Monteverdi, el revolucionari

12.02.2017

La selva morale e sprituale ha arribat al Palau de la Música de la mà dels prestigiosos Balthasar Neumann Choir and Ensemble i sota la direcció del polifacètic Pablo Heras-Casado. Han iniciat a Barcelona una gira amb una selecció de l’obra de Monteverdi i ho han fet amb molt bon peu, oferint un altíssim nivell.

Pablo Heras-Casado

Pablo Heras-Casado

El 1613 Monteverdi és nomenat Maestro di Cappella a la Catedral de Sant Marc de Venècia. Es tracta, possiblement, del càrrec musical més prestigiós de l’Itàlia de l’època i és el reconeixement a una trajectòria que l’ha dut, tant a revolucionar la música sacra com a instaurar un nou gènere, l’opera in musica, del qual no només serà qui posarà les bases després dels primers experiments de Peri i la Camerata Fiorentina sinó que, posteriorment, a Venècia les desenvoluparà de manera decisiva.

A partir del nomenament, el compositor se centrarà en els oficis religiosos propis del càrrec, però, lluny d’acontentar-se a gaudir del seu prestigi, en els darrers cinc anys de la seva vida – el període que va de 1638 a 1643- escriu un reguitzell d’obres mestres, totes elles de gèneres ben diversos i caracteritzades per un llenguatge desacomplexat i radicalment modern. Ens referim als Madrigali Guerrieri e Amorosi (1638), La selva morale e sprituale (1640), i a les òperes Il ritorno d’Ulisse in patria (1642) i L’incoronazione di Poppea (1643).

La selva morale e sprituale és la seva gran obra religiosa de maduresa, després del monumental i fascinant Vespro della Beata Vergine, editada el 1610. A diferència d’aquesta, La selva morale es tracta d’un compendi de peces religioses de format ben diferent, des de madrigals fins a una Missa completa, passant per salms i himnes, escrites en una barreja d’estils tant de la vella escola compositiva contrapuntística (prima prattica) com utilitzant les aportacions del no un estil (la seconda prattica) que s’imposava lenta però inexorablement. Tot això fa de La selva morale una obra gegantina i ambiciosa, la cruïlla que assenyala un moment decisiu en la transició del llenguatge musical occidental.

Ara, aquest monument musical ha arribat al Palau de la Música de la mà dels prestigiosos Balthasar Neumann Choir and Ensemble i sota la direcció del polifacètic Pablo Heras-Casado, un director a qui actualment s’associa a altres tipus de repertori però que té, des dels inicis de la seva carrera a Granada i Girona, forts vincles amb la música barroca, esdevenint un paradigma de la nova escola de directors musicals que es mouen, teòricament, amb la mateixa comoditat en el repertori romàntic, contemporani o antic.

Heras i el Balthasar Neumann Choir and Ensemble han iniciat a Barcelona una gira amb una selecció de l’obra de Monteverdi i ho han fet amb molt bon peu. No hi ha dubte que l’evolució de la gira polirà detalls i aportarà matisos, però el concert a Barcelona ha estat de grandíssim nivell. Si el conjunt va començar lleugerament titubejant, a poc a poc va trobar-se amb l’acústica del Palau per acabar amb un Salve Regina II literalment gloriós i un impressionant Magnificat I final. Pel camí, el conjunt va anar desgranant veritables perles, mostrant, el Cor, una cohesió i una varietat de colors poc habitual (sense dubte es tracta d’una de les millors formacions corals del món en la seva especialitat) i exhibint una qualitat senzillament admirable en les difícils intervencions solistes.

També molt destacable el conjunt instrumental, tot i que en aquest cas s’hagués agraït una major presència del baix continu, sobre tot de la tiorba i la viola da gamba, que aportés més densitat i colors a l’entramat sonor. Tot i això, la versió en conjunt va ser cristal·lina i expressiva, amb un Heras-Casado atent i sensible a totes les intervencions. El seu és un Monteverdi enèrgic, passional, però molt equilibrat. En el moment que sigui capaç de conjugar amb més naturalitat aquestes característiques el seu Monteverdi creixerà esponencialment a nivell expressiu.

El projecte Monteverdi de Pablo Heras i el Balthasar Neumann Ensemsble sembla que tindrà una segona part que completarà tot el corpus d’aquesta obra magnificent. L’esperem amb impaciència. El 450è aniversari de Monteverdi no podia començar millor.