Montserrat Morales: “No es tracta d’aprendre sobre art, sinó d’utilitzar l’art per aprendre”

28.02.2017

L’viscola Miquel Bleach, junt amb la Fundació Catalunya-La Pedrera i el Museu Nacional, presenta el documental Tàndem, art a l’escola. Es tracta d’un film que mostra l’experiència educativa realitzada entre aquesta escola i el museu, que enguany compleix tres anys. Entrevistem Montserrat Morales, experta en la metodologia VTS que segueix la iniciativa.

Una classe durant la gravació del documental | Foto: Blog del Museu Nacional de Catalunya (MNAC)

Clàudia Rius: Què és el mètode Visual Thinking Strategies (VTS)?

Montserrat Morales: El VTS -Estratègies de Pensament Visual- és una a metodologia educativa que utilitza l’obra d’art per a aprendre a mirar, a pensar i a comunicar-se. Té els seus orígens cap als anys 80, al MoMA de New York, com a recurs per apropar infants, joves i públics diversos al món de l’art, d’una manera més significativa, establint vincles amb el patrimoni cultural, afrontant el repte de promoure el gaudi i l’interès per les obres. La pràctica del VTS estimula l’expressió lliure i creativa, exercita les habilitats verbals i comunicatives, promou el diàleg i afavoreix significativament el desenvolupament del pensament crític i creatiu, alhora que reforça l’autoestima i fomenta la integració dels participants. A més, permet reflexionar sobre les pràctiques docents i els mètodes educatius, i revisar les inèrcies dels àmbits on s’aplica: escoles, museus, universitats, centres socials, de salut.

C. R.: I per entendre bé el teu paper en el projecte, tu organitzes l’estratègia?

M. M.: Després d’anys d’aplicació del VTS com a docent i d’aprofundiment com a formadora en la metodologia. Assessoro en la implementació del programa en l’àmbit de l’escola, junt amb el Departament d’Educació del MNAC i l’equip directiu de l’escola. També duc a terme la formació dels docents, el seguiment de l’aplicació i l’avaluació de la incidència, per tal d’assegurar el rigor i la continuïtat del programa a l’escola.

 

C. R.: De quina manera s’aplica el VTS a l’escola Miquel Bleach?

M. M.: Des del 2013 l’escola Miquel Bleach ha estat treballant en el Projecte Tàndem. Tenint en compte el marc del projecte i les característiques de l’escola, en què la majoria dels alumnes són nouvinguts, de parles molt diverses, amb un índex important de mobilitat… s’ha considerat el VTS com a metodologia idònia per a ser aplicada a l’Escola, ja que pot contribuir positivament a fer front a les dificultats. El projecte Tàndem els ha suposat un canvi metodològic centrat en el treball per projectes. L’art i el patrimoni artístic han estat al centre de l’aprenentatge, un procés de transformació que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2015.

C. R.: Al documental veiem nens d’edat diversa. A quina franja d’edat està destinada el projecte Tàndem?

M. M.: Hi participen tots els nivells educatius de l’escola, des d’educació infantil fins a 6è d’educació primària. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Catalunya La Pedrera i recolzat pel Departament d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de la ciutat, té per objectiu fomentar l’èxit educatiu en entorns escolars complexos i en qualsevol de les edats que s’hi comprenen. Des dels diferents àmbits s’ha fet molt esforç. S’han posat tots els recursos per desenvolupar el Projecte i per poder aplicar la metodologia en les millors condicions.

C. R.: Als alumnes se’ls explica historia de l’art o es deixa tot a la seva lliure interpretació?

M. M.: En l’aplicació del VTS, l’obra d’art no és l’objecte d’estudi. És l’element mediador que permet l’exploració, la reflexió, l’intercanvi d’idees. Funciona des dels propis referents i des dels indicis i evidències visuals de l’obra, que és el que permet argumentar les hipòtesis, justificar les diferents opinions i assegurar el rigor del debat. No es tracta d’aprendre sobre art, sinó d’utilitzar l’art per aprendre. Tot i així, el VTS amb un currículum adequat afavoreixen l’interès pel món de l’art i facilita l’aprenentatge dels continguts curriculars del llenguatge visual i plàstic. El docent actua com a dinamitzador del diàleg i fa créixer el debat.

C. R.: Es prefereixen algunes obres d’art per davant d’algunes altres? Per exemple, peces que siguin molt expressives.

M. M.: Tota obra d’art és susceptible a ser interpel·lada i permet activar la reflexió, però en aquest cas es prioritzen les obres en funció de la seva accessibilitat, expressivitat, diversitat, narrativitat, interès temàtic, ambigüitat, llegibilitat, idoneïtat, la relació seqüencial de les obres en un mateixa sessió… És amb aquests criteris que s’elaboren els currículum educatius específics, és a dir, el conjunt d’imatges que s’utilitzen.

C. R.: Quin paper tenen les famílies en aquest projecte?

M. M.: Des de l’inici, el Projecte Tàndem l’Escola ha involucrat les famílies. Cada any al mes de març es duu a terme una activitat comunitari anomenada “Moments en família”, en la que es convida a les famílies a entrar a les classes i compartir amb els alumnes el que s’està fent, participant activament en alguna de les activitats. Cap a finals de curs se’ls torna a convidar per veure les conclusions de les diferents recerques realitzades. També, com queda reflectit en el documental, es convida a les famílies a visitar el MNAC amb els seus fills. Tots junts són els protagonistes de les explicacions i de la festa final, que també te lloc en el museu.

Aquí podeu veure el documental sencer: