Mor la poeta Montserrat Abelló

9.09.2014

La poeta Montserrat Abelló ha mort aquest dimarts als 96 anys. Autora prolífica i traduïda en diversos idiomes, la seva veu poètica va estar marcada pel feminisme literari, la rebel·lia i la seducció a través de la paraula. Abelló va ser reconeguda en nombroses ocasions per la seva trajectòria amb guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística.

La poeta Montserrat Abelló.

Amb una obra poètica dotada de singularitat i força, Montserrat Abelló (Tarragona, 1918-2014) va saber centrar-se en la fragilitat de les paraules, els vaivens de les imatges passatgeres i la solitud dels poetes.

L’any 2003 va rebre la Lletra d’Or, el Premi Cavall verd-Josep M. Llompart i el Premi Cadaqués a Quim Jaume. L’any 2006 va publicar “Memòria de tu i de mi” i el 2008 el poemari “El fred íntim del silenci”. Traductora de Sylvia Plath i Anne Sexton, Abelló va acostar les veus de les poetes anglosaxones més significatives a Catalunya, a través de l’antologia “Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX”, obra publicada el 1993 i reeditada el 2010 per Galàxia Gutenberg. L’any 2006 va traduir al català l’obra completa de Sylvia Plath, i l’any 2011 una antologia de poemes de Sexton.

El 2008, als seus 90 anys, Montserrat Abelló va ser guardonada amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb el Premi Nacional de Cultura.

Els poemes d’Abelló van ser traduïts al castellà per Neus Aguado, a l’hebreu per Itai Ron i al romanès per Jana Balacciu i Xavier Montoliu, a més d’aparèixer en antologies de poesia catalana publicades en rus, gallec, èuscar, anglès, italià i neerlandès. L’editorial Proa va publicar la seva obra poètica compresa entre el 1963 i el 2002 sota el títol “Al cor de les paraules”.

També va publicar els poemaris “Poemes d’amor. Antologia” el 2010 i “Més enllà del parlar concís”, aquest 2014, tots ells publicats amb l’Editorial Denes.

“Plantar sobre la terra / els peus. Ja no tenir/por. Sentir com puja/ la saba, amunt, amunt./ Créixer com un arbre./ A la seva ombra/ aixoplugar algú que/ també se senti sol, sola/ com tu, com jo” .