Nordic Voices o la veu de cotó fluix

23.12.2016

Dilluns 19 al vespre vam gaudir, a l’Auditori, d’un Sampler Sèries molt espiritual amb un grup vocal d’excepció: Nordic Voices. Especialitzat en música de nova creació, però d’una gran versatilitat, el conjunt va interpretar obres recents de compositors noruecs com Lasse Thoresen, Asbjørn Schaatun, Heinrik Ødegaard i Maja Ratkje.

Nordic Voices van cantar a l'Auditori

Nordic Voices van cantar a l’Auditori

El concert de Nordic Voices va ser un autèntic luxe: per la qualitat, d’una banda, però també per l’encert dels programadors de Sampler Sèries de situar-lo a la Sala 1 Pau Casals, amb el públic a l’escenari. Un auditori de 1.800 persones pràcticament buit per fer ressonar unes veus que ens venien de lluny, d’una terra on hi ha molta neu i, ara que ve Nadal, ens ve molt de gust de sentir-les per embolcallar el nostre imaginari. L’enorme sala va servir per projectar sis veus prodigioses: Tone Elisabeth Braaten i Ingrid Hanken, sopranos, Ebba Rydh, mezzo, Per Kristian Amundrod, tenor, Frank Havroy, baríton i Rolf Magne Schmidt Asser, baix.

Van sonar netes, pures, elegants, suaus i transparents: són veus com de cotó fluix que es mostren en tota la seva veritat a l’escenari, nues, sense haver d’amagar arestes o polsims que emboiren la nostra percepció. Amb un repertori que emana serenor i espiritualitat, amb una coherència interna molt ben conceptualitzada, Nordic Voices va demostrar que havia recollit sàviament tota la tradició de descomposició de la melodia i cant declamat que començà amb autoritat amb l’Sprechgesang de Schönberg i que anà evolucionant cap a formes més radicals, que apel·len a allò primitiu que hi ha en nosaltres, i que posa de manifest que la veu, l’instrument dels instruments, es troba amb el deure d’experimentar amb noves sensacions per al cantant i per a l’oient, en el llindar entre el so i el soroll. Quan la cantant-actriu Albertine Zehme va encarregar el Pierrot Lunaire al geni vienès, i li va demanar que imprimís en la partitura el caràcter “grotesc i macabre” dels versos d’Albert Giraud, aquest va sentir un impuls alliberador, com d’alliberador va ser per Alban Berg el “Hilfe!” de Marie de Wozzeck, o, situant-nos a la meitat del segle XX, l’Aria de John Cage, l’Hyperion de Bruno Maderna, per continuar amb els experiments de Luigi Nono a Cuano stanno morendo fins al mateix Wilde d’Hèctor Parra. Com deia Eduard Steuermann, “musizieren mit Worten”.

La precisió i la capacitat d’emetre un gran espectre d’harmònics són característiques de Nordic Voices, que van cantar una mostra d’art sonor noruec que demanava justament això. La “pregària al Sol” de Thoresen, Solbøn que, juntament amb Himmelske Fader, formen part de les quatre cançons op. 42. Amb una riquesa tímbrica destacable, una paleta de colors àmplia i la convivència de tècniques vocals amb folklore escandinau i el cant difònic, Solbøn ens transmet calma, essent una música molt homofònica que sembla voler ser cantada a cau d’orella. Va ser executada de forma molt elegant, sostenint molt bé els aguts de les sopranos –en registres perillosos- i reforçant sense excessos els greus. Del minimalisme i la suavitat, reforçats per intervals de cinquena justa, emergien, en Himmelske Fader, sons percussius que amplificaven l’efecte estètic. Amb un toc medievalitzant, si et deixaves endur pel discurs podies experimentar una autèntica sensació de plenitud serena.

Basada en un poema homònim de Georg Trakl, Verklärung, d’Asbjørn Schaatun, es presenta en un discurs fragmentat que aboca finalment al silenci en comunió. El recurs de l’eco hi és present, així com un determinat aire de dansa que ens transmet joia, jugant entre els elements fugats i l’unissò. La impecabilitat de la interpretació, plena de subtileses, es manifestava com un fet.

La nadala O Magnum Mysterium de Heinrik Ødegaard és hereva de la música popular i ens relata l’arribada dels àngels a Betlem, seguint l’antic responsori llatí. És com si ens remuntéssim a la pregonesa dels temps en una obra on l’espiritualitat es transmetia a cada so, a cada silenci, i ens convidava a entrar en comunió amb la Naturalesa.

Amb excel·lència també va ser interpretada Dismantled Ode to the Value of Art, de Maja Ratkje, l’obra més experimental de totes, fruit de l’experiència del compositor com a cantant i la recerca de nous recursos per a la veu, així com esdevingué una relectura de melodies de Beethoven o Neil Young. És clarament una celabració de la bellesa del cant, que pot arribar a ser tan terrible, amb sonoritats com sirenes, roncs, xiulets, vibrats, i que performativament requeria l’allunyament de tots els seus membres excepte un, que va jaure al terra repetint, com en una oració, “Everything is gonna be alright”.

Amb aquest optimisme que ens havia deixat la darrera peça del programa vam poder sentir, com a bis, una nadala del folklore noruec en un arranjament atrevit i resolutiu, on les veus semblaven convertir-se en instruments tangibles i on vaig poder sentir la nota més greu que mai havia percebut que emergís d’una veu humana, amb gran lluïment del baix, Rolf Magne Schmidt Asser.

Tota una lliçó de coherència estructural, talent ben dirigit, elegància i gran professionalitat. Celebrem doblement la visita de Nordic Voices a Sampler Sèries, com dèiem, per la qualitat de la seva interpretació i la qualitat de què vam poder gaudir en l’escolta, a la Sala Pau Casals. Esperem tornar a sentir les veus de cotó fluix més enllà del Nadal.