Oleguer Junyent. Roda el món i torna al Born

21.07.2017

El Museu Frederic Marès i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona dediquen sengles exposicions a la figura d’Oleguer Junyent, un polifacètic artista barceloní de començaments del segle XX, que va destacar com a escenògraf, col·leccionista, viatger i fotògraf aficionat.

Japó. L’ombra del fotògraf. 1908. AFB. | Fotògraf: O. Junyent

Al Museu Frederic Marès es presenta l’exposició “Oleguer Junyent, col·leccionista”, que mostra la seva faceta d’antiquari i col·leccionista d’art. S’hi exhibeixen una sèrie d’obres d’art medieval de la seva col·lecció i es presta especial atenció a la seva relació amb Francesc Cambó, també important mecenes i col·leccionista d’art, de qui va ser un dels principals assessors artístics quan aquell va crear la seva extraordinària col·lecció de pintura europea.

Paral·lelament, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) ens ofereix a “Oleguer Junyent, fotògraf” una selecció del fons de fotografies que es conservava al seu estudi dins una maleta plena de plaques i altres objectes fotogràfics. L’any 2014, el seu descendent Oleguer Armengol va cedir a l’Arxiu, en règim de comodat, gairebé dues mil cinc-centes fotografies fetes per Junyent i que demostren la seva gran afició a la fotografia amateur a començaments del segle XX.

Abans d’entrar en el detall de l’exposició convé potser aturar-se uns instants en la polièdrica biografia del personatge.

Junyent va iniciar la seva formació artística a la Llotja de Barcelona i de ben jove va començar la seva vida professional com a escenògraf al taller del Gran Teatre del Liceu. A poc a poc, el seu prestigi es va consolidant i dirigeix l’escenografia d’importants òperes wagnerianes; en paral·lel desenvolupa la seva activitat com a pintor, col·leccionista i antiquari. Esdevé una personalitat reconeguda en el món de l’art i el seu estudi al carrer de Bonavista, 12 –que avui encara es pot visitar– esdevé un punt de trobada del món artístic i intel·lectual de l’època. Fa diverses exposicions i és nomenat president del Cercle Artístic de Barcelona i director artístic de l’Exposició Internacional del 1929.  Paral·lelament a totes aquestes activitats, Junyent és també un gran aficionat als viatges i a la fotografia. I són precisament aquestes dues aficions les que conflueixen i donen cos a l’exposició que comentem.

Egipte. Sakkara. Piràmide esglaonada del faraó 1908. AFB. | Fotògraf: O. Junyent

Tot comença l’any 1908 quan el seu esperit inquiet l’anima a emprendre una notable aventura: fer la volta al món acompanyat pel seu amic Marià Recolons. Un viatge que dura onze mesos i que el portarà a visitar Egipte, l’Índia, Austràlia, les Filipines, la Xina, Corea, el Japó, Canadà i els Estats Units. L’acompanya una càmera fotogràfica amb què retrata molts dels escenaris que va descobrint alhora que, pintor com és, dibuixa croquis, aquarel·les i olis dels indrets per on passa i de la gent que observa.

A la seva tornada els amics, ansiosos per conèixer les seves experiències, l’animen a fer una exposició d’aquests materials i més endavant a publicar un llibre sobre el seu viatge amb el títol Roda el món i torna al Born, amb pròleg de Miguel Utrillo. Un llibre que va rebre una molt bona acollida i del qual es varen fer diverses edicions. Pensem que, a l’època, els viatges a països llunyans eren rars i despertaven una especial curiositat sobretot pel seu contingut gràfic, que permetia al lector apropar-se a indrets remots i exòtics que mai estarien al seu abast.

Índia. Jaipur. Palau dels Vents 1908. AFB. | Fotògraf: O. Junyent

L’exposició fotogràfica que presenta l’AFB es concreta específicament en les tres-centes setanta fotografies que Oleguer Junyent va fer durant el seu viatge al voltant del món. Com explica Rafel Torrella, conservador de l’AFB i comissari de l’exposició, en el catàleg que s’ha editat, Junyent va utilitzar una càmera estereoscòpica que emprava negatius de vidre de format 4,5 per 11 cm. Amb aquest suport i els seus dos objectius la càmera enregistrava dues imatges sobre la mateixa placa, la qual cosa permetia després obtenir una visió estereoscòpica, és a dir, en tres dimensions, utilitzant els visors corresponents. Amb aquesta fórmula cada ull veu una de les dues imatges, captades pels objectius situats a una distància semblant a la que separa els nostres ulls, i això  fa que la imatge es processi en el cervell com si hagués estat captada directament per la vista. Aquesta tècnica va ser molt popular en els primers anys del segle XX i varen ser moltes les empreses que varen comercialitzar diversos models de càmeres i plaques. Varen ser sobretot les plaques de vidre amb una emulsió seca de gelatinobromur les que contribuïren a la major difusió del procediment. Els negatius es positivaven també sobre plaques de vidre, que eren les que s’utilitzaven en els visors corresponents. Tots ells eren de dimensions molt reduïdes, en relació amb els anteriors equips, i això els feia especialment indicats per a les necessitats pràctiques dels viatgers.

L’equip de viatge. Càmera i visor estereoscòpics, plaques de vidre 4,5x11cm | Fotògraf: J.M.Cortina

El material de l’arxiu Junyent està compost per aquestes plaques de vidre que contenen les dues imatges. D’aquestes s’han triat les 80 fotografies que s’exposen com a còpies digitalitzades dels esmentats positius. Totes les imatges tenen un format quadrangular i una diversitat de tonalitats resultat de les diferències en els productes químics utilitzats en els banys de revelatge i fixatge originals.

Quan contemplem aquestes imatges no podem evitar pensar que Junyent les va disparar en uns moments en què el turisme era una pràctica social molt limitada. Eren pocs els privilegiats que podien permetre’s visitar aquest racons de món tan llunyans i exòtics. Un privilegi que requeria, això sí, un fort esperit aventurer perquè les condicions del viatge i dels mitjans de transport eren molt dures i no tenien res a veure amb les facilitats del turisme d’avui en dia. El mateix Junyent va caure malalt a l’Índia i va trigar molt a recuperar-se d’unes febres que va agafar a Benarés.

La recompensa a tot aquest esforç era la descoberta d’uns espais, unes ciutats i unes restes arqueològiques pràcticament verges i sense visitants. Això es reflecteix perfectament en les fotografies, tot i que Junyent manifesta un interès antropològic que va molt més enllà de la fotografia d’arquitectura o paisatgística i sempre que pot ens ofereix imatges dels habitants que transiten pels llocs que visita.

Resulta curiós també veure de tant en tant les figures dels dos viatgers, Junyent i Recolons, que apareixen sempre elegantment vestits, com corresponia als dos dandis que sens dubte eren.

La fotografia era també en aquells temps una activitat molt poc freqüent i segurament els que la practicaven, ultra les dificultats tècniques, no s’havien d’enfrontar amb el rebuig general que avui provoquen la saturació del món de la imatge i l’ús massiu dels aparells fotogràfics.

Junyent era un bon aficionat i les seves imatges són fresques i senzilles; estan molt ben compostes i tenen un considerable valor històric sense arribar a assolir un nivell fotogràfic professional.

L’exposició es complementa amb un audiovisual que narra la peripècia del viatge i un visor estereoscòpic amb una vintena de plaques de vidre amb què es pot gaudir de les imatges en tres dimensions tal com varen ser concebudes. També s’exposen dibuixos del viatge fets per Oleguer Junyent i una vitrina on es mostren una càmera del tipus que emprà i el material complementari així com alguns exemplars dels llibres de l’autor.

Paral·lelament l’exposició té una versió web per accedir al conjunt de fotografies exposades que permetrà que un cop clausurada la mostra es pugui seguir gaudint de la volta al món d’Oleguer Junyent.