Dol per la Novell

27.02.2015

Ha mort l’actriu i directora Rosa Novell als 61 anys. Fa pocs mesos la vam poder veure a dalt dels escenaris representant l’adaptació de L’última trobada de Sándor Márai. Hi havia tornat després d’una dura batalla contra una llarga malaltia que l’havia deixada cega. Dalt de l’escenari, doncs, és on ens ha deixat Rosa Novell: avui ens hem assabentat de la seva mort. El funeral tindrà lloc diumenge al migdia (a les 14h), al tanatori de Sant Gervasi.

Rosa Novell

Rosa Novell

Vam veure-la actuar per primera vegada l’any 1974 amb Les Troianes d’Eurípides, després de llicenciar-se en Filologia Catalana i d’estudiar a l’Institut del Teatre. A partir d’aleshores, va participar en nombroses obres de teatre, interpretant personatges de Shakespeare, Beckett, Jean Genet, Sergi Belbel o Eduardo Mendoza. Així mateix, va debutar com a directora l’any 1997 amb Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, i amb la posada en escena d’Olga sola de Joan Brossa va aconseguir l’any 1998 el Premi Direcció de la Crítica. Com a actriu va rebre, entre altres, el Premi Nacional d’Interpretació (1988) i el Premi Margarida Xirgu (1989); el 2007 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

En una entrevista que Jacinto Antón li va fer per a El País, Rosa Novell explicava la nova situació que havia hagut d’afrontar, després que el càncer la deixés cega: “M’aixeco cada matí recordant que he somiat que hi veig, i llavors penso: ‘Ja estic’. Però és un somni. Obro els ulls i tot està fosc. ‘Un altre dia’, penses. Com el visc? No em vull queixar, només tirar endavant. I a partir d’ara seré una altra. La Rosa que coneixies ja està. L’actriu que coneixies és una altra. Ara sóc aquesta Rosa Novell que no hi veu. Sóc la Rosa Novell del 2014”. Novell va demostrar ser una dona amb una gran capacitat de superació, una persona que va saber afrontar un dels moments més difícils que li va tocar viure. I ho va fer així: “No em sento diferent. Estic molt concentrada en mi mateixa. És la gent la que em veu diferent. Com a actriu també. Potser he millorat”. Per sobre de tot, va ser capaç de no perdre l’esperança i seguir avançant amb nous projectes: “Vull fer coses. Estic encantada, encantada. És com si hagués guanyat una espècie de puresa, com si haguessin caigut màscares. Ara sóc jo”.

El dramaturg català Sergi Belbel recorda Novell com una persona “intrèpida, apassionada i molt, molt, molt llesta”. I afegeix: “El que la destacava per damunt de molts altres actors i actrius era la seva iniciativa. No era de cap manera de les que esperaven que li truquessin. Sempre tenia mil i un projectes. I sempre volia anar més enllà”. Per a Belbel, Novell sempre li ha fet pensar en “una copa del millor xampany francès” pel “sentit de l’humor intel·ligent, ocurrent i ‘espurnejant’”.

Borja Sitjà, director artístic del Romea, s’ha acomiadat des de Facebook de Rosa Novell així: “Una gran dama del teatre i de la vida, de la meva en tot cas, ens ha deixat. Enumerar papers em sembla inútil. Era bona, molt bona i necessària. El buit és com el descens al Maelstron d’Edgar A. Poe. Fa por i és desconegut. T’estimo, Rosa”.

El conseller de cultura Ferran Mascarell, ha parlat de Rosa Novell com una “dona compromesa amb el seu temps” i l’ha recordat com “una de les millors actrius i directores catalanes dels darrers 40 anys, una persona que omplia l’escena amb la seva presència i que oferia una classe magistral d’inrepretació cada cop que pujava dalt d’un escenari o es posava davant d’una càmera”. Així mateix, Mascarell la descriu com “una dona d’una gran qualitat humana, d’una enorme dolçor personal, bona amiga dels seus amics, de principis ferms i de sòlida personalitat”.

Rosa Novell al teatre Romea

Rosa Novell al teatre Romea

Jorge Picó, actor i director de teatre, es declarava, en un article publicat al seu blog, “admirador de Rosa Novell”, perquè “forma part d’una constel·lació de grans dames del teatre, via làctia que aniria des de Fiona Shaw a Irlanda, Natalie Baye a França, Maddalena Crippa a Itàlia, fins a arribar a Julieta Egurrola a Mèxic”. Per a Picó, Novell era una de les grans dames del teatre perquè “pot ser bonica i normal alhora, però sobretot posseeix les qualitats de tota gran actriu: sap respirar connectant el text amb les emocions, t’aguanta les pauses, li dóna sentit als silencis, i parla i camina omplint l’escenari sense fer la sensació d’anar al límit, com els bons esportistes”.

Joan Ollé ha qualificat Rosa Novell com una dona “intel·ligent, alegra i creativa”. Per al director, en declaracions a TV3, “estar amb ella era un festival de creativitat i joia” i afrontar aquesta notícia “és molt dur perquè havíem fet moltes coses junts”: “Vam estar junts a la Facultat i ara ella no hi és. Era una actriu difícil perquè sabia el que volia fer”.

Abel Folk que va tenir l’oportunitat de poder treballar amb ella a L’última trobada, “l’última trobada als escenaris”, tal com ha recordat el mateix Folk, ha catalogat Novell de dona única, “no n’hi ha cap altra com ella”. “La Rosa era una dona amb molta personalitat, que t’exigia molt quan era als escenaris”, ha explicat en declaracions a TV3.

“Després de mesos de donar prova d’un coratge inaudit, Rosa Novell no ha pogut més”, escriu Jacinto Antón a El País. Novell, segons Antón, va demostrar ser una dona forta: “La manera en què Novell explicava el progrés de la seva malaltia i com l’enfrontava no podia deixar impàvid a ningú. Va assumir la seva ceguesa conjurant la por i l’obligada desvalidesa —ellla, que tant estimava la seva independència— amb una valentia estremidora. Va reptar la malalta i la pèrdua de la visió (que li va arrabassar els seus estimats llibres) amb el caràcter que sempre la ve definir: valenta, forta i estimada Rosa”.

Xavier Trias, en un comunicat, s’ha mostrat commogut per la mort de Rosa Novell: “Molt trist per la mort de Rosa Novell, gran senyora del teatre català, i una lluitadora”. Trias ha volgut destacar que la seva última aparició en escena a L’última trobada d’Abel Folk va fer palesa la seva professionalitat “i la passió que sentia pel teatre”.

“Rosa Novell va fer de la independència i l’exigència personal i artística i el motor de la seva vida”, diu Santi Fontdevila, de qui també en destaca que la independència de caràcter i compromesa amb l’art i la cultura: “Dins d’ella bullia la necessitat de participar i aixecar projectes, sempre vinculats a una literatura dramàtica o poesia (com li agradava la poesia!) d’alt nivell, ja fos Racine o Brossa, Genet o Joyce”, apunta Fontdevila. Ja ho deia ella mateixa, “El teatre mata, però el teatre m’ha de tornar a la vida”.

Per a Biel Mesquida, “Na Rosa ha estat una de les actrius més grans del teatre català del segle XX i una amiga fidel, lleial, bona, ferma i generosa”. Amb la seva mort, diu, “desapareix una dicció única”: “Caldria inventar un nou mot per expressar la seva força artística, la seva potència creadora damunt l’escenari com a actriu i com a directora!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Un brindis per la Rosa Novell. En una casa particular, havent sopat, va llegir uns versos de la “Divina Comèdia” traduïda per en Sagarra i me’n recordaré sempre.

    Quan ens trobàvem pel carrer, sempre em prenia una mica el pèl, amb aquell punt foteta que tenia, i a mi m’encantava.

  2. Temps era temps que mirava la Novell volar pel vell Zeleste del carrer Argenteria i gairebé no tocar el sòl de les Rambles a l’altura del cafè de la Opera, anys setanta, quan tot esclatava em mil colors. La Rosa Novell estimava la paraula dels poetes i avui tinc un record: La Rosa Novell conduint, a la Universitat Autònoma de Bellaterra un dia de maig de 1975, quan començava a construir-se com un a gran actriu, presentar el Gespa Price de poesia . I com anaven pujant a l’escenari els més grans poetes del país convocats per la seva veu.
    Bon viatge, Rosa.