Neix la Catalanística Global

30.06.2015

El dijous dia 2 de juliol, el Màster d’Estudis Catalans de la UOC i l’Ateneu Barcelonès, en col·laboració amb i el programa “Internationalisation at Home” de l’Obra Social de la Caixa, organitza la jornada “Catalanística global: Diàlegs sobre el futur dels Estudis Catalans”.

Antoni Gaudí

Antoni Gaudí

Aquesta jornada, té com a objectiu establir una conversa entre especialistes en cultura catalana d’Europa, Estats Units i Catalunya, per tal de reflexionar sobre les pràctiques i el futur dels Estudis Catalans, la disciplina que estudia la cultura catalana en el seu conjunt. Partint de les diferències en les cultures acadèmiques a cada context nacional i de la diversitat de tendències teòriques i metodològiques que hi ha en joc, la jornada vol contribuir a dibuixar una catalanística global: un espai de diàleg i dissensió que transcendeixi les fronteres dels Estats, posi en contacte les pràctiques acadèmiques de cada país i enriqueixi des de la complexitat l’estudi de la cultura catalana. La jornada proposa incorporar nous objectes d’estudi i noves metodologies als Estudis Catalans.

La jornada s’estructura en dues taules rodones. En la taula 1, “La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació”, moderada pel professor de la UOC Joan Pujolar, hi participaran Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès. P. Louise Johnson, especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit) i Christian Muench, sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main). En aquesta taula es debatrà sobre els límits i limitacions de la filologia catalana i el nacionalisme. La filologia catalana manté des dels seus inicis una relació privilegiada amb el catalanisme, en tant que és la disciplina que preserva i protegeix un dels principals símbols de la nostra identitat nacional: la llengua catalana i la seva literatura. Quins són els límits d’aquesta relació i quins quines són les seves limitacions en un context de globalització i d’emergència de noves identitats? “Al debat de l’ateneu ens plantejarem què significa tot això per a la filologia catalana”, ens diu Joan Pujolar en un article publicat avui a Núvol. “Les filologies són un cas especial dins les humanitats, atès que emergiren en el context d’un moviment europeu que precisament aspirava a cartografiar les cultures nacionals europees”, insisteix Pujolar. “La historiografia i l’antropologia catalanes sí que han fet els seus processos de crítica amb discreció. Ja ningú no es creu, per exemple, que en la història de Catalunya tots els esdeveniments o processos s’hagin d’entendre en funció de si contribuïren o no a l’articulació de la nació catalana. Però per a les filologies, aquest debat afecta la pròpia concepció d’una disciplina, que per definició aspirava a delimitar, documentar i normalitzar la llengua, la literatura i la cultura nacionals”.

En la taula 2, “Més enllà de la llengua i la literatura?” moderada pel també professor de la UOC Roger Canadell, hi participaran Josep Maria Domingo, especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona), Elisa Martí-López, especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units) i Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia). El debat girarà al voltant del fet que històricament, l’estudi de la cultura catalana s’ha identificat amb el de la llengua i la literatura, però amb l’emergència en les últimes dècades de la teoria i els estudis culturals, aquest paradigma ha quedat qüestionat. Les preguntes que ens fem són: què ha de constituir l’arxiu sobre el qual treballem, el nostre objecte d’anàlisi? Ens hem de centrar només en artefactes lingüístics o hem de donar cabuda a altres menes d’objectes i materials? El professor italià Patrizio Rigobon sosté que “l’enfocament ‘llengua i literatura’ és una característica molt important (fins i tot ‘privativa’) del catalanisme polític. En una entrevista, que  va publicar el “Corriere della Sera” (7 de juny de 2015), Artur Mas va declarar que ‘Anche per noi i temi economico e fiscale sono importanti, ma non c’è nessun italiano che si sveglia la mattina pensando che la sua lingua e la sua identità siano in pericolo. Noi sì’. Als altres indrets europeus, on hi ha nacions minoritzades, el tema ‘llengua i literatura’ no és tan important com a Catalunya, fins i tot políticament. Això dóna peu a moltes reflexions sobre els Estudis Catalans als diferents països europeus”, afirma Rigobon.

Al final de la jornada Carles Torner, escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit) farà una síntesi crítica de la conversa. La jornada tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès a les 17h i és gratuïta i oberta a tothom. Només cal confirmar l’assistència inscrivint-s’hi al web de la jornada.