Niels Stockholm: agricultura que s’oposa al sistema

22.02.2016

En Niels té 79 anys, la barba blanca i les mans grosses. És tossut, perquè té ideals i perquè els compleix. Ell i la seva dona Rita tiren endavant la granja biodinàmica Thorsho/jgaard al nord de Copenhaguen, a Dinamarca, i són els protagonistes del proper Documental del Mes, que s’estrenarà el dia 3 de març als Aribau Multicines de Barcelona i voltarà per tot Catalunya.

Niels Stockholm amb una de les seves vaques en una escena del documental "Vindran temps millors" | Foto: Vindran temps millors, Phie Ambo

Niels Stockholm amb una de les seves vaques en una escena del documental “Vindran temps millors” | Foto: Vindran temps millors, Phie Ambo

Els afortunats que mengin al restaurant NOMA de Copenhaguen, valorat com un dels millors del món, estaran consumint carn de la granja d’en Niels Stockholm. En Niels té 79 anys, la barba blanca i les mans grosses. Malgrat els anys, l’energia no li falta. Treballa el camp cada dia. És tossut, perquè té ideals i perquè els compleix. Ell i la seva dona Rita tiren endavant la granja biodinàmica Thorsho/jgaard al nord de Copenhaguen, a Dinamarca, un lloc molt particular que la directora Phie Ambo ha enregistrat al documental Vindran temps millors (Good things await).

Vindran temps millors retrata d’una forma extremadament evocadora la vida al camp, l’agricultura i l’alimentació. La granja de Niels Stockholm és una mena de paradís dins del sistema capitalista de producció alimentària. Stockholm és un home que val la pena conèixer, ni que sigui a través d’una pantalla, per com pensa i per com executa els seus pensaments. A l’hora de fer un documental, Niels és un personatge que s’agraeix. Un filòsof, un savi, un agricultor. De fet, la seva filosofia vital es basa en la idea que els humans i la terra estan connectats amb l’univers, i per això cultiva els seus aliments en estricta sintonia amb el calendari lunar. Per ell, produir aliments no és només un negoci, sinó una passió, una forma de pensar, d’actuar i de combatre.

Perquè la vida de Neils és un combat constant. Però no al camp, sinó fora. A la granja, Neils és un ésser viu més. La comunió entre ell i la natura és absoluta. Treballa amb calma i senzillesa i, de fet, això és el que vol per a la seva granja: tranquil·litat. Que els seus éssers vius experimentin una comunió total amb l’univers. Aquesta parella danesa es mou al voltant d’una filosofia de producció agrària i alimentació que ells mateixos han decidit creure i seguir: “El món no està fet de maons, sinó d’idees humanes”, diu l’agricultor, que qüestiona la forma capitalista de producció alimentària.

Els millors xefs del país i de l’estranger aprecien la producció de la granja biodinàmica Thorsho/jgaard i porten formatges, hortalisses, carn de porc i de vaca, i altres productes ecològics, del camp a la taula. Però amb això no n’hi ha prou. En el documental Vindran temps millors veiem com les pràctiques d’en Niels es veuen seriosament amenaçades per les normatives governamentals. Unes lleis que ni entenen els principis biodinàmics, ni intenten fer-ho. En aquest documental veiem un fet paradoxal: segons el govern danès, Niels, un agricultor que estima i cuida la natura, viola la Llei de Benestar Animal. I és aquí, fora del camp, on el vell protagonista lliura el seu combat.

Un dels primers plans del documental "Vindran temps millors" | Foto: "Vindran temps millors", Phie Ambo

Un dels primers plans del documental “Vindran temps millors” | Foto: “Vindran temps millors”, Phie Ambo

Niels és un revolucionari d’aquells que canvien el món en silenci a partir de la feina ben feta i del pensament compromès. Cada pràctica de la seva granja és un granet de sorra per un futur més sostenible. Tot el farratge que utilitza es conrea a la mateixa granja, la cria és natural i els seus mètodes estan en total consonància amb els instints primaris dels animals. “Imagina’t que ningú tingués la valentia d’oposar-se al sistema”, diu, “seria catastròfic. Catastròfic per a la llibertat humana i per a la manera humana de fer agricultura. L’impuls biodinàmic mereix agricultors que lluitin sense reserves”. El que fa Niels és tan antic com l’home i, en canvi, representa la modernitat absoluta. Com ell mateix recalca, “l’agricultura biodinàmica no és una cosa del passat, sinó del futur”. Però fa falta gent que segueixi el seu exemple.

La directora Phie Ambo no només aconsegueix un film interessant des del punt de vista de continguts; també ho és visualment. Del documental cal destacar la fotografia, dirigida per Phie Ambo i Maggie Olkuska. La bellesa del camp, els seus ritmes, moviments, formes i colors, queda plasmada detall a detall gràcies al bon ús de plans molt tancats combinats amb plans generals de gran potència visual. El resultat és un film extremadament evocador. Els espectadors no estaran asseguts en una cadira: entraran dins del camp d’en Niels. A part de la fotografia, també cal destacar la selecció musical, feta per Jóhann Jóhannsson, que potencia l’efecte evocador de les imatges i reflecteix a la perfecció l’ambient del camp.

Quin sentit té produir menjar sostenible? És possible caminar cap a un món més sostenible canviant la forma de produir aliments? Aquestes són dues de les moltes preguntes que presenta i desvetlla el Documental del Mes de març. Niels Stockholm ha promès a la seva dona arribar als 100 anys. “Estic segura que ho aconseguirà”, diu Rita, acostumada a que el seu home compleixi tot el que es proposa, per difícil o impossible que pugui semblar. Com la granja. I és que com diu ell, “això és el meu quadre, la meva petita obra d’art”.