Mor Joaquim Molas

Aquesta matinada hem sabut que ha mort Joaquim Molas, professor i mestre de molts filòlegs. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas era un estudiós de la literatura catalana contemporània. Els seus estudis sobre l’avantguarda catalana són de referència. Havia creat escola.

“Amb ell (i amb altres professors del departament, com l’enyorat Jordi Castellanos) vaig aprendre’n, de llegir”, escriu avui Jaume Aulet a Núvol, en un homenatge que inclou un parell de garrotuits. “També vaig aprendre a estimar la nostra tradició literària, des de Carles Riba fins als plecs solts i fulls volants més efímers de la literatura popular. I em van donar un mètode per a estudiar i entendre tota aquesta tradició. És un mètode que avui dia continua essent perfectament vàlid, encara que des d’algunes bandes ens vulguin fer creure que ja ha passat a la història. No, és ben viu: és el llegat de Joaquim Molas i de la seva escola”, diu Aulet.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, li dedicava aquestes paraules al portal de la ILC: “El Dr. Molas ha estat un dels pilars de l’estudi i la difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l’escola que va crear, els popularment coneguts com a “moletes”, ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs. L’abast de les seves investigacions ha estat decisiu per a la recuperació del nostre patrimoni literari i podríem considerar-lo l’arquitecte de les lletres catalanes per la gran tasca de disseny d’una estratègia intramurs, a la universitat (creant escola, forjant plans d’estudis, marcant la nòmina dels autors que serien estudiats…) i extramurs, desenvolupant una gran labor editorial i periodística en revistes especialitzades”.

Ferran Mascarell, en un comunicat, l’ha recordat com “una persona llegida, sàvia i molt generosa amb les generacions més joves que li demanaven consell” i un “investigador incansable i rigorós”. També ha volgut remarcar que la figura de Molas ha estat cabdal per a la nostra cultura: “Ens va ajudar a saber què calia llegir i a enllaçar amb les generacions anteriors i la millor literatura d’arreu. Molas ha estat un dels pilars de l’estudi i la difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l’escola que va crear, ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs”. Així mateix ha volgut destacar la seva defensa a favor de la llengua catalana “com a crítica, assagista i promotor de col·leccions de llibres que han esdevingut referents inqüestionables en la recuperació del llegat literari català”.

Josep Maria Domingo escriu sobre Molas: “En un país tan fiat en la capacitat representativa de la literatura, hem admirat, de Molas, el compromís actiu, l’obstinació, la seva extraordinària capacitat de mobilització. També el talent a llegir la tradició literària, a aplicar-hi mirades noves i a revelar-ne nous aspectes. El talent abocat a la intensitat suggestiva de les seves classes. I dels seus Verdaguer, Apel·les Mestres, Rodoreda, Villalonga, Porcel. O del seu modernisme. O de la seva avantguarda. N’hem admirat, en fi, la intervenció decisiva, en el seu moment, a la causa de la legitimació dels estudis literaris catalans”.

Joaquim Molas va néixer el 1930 a Barcelona. Fill del músic Isidre Molas i Font i germà del polític i historiador Isidre Molas i Batllori. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on va participar en la revista literària Curial i es va doctorar l’any 1958. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Liverpool. L’any 1969 aconseguí la càtedra de llengua i literatura catalana a la UAB i el 1982 ho va esdevenir de la Universitat de Barcelona. Entre 1982 i 1983 va dirigir l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, on era professor. Era membre de l’Institut d’estudis Catalans i Premi d’Honor de les LLetres Catalanes.

Arran de la mort de Molas,  L’Avenç ha publicat en obert l’entrevista que Manuel Llanas i Josep M. Muñoz li van fer el mes de setembre de l’any 2000. Us podeu descarregar de franc aquest article, titulat Joaquim Molas o la construcció d’una nova tradició literària.

En un homenatge que li van fer a la Universitat de Barcelona l’any 2003, Molas va pronunciar un discurs en què va dir: “He tingut molta sort. He viscut una època dura, però apassionant. Quan l’Antoni Comas i jo anàvem a classe, estudiar Literatura Catalana semblava una utopia, però vam tenir sort. Es va crear la UAB i hi vaig accedir. També vaig tenir la sort de néixer en una família oberta i tolerant. Vaig tenir grans mestres, com Díaz-Plaja, Martí de Riquer o Vicens Vives… Carles Riba em va ensenyar a valorar el text. Vaig arribar a conèixer a Puig i Cadafalch i a Víctor Català; he tractat directament amb Foix, Manent, Espriu, Rodoreda, Vilallonga. He tingut també grans amics i enemics obsessius que m’han fet molta propaganda a la premsa”

En aquesta conversa amb Josep M. Benet i Jornet, Molas recorda que de petit a l’Eixample només podia jugar a futbol per Setmana Santa, que era quan no circulaven els tramvies pel carrer Sicília. Un tros de vida, no us ho perdeu.