On és l’arquitectura?

31.01.2017

Com podem mostrar el llenguatge arquitectònic perquè arribi a un públic majoritari? Jaume Prat, Jelena Prokopljević i Isaki Lacuesta, curadors d’Aftermath, tenen la resposta: a través del cinema. Sense començament ni final, concebent l’arquitectura com una art del moviment més enllà de l’espai i el cinema com a art de l’espai més enllà del moviment. Amb aquesta simbiosi, la mostra es presenta amb l’objectiu que el visitant interactuï amb les obres, perquè al capi a la fi l’arquitectura no deixa de ser un diàleg entre arquitectes i usuaris. Els projectes de l’exposició formen part del pavelló de Catalunya per a la XV Biennal d’Arquitectura de Venècia.

Projecte Hospital Transfronterer de la Cerdanya | Arts Santa Mònica

I per què ens preguntem on és l’arquitectura? Doncs perquè les primeres imatges que veiem quan posem els peus a l’espai expositiu resulten xocants: un ramat de xais menat per un pastor. Però l’arquitectura hi és, perquè el ramat desfila –qui ho diria– per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, concretament pels camins i prats que envolten el Llobregat. Sembla difícil de creure, però més d’un 50 % dels espais de l’entorn urbà barceloní són naturals, amb rius i muntanyes, hordes de bens i espècies animals insospitades.

Com es trasllada aquesta informació al terreny arquitectònic? Traient un rendiment al Llobregat com a eix vertebrador de l’oest de l’Àrea Metropolitana i treballant per la seva recuperació mediambiental com a infraestructura ecològica, amb la creació de dos camins longitudinals que permetin establir connexions transversals entre municipis contigus assetjats per autopistes i vies de tren. El projecte està pensat per impulsar l’ús públic i social d’aquest entorn per tal de recuperar els espais verds oblidats entre les mercaderies portuàries i els avions de l’aeroport.

A banda d’aquest projecte sobre la recuperació medambiental del Llobregat, els curadors n’inclouen sis més, molt diversos entre ells però amb un mateix fil conductor sustentat en la sensiblitat ecològica: la repercussió social. I aquí és on la proposta cinematogràfica juga un rol decisiu. L’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, a Puigcerdà; la Torre Júlia, a Nou Barris; el Teatre Atlàntida de Vic; l’aparcament Saint-Roch de Montpeller; el centre per al servei de distribució d’aliments del Campclar, a Tarragona; i la fàbrica de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona. Són la resta de propostes amb un marcat caràcter públic que, partint de noves maneres d’entendre el territori, excedeixen els requeriments del seu programa nominal.

Projecte Recuperació mediambiental del riu Llobregat | Arts Santa Mònica

 

Varietat de punts de vista i arrelament al context

El diàleg entre els llenguatges arquitectònic i cinematogràfic es fa extensible en una instal·lació de narratives creuades entre aquests set projectes mitjançant connexions visuals, sonores, materials i conceptuals. El resultat conjunt, en una primera impressió, és força impactant, tant per la barreja d’estímuls com per la il·luminació, que recorden inevitablement una discoteca. D’entrada, hom se sent confús, una mica eixordat per la novetat, però mentre recorre la sala entre pantalles estratègicament distribuïdes i s’entreté observant les imatges que s’hi projecten, es va familiaritzant amb l’ambient i amb la filosofia de l’exposició: fer-nos partícips del context de cada projecte arquitectònic des del punt de vista de les diferents persones que hi interactuen. Per això veiem el pastor i els seus xais passejant pels afores del Prat de Llobregat, el personal mèdic i els pacients de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya al costat del qual pasturen cavalls i vaques, els partits de futbol observats des d’un balcó de la Torre Júlia o l’espai circumdant del teatre Atlàntida. La qüestió és l’arrelament al context. Amb l’arquitectura. Des de l’audiovisual.

Aftermath, per tant, investiga les maneres d’explicar i mostrar l’arqutectura i defuig l’habitual relat adreçat a un públic especialitzat. Per això, les obres que s’exposen ofereixen possibilitats d’ús continu i indiscriminat un cop els arquitectes deixen l’edifici dissenyat. La instal·lació es converteix en una experiència sensorial que ens invita a visitar la mostra sense pressa i amatents per reflexionar sobre el nostre entorn i el seu ús social i mediambiental. Set obres destinades a comunicar territoris, paisatges i persones més enllà dels arquitectes.

Projecte Can Batlló | Arts Santa Mònica

Tot aquest material ja es va exposar a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2016, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, per on van passar més vuit mil visitants. Aftermath es presentava com un projecte de país que s’implica en les polítiques d’habitatge, innovadores i sostenibles. Ara s’ha adaptat a l’espai del Santa Mònica, on també s’han programat activitats paral·leles com tallers, taules rodones i visites guiades. L’exposició s’ha inaugurat aquest 31 de gener i es podrà visitar fins al 26 de març. Trobareu més informació al web del Santa Mònica.