altra revista infantil Tretzevents (1951-2011) per la qual inclús es feu una crida per a evitar el seu tancament, mentre que d’El Còmic no se n’ha cantat ni gall ni gallina…

Arriben les tisores

Quan fa dos anys a les penúltimes eleccions va canviar la truita política, ni els més negres presagis ens podien fer arribar a suposar que amb el pretext de la crisi- que patim però que no hem provocat la majoria de ciutadans- fins on arribaria la disbauxa de les tisorades del nou govern conservador, que a l’igual que el de l’Estat, ha anat guillotinant, ara la sanitat i l’educació i a continuació el benestar social i…la cultura. I així també van arribar les tisorades a “El Còmic”.

El Còmic (2002-2011)

Primer número de 'El Còmic'.

A finals del 2002 nasqué El Còmic de la Premsa Comarcal, una publicació dedicada al còmic o historieta en català, a tot color, de 16 pàgines i al preu simbòlic d’1 euro que no varià fins al final. Aquest seria el número “0” i el gener de 2003 es publicà el número 1.

L’Editorial del número “0” començava dient:  “Tasteu-nos! Amb les historietes, caricatures, tires i acudits que teniu a les vostres mans volem que feu un tast de la nova publicació que un centenar de capçaleres de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), de gairebé totes les comarques del país, encartarem ben aviat, conjuntament i de manera gratuïta, en les nostres revistes.(…)”

Així doncs i segons algunes dades facilitades per Toni Puig, del Consell de Redacció i coordinador d’El Còmic, aquesta publicació anava encartada en nombroses publicacions i revistes comarcals i locals de periodicitat variada, setmanaris, mensuals, etc. com el Diari de Vilanova, El Pou de la gallina, L’Empordà, La Pinya, La Veu de l’Anoia, La comarca d’Olot, El Carrilet, El 3 de vuit, Regió 7, El Punt, Els 4 cantons,

L’Om, entre d’altres. Amb tirades importants que a les darreres èpoques giraren al voltant dels 25.000 exemplars. També hi havia subscripcions anuals però en canvi no es trobava als quioscs, però si a algunes llibreries especialitzades.

El Còmic comptava amb publicitat de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Secretaria General de la Joventut, etc, i també amb alguns anunciants particulars i de fundacions culturals.

Els dibuixants

Les seves historietes anaven dirigides no tan sols a un públic infantil sinó també juvenil, d’aquí la varietat d’estils i de registres dels seus dibuixos i dels seus autors, la majoria d’ells joves però també alguns de veterans. Deixeu-me dir que en ser l’únic escriptor de la publicació i tractant temes d’història del còmic, exposicions i entrevistes amb dibuixants i reportatges, els meus textos estaven més aviat dirigits a un públic adult, em queda el dubte de si ho vaig aconseguir o no, però agraeixo la confiança que va depositar en mi en Toni Puig.

En els primers temps col·laboraren –en el primer número almenys-, Assumpció Piquer amb les seves caricatures de personatges coneguts; Maria Picassó: historieta “Fortuna” i “SH saltadors de la història” ambdues d’en Joan Tarès; Iván Regalado i Enric Pardo: “Gaudinians”; Miquel Pujol, Maite López Espí i Ricardo Jurado, veterans del camp de l’animació amb “Alex & Sara”; Abel Borràs i “Vida universitària”, una tira d’Ivan Regalado; “Cretins sense cura” d’en Ricardo Jurado i el còmic “Senyor Qual Sevol” d’en Joan Vives.

De mica en mica s’incorporaren nous dibuixants, d’altres continuaren o ho deixaren. En el número 6 del 2003 apareixen les historietes del noi i el gosset a “Riki & Treski” d’en Joan Urgell i les de l’especialista en “manga” japonès Alfons Moliné “Alf” amb les vinyetes d’”El planeta d’en Mec”. El 2004 s’incorporaren les historietes del petit gos “Max” per als més petits, del veterà de l’animació l’Àngel García, un dels còmics de més llarg recorregut. Així com “Friki Martin” de “Nemo”.

Del mateix any son les historietes del “Cinèfil” de “Laf” que més tard incorporà els fons fotogràfics; “Neko & Kun” de Kathrin Ehret; “Simplicion” de David Gómez. El 2005 comença a publicar el tarragoní Miguel Villalba que signa com “el chico triste” que en el núm. 29 presentà en portada a en Jaume Martorell, l’animalot però divertit pagès que començarà a viure en historieta a partir del núm. 30 del 2005. Les historietes de superherois “Guardians del llapis” de V.Algar; les vinyetes amb títols diferents cada cop de Maria Picassó; la sèrie “Els meus retorçats contes de fades” de Marcel Pérez; “Monstrus” de “Franchu”; les vinyetes d’ambient prehistòric de “Temps era temps” de Xevi Benítez.

Pel desembre de 2008 (núm. 66) “El Còmic” va rescatar les vinyetes d’acudits d’en Vicenç Pañella, un històric de l’humor des dels anys ’60 del passat segle. La sèrie “Els còmics (en còmic)” de Junior; la sèrie en b/n “El desert” de Jordira. I les originals historietes d’”Ànima Animal” d’en Xavi Ramiro que aparegueren en portada a partir del núm. 81 d’abril 2010, i d’altres que em perdonareu si he oblidat.

“El Còmic” va estar present amb un estand almenys a dues edicions del prestigiós Saló del Còmic de Barcelona, on nombrós públic va tenir l’ocasió de descobrir la nostra publicació.

Els articles

Deixeu-me,  per acabar, que parli una mica dels meus articles publicats a “El Còmic”. El primer es publicà al núm 19 de setembre de 2004 dedicat als cent anys d’ En Patufet, la secció es titulà “Una mica d’història”, però no tractà tant sols d’història, sino també vaig fer entrevistes: Àngel Garcia, gener 2005; Pañella, octubre 2008; Cluselles, maig 2010. Novetats en llibre de còmic o també d’obres antigues com la primera publicada d’en Cesc el 1955. Efemèrides com el 60è. aniversari del film “Garbancito…”(núm. 33, desembre 2005); els 75 anys de la II República (núm. 37, 2006); els centenaris de Daumier i Busch (febrer 2009), o els 50 anys d’ASIFA (octubre 2010).

També exposicions: Cartells de guerra (núm. 25, març 2005), Xavier Gosé (núm. 30, setembre 2005); Apel·les Mestres (núm. 31, octubre 2005). Festivals de cinema d’animació com el de CINANIMA a Portugal, el primer d’ells al núm. 45 de gener 2007. I també estrenes de films i sèries d’animació catalans: “Loco Motion” (núm. 62, juliol 2008), i el llarg “Cher ami” (núm. 74, setembre 2009, entre molts d’altres.

Punt i seguit

No voldria que el final d’aquest article fos un comiat, tan sols un a reveure. Un agraïment a l’editor i amic Toni Puig, ànima de la publicació, a Carme Paltor, a Rita Maria Vila, correctora de la publicació i germana del recordat “Cesc”, a l’Olga d’administració. Als companys dibuixants d’El Còmic, als que ja coneixia, als que he conegut i als que encara no he pogut conèixer, gràcies a tots.

Si aquest fos un país normal, si la cultura no fos considerada sovint una cosa superflua i prescindible, si la desaparició d’una de les escasses publicacions de còmic en català almenys aparegués a diaris i revistes del país, els components d’El Còmic haguéssim

pogut arribar a celebrar els 100 primers números, però ja heu vist, arribaren els temps de les tisores i els bisturís i la nostra publicació va arribar tan sols al número 91, de març de 2011, o sigui el darrer…ara farà dos anys… Però vull ser optimista i per això acabo amb un fins aviat o com els portuguesos diuen, amb un até jà. O potser algún lector podria proposar alguna idea de com tornar a recuperar El Còmic?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. En aquet petit “pais” la cultura es la germane pobre, sols ens queda els que som un poquet “creatius” es crear un nou PAIS.

  2. Fantàstic article, Jordi! M’havia passat per alt i no l’he llegit fins avui. Gràcies per parlar de la revista i de molts dels que, amb gran il·lusió, hi vam col·laborar. Trobo que era molt bona idea, això de fer una publicació dedicada al còmic que es distribuís amb premsa comarcal. Potser, en un futur es podria reemprendre el projecte….
    Tot i amb retard, et volia felicitar també pels interessantíssims articles que publicaves a”El Còmic…”, a més del teu web “La memòria dels dibuixants” (una gran feina) i els escrits que vas fent a “El núvol”.
    Salutacions cordials!