Muriel Casals: “Ser catalanista és més fort que ser de dretes o d’esquerres”

15.02.2016

Aquest diumenge ens ha deixat Muriel Casals, expresidenta d’Òmnium Cultural, diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i cara visible del procés independentista català. Com que les formes d’homenatjar-la són múltiples, des de minuts de silenci a declaracions públiques passant per un reguitzell de tuits, L’Avenç opta per publicar en obert l’entrevista que Josep M. Muñoz va fer-li el 2011.

Muriel Casals | Foto: Josep M. Muñoz, L'Avenç

Muriel Casals | Foto: Josep M. Muñoz, L’Avenç

El 2011, i lluny de saber com es desenvoluparia el procés cap a la independència, Josep M. Muñoz publicava a L’Avenç una entrevista a Muriel Casals. “Ha estat, fins a la seva jubilació, professora del departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB, i, des de 2010 és presidenta d’Òmnium Cultural, entitat dedicada a la promoció de la llengua, la cultura i el país”, la definia Josep M. Muñoz.

En aquesta entrevista, Muriel Casals parla del seu naixement a l’eixili, a Avinyó; del seu retorn a Catalunya, la seva militància al PSUC i el seu fort sentiment independentista: “Van venir el Nadal del 1945 (els pares), i en aquell moment al pare li prenen els papers, i ja no poden tornar a sortir […] I llavors té lloc una anècdota que el pare sempre ens repetia: la policia el va cridar, i li van dir que era un «rojoseparatista». I ell va dir: «No, yo soy un blanco-separatista». Aleshores el policia li va donar una bufetada i li va dir: «¡Imbécil, es igual!». I potser això contesta la pregunta de què hi fa una militant del PSUC a la presidència d’Òmnium Cultural: jo vaig créixer sabent que ser «separatista», és a dir catalanista, és més fort que ser de dretes o ser d’esquerres. O, si sóc optimista, que el catalanisme ens uneix, a les dretes i a les esquerres”.

A L’Avenç trobareu publicada l’entrevista sencera en obert, on Muriel Casals també parla de les diferències entre l’economia catalana i espanyola, la crisi financera, l’inexistent pacte fiscal, el sobiranisme o el paper d’Òmnium Cultural, entre d’altres, i hi podreu llegir reflexions com aquesta: “No hem d’arribar a una situació en què hi hagi catalans catalans i catalans espanyols, i hem d’impedir que s’utilitzi el temor a la independència. Utilitzar la por com a instrument és deshonest intel·lectualment i perillós políticament”. L’entrevista, feta el 2011, permet comparar les seves paraules amb el moment polític actual, que amb només 5 anys ha canviat molt. Tant, que la Muriel ja no hi és. La recordem.

 

Repetim l’enllaç de l’entrevista sencera de L’Avenç a Muriel Casals: la trobareu aquí.