El pessebre de Collboni no agrada al PP

23.11.2016

El 2017 farà 30 anys de la mort del poeta Josep Vicenç Foix i Barcelona ha decidit vertebrar el pessebre de la Plaça Sant Jaume al voltant del seu poema Ho sap tothom, i és profecia. De la proposta en destaquen els tres reis, que són Joan Miró, Pau Casals i el mateix Foix. El PP ha declarat que això “pot ser moltes coses, però no un pessebre”.

Dos dels tres reis del pessebre de la Plaça Sant Jaume. A la dreta, el tinent d'alcalde Jaume Collboni | Foto: Clàudia Rius

Dos dels tres reis del pessebre de la Plaça Sant Jaume. A la dreta, el tinent d’alcalde Jaume Collboni | Foto: Clàudia Rius

El pessebre de la Plaça Sant Jaume s’està convertint en la polèmica més esperada del nadal. Enguany, les primeres reaccions han arribat del Partit Popular. Alberto Fernández Díaz, president del Grup Municipal del PP, ha acusat al govern de Colau de “desnaturalitzar el Nadal” al presentar una instal·lació que “pot ser moltes coses, però no un pessebre”. Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, ha respòs de forma irònica dient que “el que veritablement és una tradició són les crítiques d’Alberto Fernandez Díaz al pessebre”, i ha afegit que “si fos pel PP, a la televisió encara hi haurien rombos”. Però què té d’estrany aquest pessebre?

Entre 1948 i 1968, Foix va escriure cada Nadal un poema que enviava als seus amics. El mateix va fer el cap d’any de 1960. Aquests versos es van recollir al volum Onze Nadals i un Cap D’any (1960), obra en la qual s’inspira el pessebre d’enguany de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Els artistes Toti Toronell i Quim Domene, autors del pessebre, han proposat una instal·lació inspirada en el poema Ho sap tothom, i és profecia, que trobem al recull en qüestió.

Els obsequis que enviava Foix cada desembre als seus companys no comptaven només amb versos, sinó que venien acompanyats d’il·lustracions que feien amics del poeta, com ara Josep Guinovart, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies o Salvador Dalí. Precisament aquest últim va ser l’escollit per il·lustrar les nou estrofes d’Ho sap tothom, i és profecia.

Nou estrofes que Toronell i Domene han convertit en nou boles de plàstic que recorden a les clàssiques boles de vidre amb neu que es mou si la sacseges. La intenció dels artistes olotins era “comptar tant amb el vessant religiós, com amb el màgic, com amb el tradicional”. És així com cada bombolla representa una part del poema, però també hi apareixen detalls que Foix no va descriure, com ara el sopar de Nadal, els sants innocents i l’home dels nassos.

Aquesta és la primera vegada que es tria als encarregats de fer el pessebre de Barcelona a través d’un concurs. Ha sigut un concurs restringit -es feia arribar la convocatòria a uns artistes determinats- al qual s’hi han presentat una desena de projectes. Que els dos creadors escollits siguin d’Olot no és casualitat, ja que la capital de la Garrotxa ha sigut i és un gran centre de creació d’imatgeria religiosa i del pessebrisme català.

Però quines escenes del pessebre religiós veurem a la plaça Sant Jaume? Només una: el naixement. I serà a la primera bola, on hi trobarem un nen que munta el pessebre i que només ha tret de les caixes les figures de la Verge Maria, Sant Josep i el nen Jesús. Aquestes peces han estat cedides pel Museu dels Sants d’Olot i són de principis del segle XX, abans de la Guerra Civil. L’altra característica de les figures és que estan fetes de fang, i no de guix com s’han produït posteriorment.

Enguany a la plaça de l’Ajuntament no hi veurem cap caganer. El que sí que hi trobarem seran uns reis ben diferents. “Volíem que els reis fossin tres personatges anònims, però teníem por que la gent els identifiqués amb algú”, explica Toronell. És així com finalment els encarregats de dur l’or, l’encens i la mirra al naixement de Barcelona són els artistes catalans Pau Casals, Joan Miró i el mateix J. V. Foix. Una proposta que encaixa amb la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de convertir la cultura en el fil discursiu d’aquestes festes de Nadal.

Les nou boles compten amb objectes fets a partir de fusta, perquè a cada estrofa Foix hi va inserir el vers “a cal fuster hi ha novetat”. Totes tenen moviment, menys la primera que és estàtica, i algunes compten amb elements d’autors relacionats amb la guerra civil. Per exemple, el colom de la pau que podem veure a la quarta bombolla és el colom de Picasso. “La idea és que cadascú faci la seva interpretació”, apunta Toronell.

El pessebre estarà acompanyat per una proposta sonora de Norbe Fernández, que ha reunit gent d’arreu dels Països Catalans perquè recitin el poema de Foix. Tot plegat coincideix amb una efemèride: el 2017 farà 30 anys de la mort del poeta, i aquest serà el primer d’un seguit d’homenatges que li depara Barcelona. Margarida Trias, directora de la Fundació Foix, ha assessorat als artistes d’Olot durant el procés de creació de la instal·lació. El pessebre es podrà visitar a partir del 25 de novembre de 10 a 22 hores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. No tinc res a dir del poema de Foix a la plaça de sant Jaume en forma de pessebre. Però ja que estem en el tema de donar veu als més desfavorits no hagués quedat mal el poema NADAL de Joan Salvat-Papasseit. Un poema colpidor , molt d’ara.
    Potser el poema de JV Foix – que per cert i això és anècdota- no profecia- va dir que en Joan Salvat mai arribaria a ser un bon poeta perquè un bon poeta de classe proletària autodidacta no pot ser que arribes gaire lluny. I mira, en Papasseit es llegeix avui molt més que en Foix, de llarg.