Nit i Dia. Tu assassina, que jo netejo la sang

4.07.2017

Per algú que creu que la vida es pot explicar a través de l’alta literatura, ha de ser especialment trist veure com tot se’n va a la merda per culpa d’una faixa. Si Shakespeare és veritat i poesia, la faixa és el súmmum tèxtil de la mentida prosaica, una panxa que es fa trampes al solitari. Però a l’hora de la veritat, la sempre lleugerament esgrogueïda peça de roba no només va protegir en Fidel del dolor lumbar, també ho va fer de la descàrrega elèctrica amb la qual en Benet pretenia despatxar-lo per la via ràpida, donant-li al policia jubilat l’oportunitat de lluitar per la seva vida. El resultat va ser una segona meitat de capítol agònica, on vam veure l’assassí més eficaç de la televisió catalana caient cada cop més fondo en una cadena d’errors i infortunis fins a acabar lluitant entre la vida i la mort a un descampat -bidons flamejants inclosos—. A vegades el dolent cau perquè els bons fan molt bé la seva feina; altres, molt més elegants, la justícia divina depèn d’un detall tan desllustrat com una faixa.

Josep Maria Pou és Benet Muntada a “Nit i Dia”, la sèrie de TV3

Si pensem en tot el que hem vist d’en Benet Muntada, la manera de representar el seu fracàs és plena d’ironia i crueltat. Davant d’un personatge que sempre s’ha definit pels discursos grandiloqüents i a la finezza, els demiürgs de la sèrie el castiguen amb mitja hora de matusseria, ofecs i relliscades. Si 9 de cada 10 vegades se soluciona el destí dels cadàvers amb una el·lipsi, l’episodi d’ahir ens va obligar a mastegar els detalls escabrosos d’en Benet arromangant-se i serrant la carn i els ossos d’en Fidel amb no poques dificultats. Mancat d’algú a qui alliçonar, els discursos filosòfics d’en Benet deixaven pas a sons guturals i respiracions entretallades que van acabar per despullar el personatge de tota l’elegància que s’havia construït. En definitiva, lluny de ser un recurs merament estilístic, la manera dilatada i explícita de mostrar les complicacions anava directa al fons de la qüestió: contra la mistificació dels malvats i la seva aura majestuosa, un final patètic i visceral.

Una de les virtuts de la segona temporada de Nit i dia és que ha normalitzat l’atreviment formal, prenent riscos a quasi cada capítol que ens permeten valorar la sèrie més enllà de la trama. Perquè, quan falten dues setmanes pel final, ja podem sentenciar que la dramatúrgia ha estat força més fluixa que l’any passat, però que la història ha estat escrita pensant més que mai en el seu vessant audiovisual. En altres paraules, de la pràctica totalitat de ficcions catalanes se n’hauria pogut fer una obra de teatre sense problemes, mentre que el guió de Nit i dia ha estat parit per a la televisió.

Potser per això En sèrie, els reportatges sobre els aspectes tècnics de Nit i dia que podem veure després de cada capítol, no s’han de veure com un afegitó, sinó com una part imprescindible del paquet que serveixen per reivindicar aspectes, als quals l’espectador no sol prestar tanta atenció, com ara el disseny de so, els moviments de càmera o el muntatge. Conscients que les claus de la segona temporada serien l’estètica i els valors de producció, els making of semblen una estratègia de l’equip de publicitat per dir-nos que ens fixem en tot allò que no ens solem fixar perquè és allà on la sèrie marca les diferències. No crec que funcioni: a la televisió, la narrativa segueix sent més important que la poètica audiovisual. Ara bé, estaríem cometent un greu error si penséssim que els aspectes formals de Nit i Dia són una simple marcada de paquet: com demostra la magnífica ensulsiada d’en Benet Muntada al capítol d’ahir, amb la manera de realitzar una seqüència es poden dir tantes coses com amb una cita de Dante.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Comentaris
  1. És un aspecte sense importància, però no crec que l’home que truca l’ambulància es referís a Can Ruti, l’hospital del Barcelonès nord. És un lloc conegut per molta gent, i no es sembla gens al que vam veure ahir. Gràcies per les crítiques, que segueixo cada setmana. Excel·lents.

    • Hola Jordi,

      Gràcies pels ànims i per avisar, tens tota la raó! Ara ho he escoltat i l’home que truca al telèfon deia “Can Ruli / Rulli”. La veritat és que no conec cap Can Ruli/Rulli i Google no em soluciona el dubte però, com dius, el que es mostra no deu ser pas Can Ruti i, segurament, serà el nom col·loquial d’alguna zona que ignoro. Ho elidiré fins que en tregui l’entrellat!

  2. Una afirmació com ara “ja podem sentenciar que la dramatúrgia ha estat força més fluixa que l’any passat” mereix una explicació extensa i detallada. Pel que fa a la resta, hi estic ben d’acord. Sobre la mort indigna de Benet Muntada, trobo que va ser moralment correcta; ara bé, essent prou forçada la trucada de la nena, no calia que aparegués en forma angelical.

  3. No dius res deles interpretacions. El Víctor, malament. En Martí Miró, fatal, horrorós. Ramon Fontserè fa una interpretació penosa i lamentable en tota la sèrie i ahir especialment. Ho veu tothom. Per què no ho dius, Burdeus?

  4. M’encanten les teves cròniques de les series de tv3 i, en general coincideixo molt amb les teves apreciacions. Felicitats pel treball. Sempre l’espero amb delit

  5. M’agrada la forma. Tots els actors bons però discutiria el càsting dels protagonistes. Els secundaris més ben triats pel personatge.La seqüència Benet, excessiva. I això de carregar el cotxe amb el mort i tornar cap a dins…i després posar-se en evidència cridant i amenaçant…. Francament, no cola.

  6. La segona temporada la trobo tan pretenciosa com aquesta crítica. Com si els espectadors de TV3 haguèssim començat a veure sèries al 2017.

  7. Jo el capítol d’ahir no el vaig acabar d’entendre. D’acord que la faixa esmorteís la descàrrega eléctrica. Ok. això s’entén. Peró després, ¿per qué escuartera el cadáver per tal d’endur-se’l? ¿perque no el deixa allà mateix esperant que algú interpreti que ha mort de mort natural, com en d’altres assassinats? Si algú m’ho pot explicar li estaré molt agraït!!

    • Jo diria que en Benet es veu obligat a alterar el seu modus operandi perquè ha perdut el control de la situació. No ha pogut controlar la víctima d’entrada i això ha provocat una lluita terrible a l’escenari del crim, de tal manera que ja no era possible simular una mort natural.

    • Jo encara diria més: ¿per què no fica el cotxe directament al garatge i hi carrega el mort sencer (al maleter, que hi cap), i així s’estalvia la feinada d’esquarterar-lo, netejar (malament) el bany, traginar les maletes i la bossa per la costa del garatge i sortir al carrer, on s’exposa a la vista de qualsevol que hi tregui el nas? Ah, però aleshores ens hauríem perdut “la carn i els ossos d’en Fidel”, i la descoberta del seu quadre sinòptic (en Miró tampoc hi ha caigut, sembla, que un Guàrdia Civil pot tenir papers i arxius informàtics, a part de memòria…). En fi, tot plegat fa prou riure. Estaria bé obrir una secció de nyaps de la sèrie. Donaria bastant de si.

    • En efecte, ja no era possible simular mort natural, per tant havia de fer desaparèixer el cos i netejar les proves. Que l’esquarterés només tindria sentit si no tenia la possibilitat d’entrar el cotxe al garatge, i això no quadra ni amb com veiem el garatge ni amb l’habitual sang freda de l’assassí.

  8. El moment de la nena projectada al cel és conscientment naïf i irònic, recorda algunes seqüències de D.Lynch. Potser presenta la veritable raó de la devoció que sentia en Benet per la nena, la necessitat d’una mirada innocent i angelical que d’alguna manera expiés els seus pecats, contrari a la sospita de pederàstia.

    És el primer capítol que veig d’aquesta sèrie, però gràcies a aquest article i al moment final crec que me la miraré sencera, des del principi.

  9. Doncs a mi m’està captivant més aquesta temporada que l’anterior. És una serie molt ben treballada amb una trama interessant, aquesta segona amb l’aire glamourós que desprén li dona un toc més chic.

  10. Bé, vaig veure el capítol ahir, llegeixo la crítica avui. Res a dir, des que van anunciar la segona temporada que estic flipant… el final de en Beñat?, patètic certament, una mena d’al.legoria de com molt em temo serà el final de la sèrie.