No, no suposa un risc per als mitjans parlar de literatura

7.12.2016

Dins del món de la cultura, un dels debats que ha suscitat més polèmica aquest 2016 és el del paper que ha de tenir la literatura als mitjans. El dia 1 de desembre, la Institució de les Lletres Catalanes va organitzar una jornada al voltant del tema. Laura Borràs va establir-ne el punt de partida: “Per què acotem el cap quan ens diuen que la cultura no ven?”.

Quin paper ha de tenir la literatura als mitjans? | Foto: Alexas  ©

Quin paper ha de tenir la literatura als mitjans? | Foto: Alexas  ©

Quatre són les taules rodones que la Institució de les Lletres Catalans (ILC) va programar el dia 1 de desembre per parlar del paper que hauria de tenir la literatura als mitjans de comunicació. La ràdio, la televisió, els mitjans escrits, impresos o digitals; tota la premsa estava convidada a formar part de la discussió. “Qualsevol mitjà s’ha de sentir interpel·lat per la cultura”, afirmava Laura Borràs, directora de la ILC.

La xerrada introductòria comptava amb Bernat Ruiz, expert en transformació digital del sector editorial; Eduard Màrquez, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i Isabel Sucunza, fundadora de la Llibreria La Calders. Tots ells van dur a terme un debat moderat per Laura Borràs, que va preguntar-se per què quan es diu que la cultura no ven els seguidors d’aquesta acoten el cap.

Segons Bernat Ruiz, que la literatura tingui un paper residual als mitjans de comunicació és un problema polític. “L’altre dia vaig posar Catalunya Ràdio i vaig sentir una connexió on s’explicava que el Barça estava pujant a l’avió. Pujant a l’avió!”, deia Ruiz; “No cal destinar pressupost a això, és un malbaratament de recursos”. Isabel Sucunza va voler deixar clar que la falta d’espai per a la literatura no ha de desembocar en un enfrontament amb el futbol: “Està molt bé que hi hagi esports, funcionem per aficions”, explicava; “Si neixes i tothom et parla de futbol, és normal que en sàpigues. Si els llibres sortissin més a la televisió, la gent en sabria més”.

Els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora de crear aficions. Som capaços de fer un programa sobre caçar bolets i que ho peti, però no podem fer-ne un de literatura? Es preguntava Ruiz.”L’emissora pública hauria d’arriscar, però estem en la cultura del no-risc”, reflexionava Eduard Màrquez, mentre el primer afirmava que anteriorment sí que es prenien riscos. “El salt s’ha de donar a les programacions”, afegia Borràs. En aquest sentit, Sucunza creu que els mitjans van un pas per darrere del sector llibreter, les editorials i els lectors.

D'esquerra a dreta, Isabel Sucunza, Bernat Ruiz, Laura Borràs i Eduard Màrquez al Col·legi de Periodistes | Foto: Clàudia Rius

D’esquerra a dreta, Isabel Sucunza, Bernat Ruiz, Laura Borràs i Eduard Màrquez al Col·legi de Periodistes | Foto: Clàudia Rius

“No sé què hem de fer, em declaro desarmat”, afirmava Màrquez; “Vinc d’una època on la literatura era autosuficient i la cultura era important fins i tot entre la gent que no era culta; ara condemnem als escriptors a tornar a escriure els dissabtes i diumenge a la tarda”. Eduard Márquez va tenir un discurs derrotista que Borràs va esforçar-se a animar.

El professor de l’Escola d’Escriptura va dir, entre d’altres, que aquell matí s’havia recorregut tot el metro i només havia vist una persona llegint, i que “Som un país de fireta” perquè els escriptors no estan ben tractats. Quan Bernat Ruiz va tornar a tenir la paraula, va afanyar-se a contradir aquestes afirmacions dient que segurament hi havia gent llegint al transport públic però a través de pantalles, no de llibres; i que “Tenim un estat de fireta, no som un país de fireta. El país som nosaltres i és la nostra responsabilitat reivindicar-nos”. Sucunza també va voler defensar el sector tot dient que hi han editorials petites molt modernes i una oferta literària que demostra que no som un país de pandereta.

Gràcies a l’esforç general, Màrquez va acabar centrant-se en la gent que sí que vol consumir cultura, afirmant que hi ha un públic però que no se’l provoca. En aquest punt, els membres de la taula van fer autocrítica. “Pressuposem que la persona que hi ha a l’altre costat fugirà corrents”, deia Borràs; “i no fem bé si donem per suposat que la gent consumeix un tipus determinat de coses”. Per la seva banda, Bernat Ruiz va destacar que no cal demanar el coll cada vegada que algú s’equivoca, i que s’ha de donar més marge abans de criticar.

La situació de la literatura als mitjans és com un peix que es mossega la cua: no hi ha programació perquè no hi ha públic, i no hi ha públic perquè no hi ha programació. La conclusió general de la primera taula rodona de la jornada va ser que no s’ha de subestimar el potencial dels oients, lectors i espectadors. I ara, tots a repetir el missatge de Sucunza: “No, no suposa un risc per als mitjans parlar de literatura”. No, no suposa un risc per als mitjans parlar de literatura. No, no suposa un risc per als mitjans parlar de literatura. No, no suposa un risc…