Neix l’editorial Les Males Herbes

4.10.2012

L’editorial Les Males Herbes neix amb la intenció d’ocupar un espai buit en el panorama literari català. Ricard Planas, Ramon Mas i Pau Clemente, els tres impulsors d’aquesta iniciativa, han posat en marxa una col·lecció de narrativa en format butxaca, amb un ull posat en la literatura de gènere i un altre en la contracultura. Tenen també un confessat interès per la sàtira. La col·lecció, anomenada Distorsions, se centrarà en la publicació d’obres de narrativa no-realista i tindrà tres vessants: l’edició d’obres de culte que no han sigut mai traduïdes al català; el descobriment i promoció de nous talents de les lletres catalanes; i finalment, la reivindicació d’algunes obres d’autors d’aquí que, per no encaixar amb els cànons predominants, no van tenir el ressò que es mereixien en el seu moment.

Les Males Herbes va néixer en format revista l’any 2010, i des de llavors ha publicat narrativa fantàstica d’autors catalans tals com Max Besora, Víctor Nubla, Jordi Nopca, Josep M. Argemí, Adrià Pujol o Antoni Padrós. La revista, malgrat la seva vocació underground, ha aconseguit aglutinar un bon nombre de seguidors, i ha fet veure que hi ha un gruix de lectors (i d’autors) que reclamen una altra mena de literatura en català. Són lectors exigents, amb una visió de la literatura fantàstica que va de Kafka a Philip K. Dick, passant per Boris Vian, Karel Capek o Bulgakov, i que ben poques vegades troben els llibres que els interessen publicats en català. Núvol ha tingut l’oportunitat de parlar amb ells el mateix dia que anunciaven als mitjans la seva fundació.

 

Acabeu de fundar Les males herbes. Per què aquest nom?

El nom el devem a la revista de relats que va encetar el projecte ara fa uns tres anys. D’altra banda ens dediquem a un tipus de literatura que en molts sentits s’ha vist arraconada per les institucions culturals d’aquest país (i d’altres). Ens interessa allò que està en els marges de la “correcció” i aquesta “correcció”, en el context històric de la literatura catalana, significa “realisme”.

No és una temeritat fundar una editorial en plena crisi? Què us heu fumat?

Ens fem aquesta pregunta molt sovint (la primera). Però també seria pertinent calcular els anys que pot durar aquesta crisi i imaginar qui i què serem quan les coses vagin millor (si això es dóna). Sembla que això va per llarg i no volem resignar-nos. Hi ha un munt de coses per fer i sobretot moltes lliçons per aprendre.

Per altra banda, creiem que una editorial com la nostra té molt sentit en aquests moments. Tots som fills de la nostra època i el projecte de Les Males Herbes respon a una inquietud que ens duu a preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga.

 

Ricard Planas, editor de Les Males Herbes

Us estreneu amb ‘Bressol de gat’, una novel.la de Kurt Vonnegut. Per què Vonnegut?  Creieu que podeu ocupar una parcel.la desatesa en l’edició en català?

Publicar Kurt Vonnegut és una declaració de principis ja que és el tipus de literatura que volem oferir. La nostra primera col.lecció es diu “Distorsions”. El que fa en Vonnegut a “Bressol de gat” (com en tota la seva obra) és distorsionar el present, desfer els nusos de la realitat i riure’s de l’estupidesa humana. Aquestes són tres línies que ens interessen especialment.

Bressol de gat, de Kurt Vonnegut.

Quin creus que és el repte que afronta un projecte com el vostre?

El nostre repte immediat és poder entrar amb bon peu en el sector i instal.lar la nostra petita paradeta.

És una empresa no professional, o voldríeu que algun dia fos per vosaltres de dedicació exclusiva?

Per ara compaginem el nostre projecte amb altres ocupacions, però ens encantaria poder-li donar una dedicació exclusiva algun dia. El nostre somni seria fer, encara que fos una mil·lèsima part, el que varen aconseguir els nostres referents, com ara “La cua de palla”.

Quin espai voldríeu ocupar en la constel·lació de petites editorials?

Tenim un peu en la literatura de gènere i un altre en la contracultura, dues maneres de fer força desateses en el nostre país. La nostra primera col·lecció, que com ja he dit, s’anomena “distorsions”, serà de butxaca, i per tan accessible a tothom (inclosos els joves que sovint no es poden pagar el preus excessius que abunden a les llibreries). Pel que fa a temàtica tindrà tres vessants, totes emmarcades dins la literatura no-realista.: obres de culte mai traduïdes al català, la promoció de nous talents de les nostres lletres i la reivindicació d’autors d’aquí que no varen tenir el ressò que mereixien en el seu moment. Volem oferir una literatura no realista, però plena de veritat.

 

Ramon Mas

 

El negoci editorial està canviant. No us fa por pensar que podeu quedar esclafats pels engranatges del sector?

És possible que les coses, en un sentit més essencial, no estiguin canviant tant. Les innovacions o canvis de suport no han significat un canvi substancial en la qualitat de la literatura o la mort definitiva dels suports previs. El llibre tradicional continuarà existint. La única cosa que pot substituir el llibre és el mateix home (com en la novel.la d’en Bradbury). Estic segur que, almenys amb la nostra generació, el llibre no morirà.

Com delibereu a l’hora de triar els títols? Teniu algun consell editorial?

Publicarem aquells títols que com a lectors ens agradaria trobar a les llibreries. Es tracta, doncs, d’una deliberació força personal. Els que portem aquesta editorial ja fa anys que ens coneixem i no fa falta parlar gaire per arribar a un consens.