Mireia Vila, l’art dins l’art

14.07.2017

Patrick J. Domken ens rep càlidament, convidant-nos a entrar en una petita galeria d’art, situada en un carreró paradisíac de Cadaqués, localitat que ja és un quadre en si mateix. El seu interior ha estat guardant, fins al 21 de juny, un tresor. Les pintures de Mireia Vila han estat coexistint en aquest racó bucòlic, entre banyistes i brises mediterrànies.

"Introspecció". Tècnica mixta. 29x40cm. Mireia Vila

“Introspecció”. Tècnica mixta. 29x40cm. Mireia Vila

La jove pintora no tremola amb el pinzell. Sona a tòpic, però el seu és un estil tremendament particular: alegre, dinàmic, irreverent. Diguem-ne insòlit. Depèn com o quan les miris, com si es tractés d’un calidoscopi, les pintures de Vila transmetran una sensació o una altra. Perspectiva estètica. Tot i que tampoc estranya que els seus quadres siguin únics: Mireia Vila combina aquarel·la i pintura acrílica. I també aplica la tècnica gyotaku, un estil japonès originari dels pescadors que volien recordar les seves captures. Consisteix en gravats de tintes dels peixos. No té pèrdua el mural que decora el restaurant Talla, a la Riba Pitxot, local situat al passeig principal cadaquesenc.

AI: Quina relació tens amb Cadaqués, Mireia?

Mireia Vila: Cadaqués va ser, junt amb Deià, l’únic lloc on amb la meva família vam passar quatre o cinc estius. Aquesta mena de continuïtat em va permetre tenir un grup d’amics, una independència… Són llocs que sempre tindran la mirada dels meus quinze anys. Des de llavors sempre vaig tornant.

Creus que a un artista l’ajuda necessàriament tenir un paisatge idíl·lic al davant? A tu, almenys, t’influeix?

Un paisatge idíl·lic influeix sempre. Però ho trobo fred i avorrit i no és el que m’interessa. A mi el que m’agrada pintar és el dia a dia d’aquest paisatge idíl·lic. Com espatlla la foto amb la seva presència l’home que per mi no l’espatlla sinó que més aviat l’enriqueix. M’agrada retratar el nostre comportament.

Tot i que els entorns i les ambientacions que dibuixes, les teves obres també reflecteixen cert inconformisme amb allò que veus. Una burleta cap al costumisme. Sols representar gent amb banyador, bronzejada, molt expressiva i, sovint, sembles buscar la ridiculesa i fragilitat dels personatges. A què és deu aquest interès?

No m’agrada teoritzar massa sobre el que pinto. És sobreinterpretar. Pinto el que em sembla interessant observar de la realitat, sovint hi ha molta intuïció i la meva única intenció final és estètica.

El teu estil és rocambolesc: tremendament original, causant de múltiples i variades sensacions. Quines són les teves influències? Tens certa predilecció per dibuixar amb acrílic i aquarel·la?

Les meves influències són totes inconscients, si no, estaria copiant o fent frankensteins a consciència i per tant no les puc anomenar. L’acrílic és un material que em desespera, i l’acabat plàstic no sempre m’agrada. L’aquarel·la és la tècnica amb la qual em sento més còmoda, però tampoc m’hi vull casar.

Galeria Patrick J. Domken

En les teves pintures també es veuen confrontats dos mons diferents: el de la realitat i la quotidianitat, i, per altra banda, un de més oníric, màgic i fantasiós. És així?

Així és la meva realitat.

De la mateixa manera, els títols dels teus quadres són contundents, irònics, humorístics, i evoquen una mirada àcida del present, no?

Això és herència de la meva etapa com a redactora publicitària.

Vens de l’àmbit de la publicitat, un sector sovint frívol i materialista. Com conviuen aquesta formació més utilitarista amb l’artística? Essencialment, opines que art i publicitat poden ser el mateix?

La frivolitat no està en el sector sinó en el nostre model econòmic que ho esquitxa tot. I sempre he pensat que el materialisme al final recau sobre cadascú. Per mi, la publicitat és un sector amb sensibilitat, curiós, en constant moviment, exigent i esgotador que el que vol és generar emocions. Vol pintar aquell paisatge idíl·lic de què parlaves abans.

Aquesta ha estat la teva segona exposició individual? Quins plans prepares de cara al futur?

No, la quarta. Vaig fer una exposició a Pamplona per al Festival de Publicitat el Dia C, a Nova York, Barcelona, Cadaqués i ara amb ganes de posar un peu fora.

El meu futur immediat és seguir treballant, treballar per encàrrec, fer exposicions i procurar fer resistència a un mercat de l’art que s’ha tornat infantil i que només perd el cul pels K, els prints i tot el marxandatge d’un pet amb cua.