Neix :Rata_, l’editorial visceral de Iolanda Batallé

13.09.2016

Quan l’editora Iolanda Batallé va presentar el seu nou projecte editorial al patronat del Grup Enciclopèdia Catalana, no els va dir el nom del segell fins al final. “Tenia por d’haver de fer servir un desfibril·lador”, ens explica. Contra tot pronòstic, la reacció va ser gairebé unànime, :Rata_ va convèncer a la primera. Batallé volia que el nom, com el catàleg, “no deixés indiferent”.  “:Rata_ és visceral, són llibres amb ànima escrits des de la necessitat, llibres que saben que viuen en un món hostil”, diu.

Iolanda Batallé | Foto: Bernat Puigtobella

Iolanda Batallé | Foto: Bernat Puigtobella

Amb vocació d’editorial independent, :Rata_ neix dins d’un grup que li permet sobreviure. És un model inèdit en els darrers anys d’un sector editorial català marcat per la crisi i la polarització que ha deixat l’entrada de Planeta com a accionista majoritari de Grup 62. Fins ara, hem vist néixer editorials petites independents, en alguns casos projectes unipersonals que amb una vocació i una economia de guerrilla construeixen catàlegs amb caràcter propi i una aposta insubornable per la qualitat literària.

El projecte que encapçala Batallé comparteix aquest objectiu, però ho fa amb l’aval del Grup Enciclopèdia Catalana (a partir d’ara, Grup Catedral a les llibreries), que va confiar-li el segell La Galera fa set anys. Des d’aleshores, l’editora ha encadenat els èxits amb nous reptes. Els beneficis de La Galera li van permetre crear el segell Bridge, un pont entre la literatura juvenil i els lectors adults. Amb el projecte consolidat, el patronat d’Enciclopèdia Catalana va encarregar-li crear dos segells de literatura per a adults. Al març van arribar a les llibreries els primers títols de Catedral, obres amb una vocació comercial que donaran oxigen a les apostes més arriscades de :Rata_.

El 26 d’octubre arriben les dues primeres, totes en català i castellà: Diaris del Sàhara, de l’escriptora xinesa San Mao, i Jo mateixa, suposo, de Natalia Carrero. Batallé explica que :Rata_ són llibres que neixen des de la ràbia, des de l’angoixa, i després de descartar molts manuscrits, va topar-se amb el text de Carrero. “És una persona ferida i valenta, amb una relació estranya amb la llengua, l’obra és un tros de la seva carn, on li anava la vida, carregat de por i dubtes, és un salt a l’abisme”, diu l’editora. La protagonista de la novel·la busca en la literatura l’encaix vital que no troba en la seva família, en el seu barri o en “una cultura oficial massa preocupada per la literatura fàcil i que menysté el valor subversiu de la bona literatura, a la vegada que descataloga i destrueix tot allò que ha publicat”. En un híbrid narratiu que combina gèneres i il·lustracions de l’autora, Carrero mostra també com el personatge amb prou feines se situa en la seva família, un encaix “aconseguit a cops d’equilibri, estratègia, submissió i renúncies”.

Amb Diaris del Sàhara, :Rata_ publica la primera edició occidental de San Mao, una veu enigmàtica que ha captivat el continent asiàtic, amb més de deu milions d’exemplars venuts a la Xina i Taiwan en els darrers anys. Publicada el 1976, l’obra recull les cròniques que l’autora havia publicat a la revista taiwanesa Crown i es mou entre l’autoficció i la novel·la de viatges i memòries per parlar dels anys que ella i el seu marit, l’andalús José Quero, van viure al continent africà. “És una carta d’amor incondicional i un cant a la vida que ens ofereix un testimoni directe de la trobada cultural que va viure la jove parella a l’entorn sahrauí”, explica l’editora, per a qui San Mao és “una obsessió”. Acostant-se al periple que va viure l’autora des que amb onze anys va decidir abandonar l’escola i viatjar pel món, Batallé va remoure cel i terra per fer-se amb els drets de publicació d’un llibre que li va fer arribar una companya.

“De moment, els llibres que publicarem no m’han arribat per agents, sinó per lectures i amistats. Vaig intentar trobar els agents de San Mao a Frankfurt, però ningú sabia on eren els seus hereus ni quins llibres representaven exactament”, explica. Finalment, a Taipei va localitzar el seu germà, que li va concedir els drets i li va obrir la porta a l’òrbita més familiar d’una icona que es va suïcidar amb 45 anys. Batallé explica que el seu interès per San Mao a la Fira de Frankfurt ha propiciat que l’editorial Bloomsbury n’hagi adquirit els drets mundials en anglès, desencadenant també subhastes de la seva obra a tot el món.

“He anat a Taiwan per entendre d’on ve aquesta dona, la seva personalitat és un contrast, molt feble per una banda, amb diversos intents de suïcidi, però amb molt caràcter al mateix temps, una viatgera incansable que es va casar per aquests mons de déu amb un andalús set anys menor que ella i que ho comunicava tot per telegrama a la família”, diu Batallé.

:Rata_, que ja té tancat tot el catàleg pel 2017, publicarà nou títols l’any i durant aquest 2016 també farà arribar a les llibreries Precoz, de l’argentina Ariana Harwicz, Escriptures alçurades, de Carles Hac Mor, i El dol és aquella cosa amb ales, de Max Porter. Amb aquest debut, Porter va guanyar al maig el Premi Dylan Thomas, concedit a menors de 39 anys en llengua anglesa, pocs dies abans que una altra autora de :Rata_, la coreana Han Kang , s’alcés amb el Man Booker Prize per The Vegetarian, que podrem llegir l’any vinent. La notícia no confirmava només el bon olfacte de Batallé, sinó que amaga una coincidència: Porter és l’editor de la britànica Portobello, que el 2015 va publicar The Vegetarian, convençut que Kang acabarà fent-se amb el Nobel de Literatura.

Tipografia i disseny per a declarar intencions

El disseny del nou segell ha anat a càrrec de l’estudi Toormix de Barcelona, que també ha creat la identitat gràfica de la llibreria Calders. Amb un cau a cada llibre i un logo amb cua i bigotis, el segell manté una línia sòbria però contundent. Sense imatges, les portades tindran un sol color de fons i un fragment de l’obra acompanyarà el nom de l’autor, del traductor i el títol. La contraportada es dedicarà a una fotografia de l’autor feta en l’època en què va escriure el llibre, la primera solapa acollirà una imatge del lloc on escriu, i a la darrera solapa, aquí sí, hi haurà un text on Batallé explicarà perquè l’obra en qüestió és :Rata_. I encara un detall més que pot semblar merament decoratiu, però que d’alguna manera acaba de despullar l’autor: un text manuscrit. Ja ens havien avisat que la cosa va de posar els budells sobre la pàgina, no?