Mor Joaquim Molas

17.03.2015

Aquesta matinada hem sabut que ha mort Joaquim Molas, professor i mestre de molts filòlegs. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas era un estudiós de la literatura catalana contemporània. Els seus estudis sobre l’avantguarda catalana són de referència. Havia creat escola.

Joaquim Molas a la festa de L'Avenç, l'abril del 2014 | Foto Montse Campins

Joaquim Molas a la festa de L’Avenç, l’abril del 2014 | Foto Montse Campins

“Amb ell (i amb altres professors del departament, com l’enyorat Jordi Castellanos) vaig aprendre’n, de llegir”, escriu avui Jaume Aulet a Núvol, en un homenatge que inclou un parell de garrotuits. “També vaig aprendre a estimar la nostra tradició literària, des de Carles Riba fins als plecs solts i fulls volants més efímers de la literatura popular. I em van donar un mètode per a estudiar i entendre tota aquesta tradició. És un mètode que avui dia continua essent perfectament vàlid, encara que des d’algunes bandes ens vulguin fer creure que ja ha passat a la història. No, és ben viu: és el llegat de Joaquim Molas i de la seva escola”, diu Aulet.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, li dedicava aquestes paraules al portal de la ILC: “El Dr. Molas ha estat un dels pilars de l’estudi i la difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l’escola que va crear, els popularment coneguts com a “moletes”, ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs. L’abast de les seves investigacions ha estat decisiu per a la recuperació del nostre patrimoni literari i podríem considerar-lo l’arquitecte de les lletres catalanes per la gran tasca de disseny d’una estratègia intramurs, a la universitat (creant escola, forjant plans d’estudis, marcant la nòmina dels autors que serien estudiats…) i extramurs, desenvolupant una gran labor editorial i periodística en revistes especialitzades”.

Ferran Mascarell, en un comunicat, l’ha recordat com “una persona llegida, sàvia i molt generosa amb les generacions més joves que li demanaven consell” i un “investigador incansable i rigorós”. També ha volgut remarcar que la figura de Molas ha estat cabdal per a la nostra cultura: “Ens va ajudar a saber què calia llegir i a enllaçar amb les generacions anteriors i la millor literatura d’arreu. Molas ha estat un dels pilars de l’estudi i la difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l’escola que va crear, ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs”. Així mateix ha volgut destacar la seva defensa a favor de la llengua catalana “com a crítica, assagista i promotor de col·leccions de llibres que han esdevingut referents inqüestionables en la recuperació del llegat literari català”.

Josep Maria Domingo escriu sobre Molas: “En un país tan fiat en la capacitat representativa de la literatura, hem admirat, de Molas, el compromís actiu, l’obstinació, la seva extraordinària capacitat de mobilització. També el talent a llegir la tradició literària, a aplicar-hi mirades noves i a revelar-ne nous aspectes. El talent abocat a la intensitat suggestiva de les seves classes. I dels seus Verdaguer, Apel·les Mestres, Rodoreda, Villalonga, Porcel. O del seu modernisme. O de la seva avantguarda. N’hem admirat, en fi, la intervenció decisiva, en el seu moment, a la causa de la legitimació dels estudis literaris catalans”.

Joaquim Molas va néixer el 1930 a Barcelona. Fill del músic Isidre Molas i Font i germà del polític i historiador Isidre Molas i Batllori. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on va participar en la revista literària Curial i es va doctorar l’any 1958. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Liverpool. L’any 1969 aconseguí la càtedra de llengua i literatura catalana a la UAB i el 1982 ho va esdevenir de la Universitat de Barcelona. Entre 1982 i 1983 va dirigir l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, on era professor. Era membre de l’Institut d’estudis Catalans i Premi d’Honor de les LLetres Catalanes.

Arran de la mort de Molas,  L’Avenç ha publicat en obert l’entrevista que Manuel Llanas i Josep M. Muñoz li van fer el mes de setembre de l’any 2000. Us podeu descarregar de franc aquest article, titulat Joaquim Molas o la construcció d’una nova tradició literària.

En un homenatge que li van fer a la Universitat de Barcelona l’any 2003, Molas va pronunciar un discurs en què va dir: “He tingut molta sort. He viscut una època dura, però apassionant. Quan l’Antoni Comas i jo anàvem a classe, estudiar Literatura Catalana semblava una utopia, però vam tenir sort. Es va crear la UAB i hi vaig accedir. També vaig tenir la sort de néixer en una família oberta i tolerant. Vaig tenir grans mestres, com Díaz-Plaja, Martí de Riquer o Vicens Vives… Carles Riba em va ensenyar a valorar el text. Vaig arribar a conèixer a Puig i Cadafalch i a Víctor Català; he tractat directament amb Foix, Manent, Espriu, Rodoreda, Vilallonga. He tingut també grans amics i enemics obsessius que m’han fet molta propaganda a la premsa”

En aquesta conversa amb Josep M. Benet i Jornet, Molas recorda que de petit a l’Eixample només podia jugar a futbol per Setmana Santa, que era quan no circulaven els tramvies pel carrer Sicília. Un tros de vida, no us ho perdeu.

Etiquetes: