Ni manetes ni peuets

29.07.2012

Projecte 'No blanc ni negre' amb textos d'Àngels Codina i fotografia de Pere Virgili.

Ei, que jo no sóc d’aquests que es morregen en públic i van agafadets de la mà pel carrer. Li ho va deixar clar a la tercera cita, després que ella, presa per la passió, l’havia intentat besar en un racó de la plaça de Sant Felip Neri, a la mitjanit. Des d’aleshores, mesura totes les mostres d’afecte: no fan ni manetes al cine, ni peuets al restaurant i ni tan sols es dediquen una paraula bonica en presència d’altres persones. Al llit, espera que sigui ell qui faci el primer pas.

Ara ja fa dues setmanes i un parell o tres de dies que surten. Ahir, mentre esperaven el metro a plaça Catalunya, la va estirar pel cinturó, cap a ell; li va acaronar els cabells, la va mirar als ulls i li va fer un petó llarg, humit, lasciu.

―Tia, és que em poses a mil.