Oda a l’adolescència a la Nau Ivanow

30.08.2016

Del dos al quatre de setembre es podrà veure Teen Time Gone a la Nau Ivanow, un espectacle de la companyia Habemus Corpus dirigit i coreografiat per Miquel G. Font. El creador va guanyar el Certamen Coreogràfic de L’Estruch el 2014, i arriba ara a la Ivanow amb un espectacle creat i protagonitzat per adolescents.

'Teen Time Gone', de Miquel G. Font

‘Teen Time Gone’, de Miquel G. Font

Teen Time Gone és una oda a l’adolescència. Parla de cinc personatges tancats en un laberint, que constantment busquen una sortida. Es relacionen entre ells, amb ells individualment i amb els espectadors buscant respostes essencials de la vida. Tot en un escenari completament farcit d’objectes i barreres on hi hauran de trobar els seus espais, comoditats, escapades i on al final, entenen que per sortir-ne hauran de deixar quelcom enrere, igual que per madurar. El 2014, en un context molt jove i amb ballarins recent formats, Miquel G. Font va dur a terme un experiment com a coreògraf convidat a la primera edició del Festival Agitart. Esbojarrat, amb tocs surrealistes i amb molts elements sobre l’escenari, aquesta experiència va esdevenir tot un viatge que va fer que els 65 minuts de durada passessin volant. Per acabar la temporada 2015/16, Habemus Corpus en fa d’aquest experiment una peça professional amb un format acabat i cuidat a nivell coreogràfic per mantenir l’essència, portant-la a un nivell d’execució alt i dins d’un llenguatge directe a un públic jove. També es redissenya enfocat a gires nacionals i internacionals amb l’objectiu principal de donar als adolescents d’avui dia un nou punt de vista de les arts escèniques.

 

Proximitat amb el públic

Amb un escenari de 360 graus i en una localització exterior acordonada, “s’obliga” al públic a entrar dins de l’espai escènic i recórrer totes les separacions que hi ha a l’escenari. Abans, però, tenen tota la informació respecte com han de reaccionar amb el laberint escènic creat. Entren, recorren el circuït i en surten arribant a les cadires o butaques on s’asseuran per veure l’espectacle. Llavors, ells decideixen quin racó de l’escenari volen tenir més a prop, ara que acaben de veure tot l’espai des de dins. És així com es familiaritzen amb l’espai i amb els 5 personatges que ja estan sobre l’escena creant situacions i accions.

Un cop tots els espectadors estan asseguts, comença l’espectacle, mantenint una relació directa amb l’audiència. Si els presents entre el públic són adolescents, se’ls farà interactuar durant l’espectacle, relacionant-se entre ells i els intèrprets en diverses situacions. La relació dels ballarins amb els espectadors dependrà del sector on s’han assegut i també de la predisposició, sense fer sentir incòmode a ningú. Aquesta combinació farà que cada funció sigui un petit viatge individual, cada vegada diferent, segons els espectadors que hi hagi i les seves aportacions.

Primer esbós de l'espai escènic de 'Teen Time Gone'

Primer esbós de l’espai escènic de ‘Teen Time Gone’

Basat en estudis reals

A Habemus Corpus el que es veu a l’escenari és una traducció a través de la dansa i el teatre de fets reals. Tot està basat, en aquest cas, en experiències del creador Miquel G. Font durant les dues temporades com a jove professor de l’Institut del Teatre de Barcelona i les posteriors experiències com a professor convidat a diferents escoles i companyies d’arreu del món. A aquesta experiència se li suma el treball de preproducció dut a terme a diferents col·lectius escolars d’estudis de secundària, on a través d’un anàlisi psicològic i personal, s’han estudiat les reaccions naturals de la mentalitat adolescent, descobrint així, la combinació de l’obertura de les xarxes socials d’avui dia, amb encara els tabús que existeixen en aquestes edats. El fet de prendre això com a base, fa que Teen Time Gone sigui una peça de Teatre-Dansa que acosta l’adolescent a un escenari i fa que s’hi senti identificat amb les experiències personals del seu dia a dia.

 

Habemus Corpus, origen i evolució

Nascut a Barcelona, format a l’Institut del Teatre, a Rudra Béjart Lausanne i IT Dansa, Miquel G. Font ha ballat en diverses companyies com Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), Dominic Walsh Dance Theater (USA), Lanònima Imperial (Barcelona), Tanzcompangnie Oldenburg (Alemanya) d’entre d’altres, treballant amb coreògrafs com Maurice Béjart, Jiri Killián, Ohad Naharin, Ann van der Broek, Sharon Eyal, Guy Weissman o Jan Push.

El 2006, a causa d’una lesió de llarga recuperació, va viure a la comunitat ecumènica de Taizé, França. Allà va començar a escriure els seus projectes sota el nom d’Habemus Corpus, que es va acabar fundant l’any 2010, feina que combinava com a docent a l’Institut del Teatre. Des de llavors ha participat com a director de la companyia i com a coreògraf convidat en diverses companyies, i ha presentat el seu treball en més de 25 països.

Habemus Corpus va ser fundada l’octubre de 2010 a Barcelona, amb l’estrena de la seva primera producció, Ecumenucam Curriculum. El 2011 va començar produir a Alemanya, Àustria, Suïssa i França, i a participar en festivals internacionals com Jerusalem Dance Week (Israel, 2015), Intenationale Tanz-Theater Festival Hannover (Alemanya, 2014) i Kultur und Politik Festival W3 Hamburg (Alemanya, 2015).

La temporada 2014-2015 la companyia va tornar a Catalunya amb la creació de 0’1234 (Full Evening), guanyadora de premis coreogràfics internacionals a Barcelona, Stuttgart i Berlín. Acaba la temporada 2015-2016 amb la creació de dues peces: Tempo [no] Tempo, a Stuttgart  (Alemanya) i la seva peça número 20, Teen Time Gone, a Barcelona.

 

 

 

Teen Time Gone es podrà veure a la Nau Ivanow des del divendres dos al diumenge 4 de setembre.