Mishima per Mishima

El divendres Mataró va sentir l’olor de la nit. El Clap va tornar a tremolar amb els Mishima i a il·luminar-se amb la mateixa llum intensa d’una llunyana nit d’estiu.

El divendres Mataró va sentir l’olor de la nit. El Clap va tornar a tremolar amb els Mishima i a il·luminar-se amb la mateixa llum intensa d’una llunyana nit d’estiu. Feia més calor que a finals de juliol. “Fot una calda…”, va dir en Carabén. Els seguidors de Mishima són mals balladors i no perden els papers, però se saben totes les lletres i les porten ben endins.

El divendres Mataró va sentir l’olor de la nit. El Clap va tornar a tremolar amb els Mishima i a il·luminar-se amb la mateixa llum intensa d’una llunyana nit d’estiu. Feia més calor que a finals de juliol. “Fot una calda…”, va dir en Carabén. Els seguidors de Mishima són mals balladors i no perden els papers, però se saben totes les lletres i les porten ben endins.

Hi ha una veritat en les cançons de Mishima, revela algun secret la seva bellesa i en l’estona que passa va creixent la certesa que fan cançons dels crits i que a les seves mans som un tros de fang. És un honor sentir l’immens poder del seu batec des de la pista i deixar que creixi dins nostre l’estrany. Ens van fer sentir tan vius que el cor no ens cabia al pit.

Els Mishima mai no canten prou cançons. Captivats des de la primera impressió, voldríem recuperar els fragments del concert i que tot tornés a començar. S’acomiaden i El Clap, sota l’ombra feixuga de l’adéu, cantusseja “No obeir” per fer-los tornar a l’escenari. Els Mishima obeeixen el que ens indica el cor i surten a cantar “podríem jugar al joc / de no dir el que criden els ulls / no seguir el camí de les mans / no sentir el que proclama el cos / no obeir el que ens indica el cor”.

Ens repeteixen que cal dir adéu una altra vegada i treuen quatre capses d’ampolles “Set tota la vida 2011” (Samsó i Garnatxa, D.O. Montsant). Les venen totes contra pronòstic. Embriagadors els vins que beurem quan fugim d’El Clap… Alguna admiradora s’ha quedat sense ampolla i els demana una capsa firmada. Se’n tornarà feliç a casa amb la capsa de cartró posada de barret.

Potser sí, potser sí, que juguem amb frases d’altra gent i que quan serem vells recordarem la nit de divendres com la nit en què vam agafar el camí més llarg per tornar a casa… l’ombra envoltada de llum reflectia la lluna rere la finestra. Que exigent la primavera també aquest any.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació