Odd Nerdrum: “Acabar un quadre és impossible”

Odd Nerdrum, nascut a Helsingborg (Suècia) el 1944, és un dels pintors més importants en el camp de la figuració, desmarcat completament del camp de l’abstracció. Durant tota la seva carrera s’ha mantingut fidel al concepte de la pintura com un treball artesanal i la constant recerca d’aquesta essència. Ara el MEAM presenta una exposició —que es pot veure des d’aquest dijous fins al 15 de novembre.

Tal com ha explicat el director del MEAM, José Manuel Infiesta, en roda de premsa— aquesta exposició dedicada al pintor i a les obres dels seus deixebles és una de les més importants que fins ara s’ha organitzat a la seva obra. Segons Catherine Bergsrud, comissària de l’exposició, aquesta exposició vol ser una “celebració del mestre i la trajectòria del pintor, una mica en la línia del MEAM”. Segons la comissària, “l’estètica del MEAM és ideal per exposar les obres, perquè les obres es veuen molt bé”.

La seva obra es pot catalogar en tres categories elementals: en primer lloc, petits bodegons que representen una sola imatge —com un maó, un nadó o un conjunt de pròtesis dentals—; en segon lloc, retrats i autoretrats, sense fons i amb personatges vestits amb pells i mantells, que simbolitzen el que quedaria després d’un apocalipsi; i, finalment, grans pintures al·legòriques que representen un temps futur després de la nostra civlització, de naturalesa apocalíptica però amb una mirada esperançadora. La seva pintura és molt valorada a tot el món, i algunes de les seves obres s’exposen als principals museus arreu del món, The Metropolitan Museum of Art (Nova York), New Orleans Museum of Art (Luisiana), Hirshorn Museum and Sculpture Garden (Washington), Museum of Contemporary Art of San Diego (Califòrnia), Astrup Fearnly (Oslo).

L’humanisme com a forma de pintar i viure

Nerdrum va estudiar durant dos anys amb Joseph Beuys a la Düsseldorf Art Academy i ara té la seva pròpia escola al costat de casa seva, a Noruega. Ha rebut influències directes de pintors com Rembrandt, Caravaggio, sobretot, però també Ticià, pintors preferits i seguits pel mateix Nerdrum. Des del seu debut, l’any 1964, ha volgut separar-se dels corrents més moderns de l’art. Té un profund respecte per la tradició, la humanitat i la història i ha dedicat la seva vida a la seva passió, la pintura. “Avui dia hi ha qui diu que quan un pintor té més de 50 anys està acabat, això no és cert, perquè tant Rembrandt, Ticià, el Greco i també Da Vinci van ser venerats quan ja eren ancians i la seva obra és com un testament”, assegura Nerdrum.

Per a ell no es tracta només d’una manera d’entendre la pintura, sinó que ho ha convertit en una filosofia i una manera de vida. Ell mateix s’autodefineix com un pintor kitsch i és el fundador del Moviment Kitsch en la pintura. “Tant la seva obra com la seva personal manera de viure són un gran manifest en contra de l’evolució de l’home modern, que camina cap a la seva autodestrucció”, explica Catherine Bergsrud, sobre el pintor.

Un dels elements clau i que apareix de manera recurrent en la seva pintura és el pathos. “Analitzant les seves obres, notem com cadascuna d’aquestes es construeix sobre la seriositat dels personatges i, sobretot, sobre el pathos, és a dir, aquella càrrega emocional i emocionant que cada figura té el «deure» de transmetre”, explica Francesco Saverio, conseller artístic. De la mateixa, el crític d’art Salvatore Russo explica que, de la mateixa manera que per a Hegel l’art, la religió i la filosofia són indissociables, aquests elements també es troben presents en l’obra de Nerdrum: “Odd Nerdrum n’és el sacerdot herètic més devot. Un home que abandona la «zona de confort», de l’art per mudar-se a aquelles capelles dessacralitzades, lluny dels gratacels inundats de diamants. Nerdrum és l’enemic més gran de l’art: és el Rei Kitsch”.

Per a Nerdrum un bon quadre no ha de ser necessàriament original, sinó que el més important és que s’hi plasmi el concepte humà. Durant molts segles ha estat molt normal que els pintors s’inspiressin per diversos artistes, i això es pot veure en Goya, Ticià o Rembrandt. L’obra de Nerdrum està atenta a la tradició i respecta els “cànons lingüístics i sígnics”, segons Francesco Saverio. “Quan estic davant d’un Ticià, no puc anar-me’n, el quadre em crida. En aquest tipus de pintura s’hi descriu la ment humana, la divinitat amb passió”, assegura l’artista.

Nerdrum considera que acabar un quadre és “impossible”. La seva obra forma part de la seva vida i per això no té cap obra acabada, ja que forma part de la seva filosofia. Per al pintor, és imprescindible que els seus quadres tinguin “passat, present i futur”, que expliquin una història.

El pintor noruec ha transmès tota aquesta filosofia als seus deixebles, dels quals també es poden veure algunes de les seves produccions a l’exposició del MEAM. Tal com explica Helene Knoop, una de les seves deixebles: “Tenir un entorn com l’Escola de Nerdrum és important per a la petita comunitat de pintors figuratius. Sovint he pensat quants joves hi ha arreu del món, amb talent o necessitat de practicar la pintura figurativa, que se senten completament sols”.

Noves exposicions al MEAM

A banda de l’exposició d’Odd Nordrum, “Painting Forever. Odd Nerdrum and the Nerdrum School”, que es pot veure a la primera i segona planta del museu des d’aquest dijous fins al 15 de novembre, també es pot veure “Seleccionats 2015” dels artistes de Sant Lluc —des del 15 de setembre al 12 d’octubre a la segona planta—, així com les “Figuratives 15 – Obres guanyadores i seleccionades del 8º Concurs de pintura i escultura Figuratives” —des del 17 de novembre fins al 10 de gener del 2016 a la segona planta. Així mateix, s’ha programat, si bé encara no s’han concretat les dates, una exposició d'”Obres guanyadores i seleccionades del Concurs Art Renewal Center, d’Estats Units” i una sobre “Obres Seleccionades de la Barcelona Academy of Art”. Per al 2016, de moment només hi ha programada l’exposició “El Taller de Josep Clarà: Els guixos de l’escultor”, en col·laboració amb el Museu d’Olot, amb dates encara per determinar.