Mònica Planes debuta al Nivell Zero de la Fundació Suñol

7.07.2017

La Fundació Suñol em convida a conèixer Mònica Planes (1992), que debuta amb la seva primera exposició al Nivell Zero de la fundació. L’artista hi presenta l’obra que ha realitzat en el marc de la beca Han Nefkens, destinada a Postgraduats de la UB.

Acte 38: Mònica Planes. Nivell Zero és el nom de l’exposició de la Fundació Suñol

Tan bon punt va obtenir la beca i va saber que exposaria a la Suñol, Planes va visitar la sala i pati on havia de projectar la seva obra per amarar-se del lloc i reflexionar sobre l’espai de què disposaria. Durant el darrer any, l’artista ha treballat al seu estudi i a la Fabra i Coats, amb el propòsit d’investigar aquelles formes de relació amb l’espai quotidià que depuren i s’alliberen de les estructures predeterminades que condicionen la nostra manera d’habitar-lo. “Vull entendre bé els espais i investigar com ens afecten”, em diu Planes. “Les estructures arquitectòniques tenen una influència en els nostres hàbits i moviments. A base de repetir certes accions, les integrem com a hàbits en el nostre dia a dia, gairebé sense adonar-nos-en”. Un objecte situat en un determinat espai, el redefineix. Així, Planes ha instal·lat un tanc ple d’aigua al centre del pati de la Fundació Suñol, una piscina que transforma la sala d’exposició en un jardí.

Lectora de Georges Perec, Planes sempre ha concebut l’art com una experiència que té lloc en un espai determinat. Quan va començar a interactuar amb el Nivell Zero de la Fundació Suñol, que comprèn un pati blanc i una sala interior més fosca, Planes va dibuixar dos quadrats juxtaposats, un de blanc i un de negre, per representar-se l’espai del nivell zero, sense adonar-se que aquell mateix dibuix replicava el logo de la fundació. Era un primer indici que havia entrat en comunió amb aquell espai.

La mostra de Planes, que es podrà visitar gratuïtament fins al 28 d’agost, es compon de peces escultòriques que repliquen total o parcialment l’espai arquitectònic del Nivell Zero de la Suñol. L’artista descomposa l’espai per anar-lo repetint i integrant en diferents formes, com qui desmunta una joguina per anar recombinant les peces. “M’agrada visitar les botigues de joguines“, m’explica, “perquè hi descobreixo coses que m’acosten a l’art que vull fer. Un art que ha de demanar interacció, i transmetre algun tipus de coneixement. Els nens aprenen jugant”.

Com diu Alejandro Palacín al programa de l’exposició, “Mònica Planes ens posa l’espai d’exposició a les mans perquè el toquem, ens el fa petit perquè ens hi puguem relacionar d’una altra manera, ens convida a habitar-ne mentalment les possibilitats i a submergir-nos en totes les seves capes i condicions; en defintiva, el depura fins a l’estat zero”.

Planes s’acosta als seus materials sense artificis ni pantalles interposades. Creu que l’obra d’art ha d’interpel·lar l’espectador sense intermediació. “M’agrada presentar l’obra despullada, amb la màxima llum natural possible”, em diu Mònica Planes per qui els objectes corrents han de funcionar com a catalitzadors de determinades conductes.

Aquest mes celebrem l’aniversari dels Jocs Olímpics. També podríem celebrar que fa 25 anys va néixer Mònica Planes. Graduada en Belles Arts per la UB (2014) i Màster en Producció i Recerca Artística (2014-2016), va realitzar una residència a Montrouge, París, en el context de la Jeune Création Européenne i actualment és resident a Fabra i Coats amb la beca SAC-FIC 2017.