Nunes. La sensiblitat anarquista, més enllà del temps

L’Arts Santa Mònica acull una exposició dedicada a José María Nunes: una retrospectiva de les seves creacions vinculades amb Barcelona que pretén recuperar el seu pensament i la seva obra i fer-los contemporanis, perquè, com diu el comissari de la mostra, Joan M. Minguet, “no només són actuals, sinó que són necessaris”.

“Nunes. Més enllà del temps” es va presentar ahir amb la presència de Minguet, Virginia Nunes –filla del cineasta–, Mariona Bruzzo –de la Filmoteca de Catalunya– i el director de l’Arts Santa Mònica, Jaume Reus. Minguet va explicar que l’exposició consta de tres àmbits, dedicats al seu cinema, al film Sexperiencias (en relació amb el compromís del cineasta amb la revolució del 68) i el seu pensament polític, respectivament.

Segons el comissari, Nunes va fer un cinema gens comercial, que no buscava les masses, sinó connectar amb l’individu; un cinema trencador. A més, va recordar que “ell havia de fer un tipus de cinema des de la precarietat, i se’n sortia”, en al·lusió a les dificultats econòmiques amb què es troben avui dia molts autors més o menys emergents. Nunes també va ser un pensador avançat al seu temps, crític i audaç, que va fer reflexions genuïnes i heterodoxes que són plenament vigents a l’actualitat.

Pel que fa al vessant polític del seu pensament (i de la seva implicació social), mai va viure al marge de la societat i va adaptar l’anarquisme com a font i com a fonament: “Yo no soy ni querré ser nunca anarquista. Yo soy la sensibilidad anarquista; soy, he sido y seré miles de años más la sensibilidad anarquista, lo humano floreciendo”. A l’exposició es poden veure projeccions de fragments de la seva obra cinematogràfica, cartells de les seves pel·lícules i reculls de la seva presència a la premsa, tant escrita com audiovisual, així com algunes sentències que rescaten el seu enginy i el seu compromís artístic i polític.

Paral·lelament a l’exposició s’han organitzat activitats complementàries (projeccions, taules rodones) que compten amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya. Mariona Buzzo va recordar que Nunes va ser el primer cineasta que va donar suport a aquesta institució cultural. També es podrà consultar un catàleg amb textos d’autors que s’apropen a la seva figura, des d’Enrique Vila-Matas fins a Esteve Rimbau passat per Isaki Lacuesta, Imma Merino i Manuel Delgado, entre d’altres.

Jaume Reus, finalment, va voler ressaltar el “repte” que suposa “mostrar cinema dins d’un centre d’art” i la importància del com, amb la voluntat de recuperar Nunes com a creador (cinematogràfic, en aquest cas) i com a pensador. L’emparen sentències com aquesta: “Me siento culpable de indiferencia y no quiero llegar a avergonzarme de olvidar mi responsabilidad”.

L’exposició es podrà visitar fins al 2 d’octubre. Més informació al web de l’Arts Santa Mònica.