No et menjaràs el gos!

4.06.2015

Quan Moisès va rebre les taules de la Llei de la mà de Jahvè ningú es va adonar que entre els deu manaments en faltava un de molt important: “No et menjaràs el gos”. Ara ja és massa tard per afegir-lo. Enguany al festival culinari de carn de gos de Yulin, a la Xina, es menjaran 10.000 gossos. La indignació s’estén arreu del món a través de les xarxes socials, però ningú podrà fer res per impedir-ho. 

Carn de gos

La indignació a les xarxes socials produïda pel festival culinari anual de carn de gos que se celebra a la Xina ha anat creixent any rere any. Aquest any, però, ha arribat a ser tendència arreu del món. Aconseguirà tot aquest furor posar fi a la pràctica de menjar carn de gos a la Xina?

Cada any, durant el solstici d’estiu, es cuinen i es mengen uns 10.000 gossos a Yulin, a la província de Guangxi, al sud de la Xina. Per què? S’hi celebra el festival anual gastronòmic de carn de gos. Tot i que no està considerat il·legal a la Xina, hi ha divisió d’opinions a l’hora de determinar les arrels d’aquesta “tradició”. En els darrers anys, el Festival de Yulin ha esdevingut el focus d’atenció a les xarxes socials xineses d’un gran nombre d’amants dels animals que hi estan en contra. La gran majoria de detractors són xinesos.

Però aquest any la reacció ha esdevingut global. Des del Maig, s’han publicat gairebé un quart de milió de piulades amb l’etiqueta #StopYulin2015, amb la major part de l’activitat procedent del Regne Unit, els EUA i Austràlia. Una de les veus que s’ha sentit amb més força ha estat la provinent de l’associació americana en defensa dels animals Duo Duo, que ha aconseguit compilar més de 200.000 signatures amb una petició a través de la plataforma change.org demanant la cancel·lació de l’esdeveniment. El vídeo de la campanya del grup penjat al YouTube ha registrat més de 130.000 visualitzacions.

“Fa uns dies, vaig anar a un escorxador a Yulin, on els gats i els gossos, de diferents races i mides, portaven tots collar. Eren molt afectuosos.”, comenta la fundadora del Duo Duo l’Andrea Gung. “El gos és el millor amic de l’home. Matar-ne més de 10.000 en un dia no està bé”, diu. Els activistes també han apel·lat a possibles problemes de salut ja que, tot i que tradicionalment s’ha considerat que la carn és beneficiosa per a la salut, sostenen que els gossos que van a parar a Yulin provenen del mercat negre i podrien ser portadors de malalties. “Els consumidors creuen que és segur menjar aquesta carn, però no ho és”, diu l’Andrea Gung.

L’associació Duo Duo ha apuntat amb la seva campanya a les xarxes socials i de manera intencionada a un públic occidental, en comptes de fer-ho a la Xina a fi de no interferir amb les activitats dels activistes locals. “El més important és que hem fet que la gent de Yullin s’adoni que la seva tradició pertany al passat i que es percep de manera negativa des del món exterior.”, afegeix l’Andrea Gung.

A les xarxes socials occidentals els comentaris sobre la qüestió de Yulin han estat majoritàriament negatius, però a la xarxa xinesa Weibo la cosa ha estat més igualada. Una pàgina d’aquesta xarxa dedicada a la discussió “Yulin Dog Day” (dia del gos a Yullin) ha generat quasi 350.000 comentaris. Alguns dels seus usuaris han expressat la seva preocupació davant la idea de menjar carn de gos i han compartit imatges tendres de les seves mascotes. D’altres, en canvi, han acusat els activistes d’hipòcrites i han demanat respecte pels valors locals de la província de Guangxi.

Twitter dogs

La pregunta és fins a quin punt el consum de carn de gos està realment estès a la Xina. “Tot i que la ingesta de carn ha augmentat a la Xina durant els darrers 30 anys a mesura que el país ha esdevingut més pròsper, la carn de gos no es pot trobar a tot arreu”, diu el Sam Geall, el director executiu del blog sobre el medi ambient China Dialogue (el diàleg a Xina). “En els 15 anys que he estat viatjant per la Xina, mai m’han ofert carn de gos.”

Hi ha qui afirma que el Festival de Yullin i els esdeveniments d’aquest tipus, de fet, estan pensats per a atreure l’atenció dels turistes internacionals. “És força comú que l’administració local busqui elements del passat per tal d’atreure turisme i ingressos”, diu el Sam Geall.

Però amb el creixent nombre de xinesos de classe mitjana que tenen mascotes les crítiques a aquest tipus de pràctiques dins mateix de la Xina estan augmentant ràpidament. “La percepció que es té del fet de menjar carn de gos ha canviat a causa de les xarxes socials”, comenta el Sam Geall. “En els darrers cinc anys hi ha hagut un augment del nombre de grups locals en defensa dels animals que empren les xarxes socials xineses per dur a terme les seves campanyes en contra del consum de la carn de gos.”

La traductora Rosa Rodríguez ha participat en l’edició d’aquest article.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

15 Comentaris
  1. El nostre Creador/Criador, va ser clar pel que fa a l’alimentació humana i animal (Gènesi 1:29, 30): Va establir la dieta vegetariana (“vegana”).
    Desprès de la caiguda d’Adam i Eva -i el posterior diluvi-, el nostre Creador/Criador va permetre per a la nostra alimentació alguns animals. Entre aquests, ens estan prohibits explicitament els “nostres estimats” conills, llebres i porcs, considerats com a “inmunds” (Levític 11).
    Descònec si aquests xinesos menjadors de carn de gos tindran alguna tradició semblant a la “nostra” matança del porc (viva reminiscència del “nostre” popular i ben viu antisemitisme) o la cargolada (possible invent per cridar al turisme?).

    Atentament

  2. FE D’ERRADES Quan l’autor ha escrit “Però aquest any la reacció ha esdevingut global”, al tercer paaràgraf, el que volia escriure era “Però aquest any la reacció ha esdevingut anglesa”. Deu ver estat un lapsus xarneguista, que li ha fet confondre el món amb Anglaterra.

    • Perquè global=anglesa? global significa global, significa a tot el món. Si es mira la procedència de les piulades es pot veure com procedeixen de tots els racons del planeta.

  3. Indignant, però una clara mostra d’etnocentrisme. Les granjes industrials d’ací no són tan diferents a els seus criadors de gossos allà i ací mengem conill, quan a molts països es considera un animal domèstic.

  4. Mal és menjar carn de gos. Horrible és assassinar milions de persones per les matèries primeres i cada dia caldria que tots diguérem #noalsrapinyairesdeWallStreet!

  5. Quan vaig visitar Xina, fa uns anys i vaig veure les gàvies amb gossos que estaven destinats al escorxador vaig pensar que era urgent promoure un moviment per fer erradicar aquest costum.
    Espero que aviat sigui una realitat.

  6. Quin problema hi ha en menjar carn de gos? Es a dir perdoneu-me però el gos és un animal com qualsevol altre i que jo sapigui no està en perill d’extinció ni res. Dit d’una altra forma: per quina raó un gos no pot ser menjat i una vaca o un conill si? Ep! i el conill també és un animal domèstic, i el porc també si es vol! De debò, em sembla molt bé que si algú té un gos com animal de companyia no se’l vulgui menjar (lògic!), però segueix sent un animal tant comestible com un cavall o un porc senglar.
    I si no hi esteu d’acord, doneu-me raons vàlides sobre per què no podem menjar carn de gos.

    PD. Aquesta crítica no inclou els que diuen que no s’ha de menjar cap animal.

  7. Benvolgudes/ts senyores/rs: De debó que ja no en tinc ni de paraules per a expressar el meu rebutjament a totes les coses infrahumanes que pel món continuament en van passant, sols sense sortir de casa meva (país) en tinc més que prou amb les trenes que pretenen amb la seva trenada el dret del poble català a iniciar el camí que ja ens el van trencar sotmeten-nos com a poble el haver de portar aquel feix que pel camí en creix des del día que els borbons i els castellans amb el “setge del 1714” deixant de banda que ja s’havia produit la pau en els regnats d’Europa, i amb la lluita que el poble català va emprar dient que o “lliures o morir”, ells amb el seu poder al seu sac ens hi van afeguir, i jo amb aquest meu escrit i mal expressat ús en dic que en Mossén Cinto Verdaguer catalanista de socarrell, que amb el seu cor i la seva ànima amb àngels i querubins que l’anaven engarlandant ens va portar les meravellosses poesies de les quals us en faig un petit escrit, perquè amb elles ens va donar l’alé de mai deixar-nos vencer, i mai deixar-nos arrossegar per als que pretenen i han pretés sempre el poble català anorrear:

    el meu gra d’arena ni les onades per més potents que en siguin mai el trencaran.

    Muntanyes regalades
    són les del Canigó
    elles tot l’any floreixen,
    primavera i tardor.

    Jacint Verdaguer i Santaló

    I ara per a tornar a alló que m’ha fet escriure aquesta carta, ús tinc de dir que en Mossén Cinto en deia que els homes havíen de saber que ens assemblem als cucs; i jo tinc de dir-vos i comunicar el meu gran rebutjament per a la masacre que els xinessos cometen menjant-s’he els gossos, sols en veure els ulls nets del que heu possat a la vostra fulla penses que els homes saben com fer patir a Jesús, en aquests gossets hi ha l’ànima de Jesús, els gossets ens han acompanyat des de la prehistòria als éssers humans, i jo com a humana que menjo carn i menjo peix, el mateix que fruites i llegums, tinc de reconeixer que aquests xinessos que és menjaran aquests meravellossos gossets que demanen que els alliberem s’han guanyat el diploma de “Antihumans”, les organitzacions i els governs d’arreu del món junt amb les persones que hi estem en contra de l’empressonament i el maltracte a un animal, que tots en sóm d’animals, hauríen d’aconseguir que no és poguessín massacrar a aquests animalons que sempre ens han acompanyat, i sols en aquesta qüestió s’ha de tenir en compte els gossets que vigilen els bens i acompanyen els pastors, els que acompanyen a una persona cega, els que ajuden a les persones que estan soles, els que ajuden a poder viure dins d’un hospital, i per a
    la seva gran voluntad en seguir a la persona encara que pobre amb el que ella li donará per a sobreviure, ell el seguirá arreu del món. On és la consciència d’aquests xinessos?. Prego que és faci el camí per a salvar-los, són companys nostres en l’evolució humana, els hem de respectar i acceptar com a éssers que ja s’han guanyat el lloc entre nosaltres. M’acomiado amb una cordial i amable salutació
    Ramona

  8. En aquest tipus de notícies els vegetarians hi veiem moltes coses: inconsciència, solipsisme, inconsistència argumental, fins i tot doble moral, hipocresia…

  9. Ho dic per si a algú li ronda la idea (que us conec): no penso renunciar al meu rostit de conill a la cassola dels diumenges. Peti qui peti. Ni tampoc a l’estofat de costelles de por; i al morro i orella amb mongetes del ganxet i cargols. I més plats que m’estalvio d’esmentar. No us vull aclaparar.

  10. Bon dia i bona hora,

    no fa res de mal que cadascú mengi com vulgui el que vulgui quan vulgui.

    És més amable ser flexible i no pas una misàntropa de Preescolar 4, col·loquialment P4.

    La carn de poni als supermercats de Catalunya i la de ximpanzè a moltes parades del centre d’Àfrica, alegren els estòmags de manera sovintejada.

    Què fa uns quants milers d’animals més o menys?

    Sí que fa una mica de sensació estranya i de rebuig, però el problema, si n’hi ha, és dels asiàtics. A Moscou, de sempre, any rere any, quan arriba el fred del cap d’any, alguns indigents moren al bell mig del carrer i els seus companys d’indigència, els cuinen i se’ls mengen com si res. No es coneix cap denúncia per aquesta tradició ancestral. I a l’Argentina, cada trenta hores una dona és assassinada pel seu mascle dominant, que deia que l’estimava tant i quant.

    Els espanyols ignoren els seus veïns culturals, nosaltres, i decapiten qualsevol iniciativa o tendència que ens meni a una terra lliure. Com hi ha món! Quin món de mones!

    Salut i República de Catalunya!

  11. Podem parlar molt sobre la necessitat de menjar animals i inclús dels costums de cada país. Però el que també es planteja en el moviment de denúncia de la menja de carn de gos i de gat són les condicions en què viuen a les granges,als escorxadors i la forma en què es maten, inclús bullits i esquarterats encara vius. Molts dels animals- a la notícia ja es diu-. són animals robats, tenen collars. Fa poc vaig veure la foto d’una nena a la que li havien robat el seu gos i el va reconèixer en un munt de gossos morts pel seu collaret. He vist fotografies en que un gos d’una família va desaparèixer i el van trobar amarrat a un pal i un home li havia tallat les cames i l’estava esquarterant en viu.Això sense oblidar com els xinesos maten els animals per destinar-los a fer productes amb pell i altres costums com menjar petits animals encara vius -granotes, peixos, etc. on se’ls hi talla la part que mengen i l’animalet, amb el cor bategant, els ulls oberts, desconcertat, es presentat al plat. Podem parlar també com es tracten els animals aquí. Les persones que estimem els animals, que voelm que els respectin, que no els maltractin, imatges així ens demostren la indignitat i la insensibilitat i el patiment innecessari. Personalment, he optat per l’opció vegetariana.

  12. Benvolgut Adrià:
    Em sembla que la teva comparació de gossos amb conills, vaques o porcs, no es pot mantenir de cap manera. No recordo mai haver vist una vaca acompanyant un cec, o un conill defensant a un infant de l’atac d’una altra bèstia, o un porc fent companyia a un malalt i plorar desconsoladament per la seva mort i en alguns casos acompanyar-lo fidelment, fins a la mateixa mort.
    No recordo a cap porc jugar amb les criatures, ni a cap vaca trobant a éssers humans entre les runes d’un edifici caigut per un terratrèmol, ni a un porc salvant a uns esquiadors després d’un allau.
    No he vist mai a un conill, vaca o porc vigilar una casa i donar la seva vida per defensar a l’amo. Ni fer un munt de quilòmetres per cercar algú que ajudi a una persona ferida.
    Quan hagi vist tot això, tindré en compte la teva comparació.
    Mentrestant, si us plau, que no matin els gossos per seguir una execrable tradició.

  13. No mengem carn de gos perquè no forma part de la nostra tradició cultural. La cuina és un fet cultural. I si no mengem gos, però sí conill, llebre, aviram, esquirol, rata (de bosc), cargols…., és perquè aquestes bèsties ens han proveït de les proteïnes que el nostre cos català ha necessitat per alimentar-se. I si alguna vegada algun connacional s’ha vist amb la necessitat de menjar gat, gos i rata de claveguera, és perquè no n’ha tingut més remei. Com per exemple quan la guerra. No heu conegut mai a ningú que n’hagi menjat, de gat? Doncs, jo sí. I potser gràcies a això jo puc escriure aquest present comentari. És més, a la ciutat on visc, a finals dels anys 40 del segle passat, no n’hi veies, de gats ni de gossos. La gent menjava el que podia.