Només la veritat us farà lliures: drets humans, arxius i transparència

10.03.2017

El passat dia 27 de febrer, l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona van organitzar una Jornada d’Arxius, Drets Humans i Transparència, on es va debatre i sobretot, es va pretendre mostrar, mitjançant casos concrets, que els ideals de veritat, justícia i lluita contra la impunitat i la desmemòria, només es poden assolir en la mesura que es produeixi un encaix que aglutini el potencial informatiu i testimonial dels documents d’arxiu. Com? Amb accions de les administracions encaminades a un exercici de la transparència, com una política de portes obertes per poder accedir als documents i a la informació.

En motiu del centenari s’editarà un llibre dedicat a l’edifici que acull l’Arxiu Històric: ca l’Ardiaca | Foto: ICUB

 

L’anàlisi de la realitat, l’estudi del paper dels arxius als diferents conflictes mostra la ineludible necessitat d’articular sinergies i complicitats per propiciar resultats altament satisfactoris en l’àmbit dels drets humans, la memòria històrica i el retiment de comptes.

Des finals del segle passat, amb la instauració dels Ajuntaments democràtics, l’Arxiu Municipal de Barcelona consciencia sobre la necessitat que la ciutadania conegui els arxius no només des del vessant de protecció del patrimoni documental, sinó com a garants d’autenticitat, fiabilitat, traçabilitat i lliure accés. Aquests objectius queden palesos en les nostres funcions de gestors documentals, i sobretot, gestors de la informació que custodiem i que tractem documents des del moment en què es creen, siguin en el suport que siguin, i que ens permetrà optimitzar i garantir drets i deures.

És en aquest context de garantir drets i deures inherents a l’esser humà que cada cop s’introduix més el concepte de “justícia universal”, per poder garantir que crims contra la humanitat no quedin impunes davant la justícia de països que, suposadament, encara no han fet la transició cap a la democràcia (Argentina, Colòmbia, l’antiga Iugoslàvia i fins i tot l’estat Espanyol, per posar-ne alguns exemples).

Cada cop més, es pretén garantir el dret de conèixer la veritat, i és en aquest context on es redacten lleis de transparència, es desclassifiquen documents i s’inverteix en la recuperació de suports malmesos; però cal insistir, i això és una lluita de molts ciutadans i d’algunes organitzacions, com Arxivers sense fronteres, que amb pocs recursos i molta voluntat lluiten contra obstacles tan aclaparadors com la destrucció dels arxius i la restricció injustificada de l’accés, però també amb restriccions més sibil·lines, com la manca de recursos en infraestructures i l’assignació de responsables sense formació.

En aquesta Jornada de debat s’obrí una línia de reflexió que cal explorar i estudiar amb profunditat; és el fet de fer públic allò que en principi ha de ser reservat; on queda la fina línia que ha de separar la filtració (gairebé sempre interessada) i el dret de transparència (dret cada cop més garantit)?

Va ser interessant l’anàlisi feta de les “filtracions” més mediàtiques de la història més recent, començant per la Primera Guerra Mundial, amb el famós acord secret Sykes-Picot en què es pacta el repartiment del Pròxim Orient entres les potencies europees; l’esclat de la revolució bolxevic farà pública aquesta informació, més com a revenja política que no pas com un acte de transparència institucional. D’altra banda, també es poden analitzar els pactes russo-alemanys, pel repartiment de Polònia abans d’iniciar-se la Segona Guerra Mundial, i finalment, els casos que tenim tots en la nostra retina; Wikileaks, Snowden, la llista Falciani,…

Com a ciutadans crítics que busquem la veritat, ens hem de preguntar si les “filtracions” suposen un veritable acte de generositat informativa o bé si responen a interessos més obscurs. Cal que sapiguem com ha estat gestat el procés de filtració? I les dades que es fan públiques, son fiables? Es pot fer un seguiment de la seva traçabilitat? En quin context s’han obtingut? Qui i per què les ha publicat? Totes les persones implicades en l’acte de transparència són immaculades i no hi busquen cap benefici?

Només una documentació organitzada, custodiada, classificada correctament, en instal·lacions adequades, en mans de professionals qualificats i amb les inversions necessàries, a tots els nivells, garantiran una veritable transparència i no permetran que la veritat sigui alterada en mans d’interessos polítics, mediàtics, econòmics o judicials. L’arxiu esdevé (com sempre al llarg del segles) un custodi, però avui dia, a més, es l’ens que garanteix l’expertesa perquè els ciutadans exerceixin els seus drets a saber i a accedir a la informació sense adulteracions ni retallades.

No podem fer altra cosa que creure, tal i com es diu a l’Evangeli de Joan, que entre la veritat i la llibertat hi ha un vincle essencial; De fet, també es diu que, o van juntes, o totes dues es perdran.