Montserrat Besses i el rigor periodístic

10.02.2017

«Television catalane? On connaît pas», va ser la resposta que els «gabinets de comunicació de les institucions franceses» li van dir a Montserrat Besses, quan aleshores feia de corresponsal a París per Televisió de Catalunya (TVC). No va ser fins més tard, «a base d’insistir-hi» que ja ens van conèixer. Nina Valls fa un recorregut molt interessant per la trajectòria professional de la periodista experimentada de TVC, Montserrat Besses. Us recomanem llegir l’article sencer al núm. de febrer de «Serra d’Or».

Montserrat Besses, una periodista experimentada, amb una trajectòria de més de trenta anys.

Montserrat Besses ja porta dins la seva motxilla trenta anys de periodisme. Al llarg de tot aquest temps podem constatar que es tracta d’una persona «compromesa amb el periodisme com a servei públic i partidària del rigor i la cocció lenta», la qual cosa sembla difícil de veure a causa de la immediatesa que exigeix el context social actual.

Tot va començar quan Besses era ben joveneta i ja escrivia cartes al director a «El Correo Catalán». Però el que més li agradava del periodisme era «voltar pel món i explicar què hi passava». Una vocació força primerenca que la va conduir a «compaginar estudis i feina», començant pel diari «Avui», «quan encara no havia ni sortit el diari», comenta. A través de l’«Avui» va anar a parar a París en una corresponsalia mentre estudiava a l’Institut d’Estudis Polítics. Per a ella «aquella va ser una experiència intel·lectualment molt bona», perquè és on va aprendre a «treballar molt. Allà t’ensenyaven a argumentar i a estructurar.»

Quan el projecte del diari es va acabar, va passar a fer de corresponsal a la mateixa ciutat però per a TVC. «TVE no veia amb gaires bons ulls que la televisió catalana fes informació internacional», afirma. Durant els anys a França, Montserrat Besses va tenir l’oportunitat d’aprendre’n molt de la televisió pública francesa: «va ser una escola magnífica en un moment en què a França la televisió pública estava en plena expansió», explica Besses.

De retorn a Catalunya, l’any 1994, després d’haver estat tretze anys fora, no va ser gens fàcil: «El país havia canviat molt. Barcelona havia canviat una barbaritat. Només cal dir que entremig hi havia hagut els Jocs Olímpics!». Per tant, la realitat catalana dels anys 90, en el seu retorn, era molt diferent de la que va viure aleshores, abans de marxar a París.

Llavors, va començar a treballar a l’informatiu dels matins de TV3, però les dures condicions horàries —havia de matinar «a quarts de tres del matí»— van fer que tirés la tovallola després de la segona temporada.

Altres projectes li van anar sortint, però sempre amb el dubte «sobre el patró d’informatiu que fem aquí i arreu.» El fet de viure en un context en què ho volem saber tot i de manera immediata obliga «a reflexionar i a contextualitzar menys. La cursa per veure qui emet primer la notícia a vegades fa cometre veritables pífies», explica Besses.

En definitiva, Montserrat Besses prefereix treballar en una «feina laboriosa, llarga i de cocció lenta», la qual cosa ha trobat en els documentals. És per això que, a hores d’ara, la tenim preparant un documental prometedor per a ben aviat, però també complex: «Els meus companys i la gent que treballa amb mi riuen. Perquè sempre dic el mateix. I Sempre m’acabo embolicant amb temes complicats i densos. Però és que jo els trobo apassionants»!