[Ebook] Nit de poesia expandida a Sant Cugat

Fa un any Sant Cugat va recuperar la Nit de Poesia dins el marc del seu Festival nacional de poesia. Era una represa amb voluntat de recordar els orígens, perquè just de la Nit de poesia en nasqué més tard el festival. Aquest any se li ha volgut donar encara una mica més d’impuls obrint a concurs la direcció de l’espectacle a gestors culturals, concurs que ha guanyat la poeta d’Oliva Àngels Gregori. Núvol ha publicat els poemes de recital, que podeu llegir en aquest ebook de lliure descàrrega.

El teatre-auditori era ple a vessar de gent de totes les edats. Les tauletes i els llums, substituint el pati de butaques convencional, donaven un aire més càlid i convidaven a l’atenció. Àngels Gregori va fer una tria de poetes de totes les generacions i procurant abastar tot el territori. Hi havia veus consolidades com Josep Piera, Josep Maria Sala-Valldaura Lluís Solà i Manuel Forcano. Mireia Calafell –flamant premi lletra d’Or– i Sònia Moll configuraven l’aposta de veus joves. La novel·lista Antònia Vicenç era el rara avis de la nit, fa ben poc que escriu poesia però aquest poc temps no ha impedit que posi damunt la taula un dir cru i molt propi.

Per presentar i fer créixer la poesia d’aquests set poetes, s’havia encarregat la producció musical al Pianista Xavi Lloses, que va iniciar l’espectacle a so de pianet, tot acompanyant imatges dels festivals anteriors en una pantalla gegant. Seguidament el so d’una màquina d’escriure va picar “els aristòcrates” de Gabriel Ferrater a mode d’introducció. El silenci de la lectura es va fer present, la concentració va predisposar el públic a la teca que venia. Lloses va canviar de teclat i es va asseure davant d’un piano de cua. La peça interpretada va refermar la intuïció que s’estava assistint en un espectacle on es procurava ampliar la poesia cap a cotes escèniques més altes.

Els poetes van aparèixer en parelles, en un altre encert d’Àngels Gregori. Antònia Vicenç i Josep Maria Sala-Valldaura van començar i ho feren des d’una tendresa comuna, però de mirada diferent. Mireia Calafell va fer poemes curts, concentrats i punyents, mentre Josep Piera ens transportava a una Lisboa mig sensual, mig devastada per la vellesa i el record i s’atrevia a cantar amb veu tavernària acompanyat de Xavi Lloses. Manuel Forcano digué el desig agafat de la mà de Kavafis i Lluís Solà el contrastà amb la seva poesia constant, observant del temps i l’entorn. Entremig la Sònia Moll aparegué sola entre el públic i marcà un canvi de temps i d’espai que els seus poemes segurament reclamen i expliciten. Tots plegats, però, feren un recital net, i ajudat, val a dir-ho, per un so excel·lent.

Entre recital i recital, Xavi Lloses va obsequiar el públic amb intervencions musicals amb un alt contingut de poesia visual. A la seva segona intervenció, introduí unes llumetes de colors entre les cordes del piano; a l’interpretar la peça musical, la tapa aixecada reflectia el moviment dels llums entre les cordes percudides i afegia una altra dimensió (petita i il·lusòria com la màgia) al Teatre-auditori. La segona intervenció, més lúdica, consistí en tirar un munt de pilotes de ping-pong, entre les cordes, també. Les pilotes saltaven a cop de clústers contudents, un gest divertit que recordava Brossa.

Tot aquest espectacle, poetes i pianista, va fer aixecar el públic en uns aplaudiments merescuts. Bona part de les gràcies se li han donar a Àngels Gregori per un encert en els ritmes i els temps i, sobretot, per tenir clar que un espectacle d’aquesta mena es diferencia d’un recital qualsevol pel fet que es deixa enriquir per altres llenguatges.

Ara bé, acabada la primera part, va aparèixer Maria del Mar Bonet acompanyada del guitarrista Borja Penalba. Per l’estona que feia que durava l’acte, semblava que ens trobàvem davant del seu colofó, però no va ser així. Penalba i Bonet van oferir un concert d’alta qualitat i bellesa però potser massa llarg i això va deslluir –només un xic– un acte que de poesia dels que se’n veuen pocs.

Degut a la rellevància de l’acte, es va reproduir a temps real via Internet i ja està disponible a youtube per tota aquell que no hi va poder assistir.

Núvol ha publicat l’antologia en format e-book. Podeu descarregar-lo aquí.