Mor Carles Flavià

20.03.2016

Carles Flavià ha mort aquesta matinada als 70 anys a causa d’un càncer. Així ho ha anunciat el director de cinema Manuel Huerga aquest matí a les xarxes socials: “L’estimat amic Carles Flavià ens ha deixat. Espero que aviat estiguis de catxondeo amb el Pepe Rubianes, però, què collons, et trobarem molt a faltar. Joder!”. La vetlla s’obrirà aquesta tarda al tanatori de Sancho de Ávila, i demà a les 11.50h es farà el funeral.

Carles Flavià

Carles Flavià

Home insòlit, actor, presentador, home d’escenaris i  “agitador de la nit barcelonina”, tal com el defineix Xavier Cervantes a l’ARA, va néixer a Barcelona el 1945 i va estudiar Teologia a París i Barcelona: anava per capellà, però a finals dels setanta, amb cinquanta anys, va decidir penjar la sotana i dedicar-se al món de l’espectacle, en el qual va entrar de ple a través de Zeleste (actualment Razzmatazz), primer com a mànager de grups com l’Orquestra Plateria i com a director de sales de festa com Nitsa. Va ser així com va conèixer Joan Manuel Serrat, Joan Lluís Bozzo, Marcos Ordóñez, Pepe Rubianes, de qui va ser un gran amic i amb el qual va compartir i diversos espectacles, i el músic Jaume Sisa, a qui es va presentar, segons Marcos Ordóñez, així: “Hola, me llamo Carles Flavià y vengo a decirte que estás acabado: en las asambleas aconsejan escuchar tu música”.

Carles Flavià, recull BTV, es descrivia com a “ludòpata, amant de les dones i vividor” i va fer de “l’humor i la nit la seva divisa vital”, recorda Xavier Cervantes. Va formar part de l’equip de programes de televisió com Crònicas marcianas, a TeleCinco, a El Club de la Comedia, de Canal+, i del programa radiofònic La Ventana de la SER. Va conduir el programa Qualsevol nit pot sortir el sol i Jo què sé! a BTV, i va aparèixer a episodis de sèries com Laura, La memòria dels cargols, Majoria absoluta, Pop ràpid i El Ministerio del Tiempo.

En el món del teatre, va cultivar sobretot el monòleg, amb Epístoles de Carles Flavià (1997) a la Bodega Bohemia, però també va participar a espectacles com Tan bé que anàvem (2013), L’estado del malestar a la Sala Muntaner, on també va explicar L’Evangeli segons Carles Flavià. Va participar en el cinema, amb Lola vende cá (Llorenç Soler, 2002), Lisistrata (Francesc Bellmunt, 2002) o Haz conmigo lo que quieras (Ramón de España, 2003), Excuses (Joel Joan, 2003) i Soy un pelele (Hernán Migoya, 2008).

“Treballar és, bàsicament, una desgràcia pròpia de persones amb pocs diners. El neoliberalisme aquest fastigós ens ha fet creure que treballar és una sort i una distracció”, sentenciava Flavià, com recorda Cervantes a l’ARA.

Les xarxes socials s’han omplert aquest matí de mostres de condol cap a l’actor.

Etiquetes: