Muslim: “La meva música és un reflex de la societat marroquina”

‘Quan de petit em tancava a l’habitació a escriure cançons la meva mare es preguntava què hi feia però respirava tranquil·la perquè no estava al carrer’ va confessar, en una trobada de premsa abans del concert a Razzmatazz, el popular raper marroquí Muslim. Marta Ballesta hi va ser i ens ho explica a Núvol.

A primer cop d’ull, Muslim impressiona. Amb el rostre mig amagat per la gorra que sempre du calçada, el seu cos corpulent vestit d’esport avança amb pas ferm. Però ràpidament els seus ulls delaten que rere el seu aspecte imponent i seriós hi ha prudència i timidesa. Apareix envoltat dels seus col·laboradors al vestíbul de l’hotel Barceló Sants on s’allotja. Fa poques hores que ha aterrat a Barcelona i al cap només hi té el concert que oferirà l’endemà a la Sala Razzmatazz. És fàcil intuir-li la il·lusió que li provoca el viatge i afrontar la seva primera actuació a la ciutat. Seiem al hall amb ell i els bessons Hassan & Mohssin, el duet còmic encarregat d’obrir la vetllada, organitzada per la Fundació Ibn Battuta com a acte en contra del racisme.

Muslim és conscient de l’expectació i la satisfacció que causa el seu concert entre la nombrosa comunitat d’arrels marroquines del país. ‘Fa molt de temps que els meus fans em demanaven que vingués’, assegura amb orgull i respecte. Muslim té clar que aquest esdeveniment, que la Fundació Ibn Battuta dedica a la joventut i que ha impulsat per aixecar la veu en contra de la discriminació i a favor de la convivència, és una fantàstica oportunitat per transmetre al públic els valors que defensa en els seus temes. ‘El missatge que vull enviar a aquests joves és que s’integrin plenament a la societat on viuen però que no oblidin els seus orígens, hagin nascut aquí o al Marroc’. I afegeix: ‘els vull animar a que continuïn i acabin els seus estudis i fer-los veure que és important que donin una imatge positiva dels marroquins’.

‘Al Rissala’, ‘el missatge’ o ‘la carta’ en àrab, la cançó que dóna títol al seu últim disc i el videoclip de la qual acumula més de cinc milions i mig de visites a Youtube és, precisament, la triada per obrir una d’aquelles nits que, es nota en l’ambient, serà recordada pels més de 800 assistents que omplen la sala. El públic, jove i pràcticament tot masculí, pren els telèfons mòbils en massa per capturar l’actuació creant una catifa de llumetes que arriba fins als peus del qui ha estat coronat com el millor raper del Marroc. Muslim perd tota la timidesa en sortir a l’escenari i apoderar-se amb força del micròfon, aquest és el seu terreny, on les seves lletres prenen vida sobre les bases rítmiques de Mohammed Srifi per denunciar i posar rostre als problemes i reptes als que s’enfronten diverses generacions de marroquins. ‘L’atur i la droga… la manca d’oportunitats; molts joves estan formats, però després no troben la manera de tirar endavant i desenvolupar-se’. ’Trobar parella i poder-se casar és una de les principals preocupacions!’, exclama introduint una dosi d’humor Mohssin que, com el seu germà, escolta atentament les reflexions del seu company de cartell.

El cert és que necessito una estona per familiaritzar-me i ser capaç de distingir aquests dos bessons nascuts a Tetuan que s’han convertit en un autèntic fenomen a la xarxa. Comprovo la popularitat de Hassan & Mohssin quan triguem un quart d’hora en avançar uns pocs metres de la Rambla des de la Plaça de Catalunya. Molts passejants d’origen marroquí els reconeixen i, sorpresos de creuar-se’ls a Barcelona però decidits, s’aturen a saludar-los, demanar-los una foto que immortalitzi el moment i encoratjar-los en la seva feina. Mentrestant, els telèfons mòbils d’un i altre van rebent trucades d’amics establerts a la ciutat que no els volen deixar marxar sense veure’ls ni que sigui una estona i, al mateix temps, altres coneguts se sumen a la caminada. Però, tot i estar tan sol·licitats, no deixen de fixar-se en el seu entorn fins que un d’ells exclama: ‘mira, la nostra botiga!’ en veure el rètol lluminós de l’H&M quan una servidora els explica el simbolisme de la font de Canaletes (potser perquè Mohssin és seguidor del Reial Madrid).

Aquesta espontaneïtat i capacitat d’observació, m’expliquen mentre passegem, és la base del seu humor. ‘Anem caminant pel carrer i quan veiem una situació que fa riure comencem a crear”. Esbossen el marc d’un sketch i van donant forma al guió, que treballen al costat de Zouhair Bouzekri, el seu director de producció. Confessen que quan van començar no tenien molt clar si el projecte podia tirar endavant i que van ser conscients de l’èxit en el moment que la gent els va començar a aturar pel carrer. La seva primera creació va ser ‘Al Haouat’ (‘el peixater’), un vídeo d’onze minuts que suma més de dos milions de visites a Youtube. En ell un venedor de peix va rebent diversos clients que representen un seguit de personatges arquetípics de la societat del nord del Marroc. Després vindria ‘Al Gourna’ (el nom que rep la botiga on es ven xai) on reproduïen una escena semblant de comerciant i compradors però inspirada en els preparatius de l’Eid al-Adha, la Festa del Xai, una de les celebracions més importants del calendari islàmic. L’actuació a Barcelona suposa per a ells presentar per primera vegada un espectacle d’una hora a partir de tot el material que han treballat. Quan es pregunta als germans Aouhar pel sentit de l’humor marroquí responen sense pensar-s’ho: ‘és l’humor propi de la comèdia de situació, el que nosaltres fem, basada en coses concretes del dia a dia. I la gent no s’ofèn, se sent identificada’.

El mateix que passa amb els herois i les víctimes de les cançons de Muslim. ‘La música té poder, és un toc d’atenció i un reflex de moltes coses que passen a la societat marroquina. És una societat en contínua transformació. S’ha avançat en algunes coses com, per exemple, en la lluita contra la corrupció, però en d’altres no. El meu missatge és per als joves però també per a les institucions’, assenyala el raper.

Un missatge que ha calat fort al seu país, on molts joves el tenen com a ídol i el prenen com a model i on tothom coincideix a reconèixer-li el mèrit d’haver dignificat i popularitzat un gènere musical minoritari i mal vist per certs sectors fins fa pocs anys. El grup Zanka Flow, que va crear amb el seu amic Larbi a finals dels anys 90, es va convertir en un autèntic referent que va crear escola i va assentar les bases per a l’aparició de noves fornades de rapers. Ell mateix no dubta en afirmar que això és del que se sent més orgullós de la seva carrera: ‘que el rap entri a les cases, que no només l’escoltin els joves sinó també els pares i veure com molta gent m’agraeix pel carrer el que faig per les noves generacions’.

I l’Islam? Ell mateix, Muslim, ha pres la condició de musulmà com a carta de presentació. Quin paper pot jugar en tot plegat la religió? Com els seus valors i la incidència en la vida quotidiana poden ser o no una eina que permeti articular un canvi social? ‘A través de la religió es poden treballar molts temes, especialment qüestions negatives que afecten els joves’, respon.

Ell va trobar en la paraula la manera de denunciar allò que no li agradava del seu entorn. ‘El meu barri m’inspira, poden ser coses que he viscut jo o els amics… intento explicar el que molts joves senten però no tenen manera d’expressar’. Nascut a un barri popular de Tànger el 1981, a Mohammed el Hadi M Zouri se li esbossa un mig somriure trapella i nostàlgic quan recorda que ‘quan de petit em tancava a l’habitació a escriure cançons, la meva mare es preguntava què hi feia però respirava tranquil·la perquè no estava al carrer’. El semblant, però, li muda i adquireix un to sever en recordar el seu pare: ‘treballava a l’administració i no cobrava massa. Va morir quan jo era petit i va ser molt dur. La pèrdua d’un pare et fa ser més home. Tot i que era petit em vaig convertir en responsable de la família. Això em va obligar a ser fort tot i ser un nen’. Una pèrdua que també va abocar sobre el paper: ‘t’has mort abans de conèixer-te i fer-me gran’, ‘si haguessis estat aquí espero que estiguessis orgullós de mi’ resa ‘Al Marhoum’. Aquest tema és un bon reflex de la poesia de la que Muslim impregna, a ritme de rap, les seves composicions, contundents i profundes en missatge però delicades i emotives en els mots.

La veu de Muslim s’expressa en darija, la variant parlada de l’àrab al Marroc, que ell farceix d’argot específicament tangerí. És una icona just en traspassar la frontera però, malgrat la seva popularitat i la proximitat geogràfica, les seves cançons es resisteixen a sonar a les ràdios europees. Quan se li pregunta per aquesta barrera Muslim pensa que ‘actualment la llengua no és el problema, quan t’agrada un disc entres a internet i busques la traducció. Però s’ha de fomentar l’intercanvi cultural com fa la Fundació Ibn Battuta i aquest acte a Razzmatazz és una bona oportunitat per conèixer-nos mútuament’. Aquest és el primer concert que organitza aquesta entitat, una de les més importants aglutinadores de la comunitat d’origen marroquí a Catalunya i presidida per l’exdiputat al Parlament de Catalunya Mohamed Chaib. Un acte de caràcter solidari, els beneficis del qual seran destinats a diversos dels projectes socials de la Fundació, entre els que destaquen activitats d’assessorament a joves emprenedors i de suport a la inserció laboral femenina així com una nova escola de formació professional a Tànger. En la mateixa línia de fomentar el debat i la participació ciutadana, Ibn Battuta ja ha començat a preparar de cara a la propera primavera unes jornades dedicades a la dona, en tant que eix vertebrador de molts aspectes de la societat i amb la voluntat de posar de relleu els canvis que el col·lectiu femení està impulsant al país.

El concert acaba puntual, amb un públic més que satisfet que abandona lentament la sala. Els voluntaris que han col·laborat en l’organització respiren tranquils perquè l’acte ha estat un èxit. Als camerinos tot son abraçades i rialles. Muslim i els germans Hassan & Mohssin comenten amb els seus col·laboradors les sensacions viscudes mentre es fan les últimes fotos de record. I a la mirada s’intueix que ja pensen en quan tornaran a actuar a Barcelona.