Noves tendències, Imma Colomer i escoltadors de Krystian Lupa

28.03.2017

Ahir es va celebrar la XIX edició dels Premis de la Crítica, uns guardons organitzats per la plataforma Recomana que reconeixen els millors espectacles de l’any anterior. La gala, presentada per Anna Pérez Pagès i Toni Puntí, va ser força àgil, tot i les nombroses categories, i va estar amenitzada per la companyia Teatre Tot Terreny. Tot plegat va tenir lloc a l’antiga fàbrica d’una coneguda marca de cervesa. Som-hi.

Foto de família dels guanyadors dels XIX Premis de la Crítica. © Martí E. Berenguer

“Tothom hi era, tothom”, com diu Getsè a Isabeló a Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Folch i Torres. Actors, directors, productors, dramaturgs, escenògrafs, tècnics i taquilleres. I crítics, cronistes, periodistes, agitadors culturals i blogaires jubilats de tota mena. Els cambrers de Teatre Tot Terreny corrien entre els convidats com els pingüins de Mary Poppins, mentre la banda tocava hits de musicals variats. L’antiga fàbrica es va quedar petita, i la majoria de gent va haver de seguir la gala a peu dret, sense el consol de tenir una barra amb cervesa gratis al fons (com sí va passar l’any passat).

La cosa va començar amb les categories Arts de Carrer, Espectacle Familiar i Espectacle per a Joves. Idea: no podríem canviar l’ordre dels premis per una vegada a la vida? Començar amb el premi al Millor Espectacle (així ja ens ho treiem de sobre) i que el darrer, el més esperat de la nit, sigui el d’Espai Sonor o Il·luminació? Seguim: el Premi Revelació se’l va endur El despertar de la primavera, el de Millor Sala va ser per La Villarroel (recollit per la seva directora Tania Brenlle) i el de Noves Tendències va recaure a l’Agrupación Señor Serrano per Birdie. Parem màquines. Els serranos van tenir l’encert de fer parlar Ferran Dordal (co-creador de l’espectacle i performer ocasional) que va citar el crític francès André Bazin (“el qual no em consta que tingui cap relació de parentesc amb en Damien”) i el seu desig de millorar la qualitat de la crítica per tal de millorar la qualitat del cinema. Canvieu cinema per teatre i ja ho tenim fet. Dordal va reivindicar el dia en que podrà deixa de ser (ell o tots els serranos o corderos d’aquest món) englobat en una categoria com “Noves Tendències”. Terme intercanviable, segons convé, per “Noves Dramatúrgies”, “Altres Disciplines” o “Artistes Emergents amb 40 anys”. Birdie també es va endur el Premi Eines Digitals, tot sigui dit.

Moments destacables de la nit: l’agraïment absolut de Lluïsa Cunillé, Premi a la Millor Adaptació / Dramatúrgia per El professor Bernhardi (“Gràcies”), Joan Lluís Bozzo recollint el Premi al Millor Musical per Scaramouche i dient “Jo també vull ser Noves Tendències” o Lluís Homar seguint amb el seu exercici d’honestedat brutal després de recollir el seu Premi a Millor Actor: “Per primer cop en quaranta anys no m’he sentit competint a l’escenari”.

Imma Colomer, divertida, en un moment del seu discurs d’agraïment. © Martí E. Berenguer

Però sense cap mena de dubte un dels moments de la vetllada va ser el Premi Honorífic Gonzalo de Olaguer a Imma Colomer. L’actriu i directora, fundadora (poca broma) de Comediants o el Teatre Lliure, va llegir un discurs sincer i emotiu que va començar de forma brillant. L’actriu va llegir una frase de la primera crítica que va rebre en un diari, que deia: “Con la de chicas bien parecidas que hay por la calle, coger a este petardo…”. Doncs es pot dir que el petard ha tingut la seva trajectòria, va bromejar Colomer, reconeixent els bons i mals moments que ha tingut en la seva carrera. “Si us digués tot el que he pensat per escriure aquest text, tremolaria més del que ja tremolo”, va continuar irònica, declarant que per a ella els crítics són uns “companys de viatge” que l’han acompanyat al llarg de tota la seva carrera.

Marta Angelat va recollir el Premi a Millor Actriu Principal per Davant la jubilació, contenta de rebre el guardó per aquest paper, fet que demostra que “no és protagonista qui més parla en un espectacle”. Angelat va voler agrair haver sigut una de les actrius catalanes triades per fer el càsting amb Krystian Lupa, i va dedicar el premi al traductor del director polonès i tot l’equip del muntatge, que van passar setmanes fent de “escoltadors d’en Lupa” (és molt interessant veure aquesta peça del Tria33 on els actors parlen del procés d’assajos).

Sorpreses (agradables) de la nit: que MDLSX s’endugués el Premi a Millor Espectacle Internacional, i que finalment fos Davant la jubilació el triat com a Millor Espectacle del 2016. Si existeixen uns Premis de la Crítica és, precisament, perquè siguin reconegudes propostes que mai no guanyarien uns Premis Butaca (votats pel públic). I és bo que existeixin els dos guardons. Anna Pérez Pagès i Toni Puntí no són certament Glòria Cid i Toni Martín (ni falta que fa), i la convivència dels dos premis demostra que allò que voten els espectadors va per una banda i allò que voten els crítics va per una altra. I està molt bé que així sigui.

El fi de festa, una multitud de faranduleros fumant i bevent a la sortida de l’antiga fàbrica, autèntic “mercat estratègic” per a moltes companyies, va ser tallat força abruptament pels (molt bufons) cambrers de la casa, que acompanyats de dos guardes de seguretat ens van fer fora, molt mediterràniament això sí, de l’antiga fàbrica de la coneguda marca de cervesa. Llavors els camins es van bifurcar, i els guardonats van acabar sopant bàsicament entrepans de llom amb formatge i compartint patates braves a bars gallecs i/o xinesos. Però això és una altra història.

Ah, m’ho deixava. La més ben vestida de la nit va ser, sense cap mena de dubte, la periodista Aída Pallarès (ex-nuvolaire i actual coordinadora del Time Out Girona), que va enamorar a tothom amb un vestit negre que combinava el clapejat (els topos de tota la vida) amb un atrevit estampat floral. La prova fefaent que els crítics també podem ser glamurosos.

Aída Pallarès entrega el Premi Arts de Carrer a Roser Tutusaus per ‘Menar’. © Maite Guisado

 

Llista dels guardonats

TEATRE

Espectacle:

Davant la jubilació (Fundació Teatre Lliure-Temporada Alta / Direcció: Krystian Lupa)

Espectacle internacional:

MDLSX (Motus / Direcció: Enrico Casagrande i Daniela Nicolò)

Director:

Lluís Pasqual (A teatro con Eduardo)

Actriu principal:

Marta Angelat (Davant la jubilació)

Actor principal:

Lluís Homar (El professor Bernhardi)

Actriu repartiment:

Anna Moliner (Infàmia)

Actor repartiment:

Lluís Villanueva (Caïm i Abel)

Musical:

Scaramouche (Dagoll Dagom)

Text:

Infàmia (Pere Riera)

Dramatúrgia / Adaptació:

El professor Bernhardi (Lluïsa Cunillé)

Espai escènic:

A teatro con Eduardo (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual)

Il·luminació:

Un obús al cor (Quim Blancafort)

Vestuari:

Scaramouche (Montse Amenós)

Eines digitals:

Birdie (Vicenç Viaplana i Alberto Barberá)

Espai sonor:

Davant la jubilació (Roger Ábalos)

Noves tendències:

Birdie (Agrupación Señor Serrano)

Revelació:

El despertar de la primavera (Companyia jove: Elisabet Molet, Laura Daza, Jana Gómez, Clara Solé, Mireia Coma, Clara Gispert; Marc Flynn, Eloi Gómez, Dídac Flores, Marc Udina, Roc Bernadí, Àlex Sanz, Bittor Fernández)

 

TEATRE FAMILIAR 

Espectacle familiar: 

Renard o el llibre de les bèsties (Teatre obligatori)

Espectacle per a joves:

El despertar de la primavera (Orígens Produccions)

 

DANSA

Espectacle: 

Afasians / The Last Conference  (Los Corderos & Za!)

Espectacle internacional:

Nicht Schlafen (Alain Plantel – Ballets C de la B)

Coreografia

Oskara (Marcos Morau – Kukai Dantza)

Solo

Escrit en l’Aire (Gelabert – Valère Novarina – Moisès Maicas)

Ballarina

Marina Rodríguez (Kova ¬ Geographic Tools)

Ballarí

Miquel Fiol (Back Àbac)

Espai escènic: Mongrel (Kristin Torp/ GötenborgsOperans Danskcompani)

Música: Escrit en l’aire (Borja Ramos)

Il·luminació: Cube.bz

Vestuari: Gold dust rush

 

ARTS DE CARRER

Espectacle:

Menar (Joan Català i Roser Tutusaus)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. A què ve el comentari sobre “la més ben vestida de la nit”? I el més ben vestit, qui va ser? Una cirereta final que espatlla la crònica.