Narcís Comadira treu els arbres a passejar

La Fundació Vila Casas acull des d’avui “Obres amb arbres i altres vegetals”, una exposició antològica del pintor i poeta Narcís Comadira, que ha estat comissariada per la curadora Glòria Bosch. Comadira defineix la mostra com una exposició retrospectiva, antològica i temàtica. 

És una exposició “retrospectiva perquè mira enrere, és a dir, que exposa obres de distints moments de la meva història de pintor”, diu Comadira al text de presentació que obre el magnífic catàleg que ha editat la Fundació Vila Casas. “És antològica perquè les obres són triades entre les que jo considero millors. I és temàtica perquè gira entorn d’un sol tema: els arbres.”

Els arbres de Comadira fan pensar en aquells arbres de Carner, que deia que “els arbres s’adormen drets”: “Els arbres són fascinants perquè donen formes molt diferents. Del món vegetal i dels arbres m’interessa especialment la varietat formal. De totes les formes que ens dóna la natura, l’artista es proposa buscar la forma més emblemàtica”. Tot i que podríem dir que amb aquesta exposició Comadira ha tret el seu bosc a passejar, s’ha de dir que els arbres de Comadira no fan bosc ni són salvatges. Conviuen amb els vestigis humans, prop de les formes arquitectòniques. Són arbres bastant solitaris, però fan l’efecte de captenir-se amb una certa urbanitat.

Comadira no ha volgut importunar els col·leccionistes que tenen obra seva per fer aquesta exposició antològica, que abraça des dels anys 70 fins a l’actualitat. Confessa que és avar a l’hora de desprendre’s de les obres, reticent a vendre-les. Hi ha una obra de la qual n’ha perdut el rastre. En conserva només una fotografia, però no sabria dir qui la té. Són coses que passen quan vens una obra a través d’un galerista, que sempre es mostra poc inclinat a donar-te el nom del comprador perquè no hi facis tractes directament. És en part per aquesta por de perdre les obres que al llarg de tots aquests anys ha anat amassant una col·lecció considerable. “Els poemes els publiques i els difons, però els conserves; els quadres, en canvi, els deixes anar i els perds.”

“Obres amb arbres i altres vegetals” ofereix una àmplia mostra de peces de guaixos i acrílics, però també de dibuixos, esbossos, cartells, cobertes de llibres. Comadira no ha tingut mai tirada a pintar a l’oli: “No m’agrada la pintura que brilla. Tinc predilecció pels acabats mats, per això pinto amb acrílics o faig pastel. Sempre dic que m’agradaria ser un pintor del segle XIV i pintar frescos, com feia Massaccio.”

Resulta gairebé irresistible comparar el Comadira poeta amb el Comadira pintor. “La pintura i la poesia són dos llenguatges diferents”, diu Comadira. “La poesia viu de la tensió formal de la llengua i en la pintura, en canvi, la base són els colors, els pigments. Per mi la pintura no vol explicar res sinó commoure. I a partir d’aquí el cervell fa el que pot”. Les seves obres pictòriques ens presenten sempre figures vegetals turgents, de colors intensos, però sempre cenyides per contorns de línia molt ben delimitats. Així com el Comadira poeta sotmet i cenyeix l’expressió en les formes mètriques, quan dibuixa o pinta aquesta tensió també es percep entre la línia i el color. Ens en parla en aquest vídeo que li ha fet la Noemí Roset. Ens hi parla de la relació entre la natura i l’arquitectura, de la tensió entre la línia i el color i també de ‘L’hort de les oliveres’, l’obra que estrenarà a la Sala Gran del Teatre Nacional el mes de maig.