No hi cabem dues vegades, en aquest món

29.09.2016

El passat 22 de setembre, l’escriptor Miquel Obiols va presentar No hi cabem dues vegades, en aquest món (Ara Llibres) a la llibreria Documenta, a Barcelona. Tot i que Obiols ha tingut una carrera destacada en la literatura infantil i juvenil així com a televisió, aquesta és la seva primera novel·la per a adults. L’autor va comptar amb tres amics de renom que van glossar als presents les virtuts del llibre: l’escriptor Jordi Coca, el periodista i editor (ni més ni menys que de núvol.com) Bernat Puigtobella i el director de cinema Agustí Villaronga, que va deixar gravat un vídeo des de Mèxic, on el rodatge de l’adaptació al cinema d’Incerta Glòria va impedir-li assistir a l’acte. El podeu veure més avall.

 Miquel Obiols | Ester Roig ©

Miquel Obiols | Ester Roig ©

Per als que hem llegit el llibre, la presentació va servir per confirmar els nostres presagis: malgrat la seva discretíssima coberta, No hi cabem dues vegades, en aquest món no és un llibre menor, sinó una novel·la important. Normalment, ens acostem a allò que ha escrit algú que es digui Obiols amb moltes més reserves que si ho signés algú amb cognoms de sonoritat anglosaxona. Ens costa desfer-nos de l’acomplexament respecte a la qualitat de la nostra producció cultural, sobretot quan ens allunyem del confortable lloc comú dels clàssics i hem de valorar obres contemporànies. És per això que les paraules de l’escriptor Jordi Coca van sonar tan necessàries com reconfortants per als que havíem quedat impressionats per la novel·la: “En Miquel no ha fet un llibre pensant a vendre’n molts, sinó que ha fet autèntica Literatura”. Amb L majúscula.

No tots els llibres necessiten una presentació de la mateixa manera ni per les mateixes raons, però la novel·la de l’escriptor de Roda de Ter és d’aquelles obres que s’han d’explicar per vèncer les reticències. I és que tot el que es pot dir del llibre en termes d’aparença va contra el manual de l’editor convencional: una novel·la de tot just 128 pàgines, coberta rústica amb pocs colors ni fotografies cridaneres, interiors plens d’il·lustracions tot i ser un llibre per a adults i un argument que parla sobre la mort, la malaltia i la vellesa. S’entén que al llarg de la tarda no faltessin agraïments a Amsterdam, el segell d’Ara Llibres especialitzat en ficció contemporània, que ha cregut en l’obra i l’ha volgut publicar.

Bona part de l’acte va servir, doncs, perquè els ponents desmuntessin sistemàticament els prejudicis que la descripció més objectiva del llibre podia despertar. La principal por que calia foragitar era la de l’excés de dramatisme i afectació. En Bernat Puigtobella va remarcar que Obiols havia aconseguit “evitar la temptació de carregar les tintes” i com el llibre explica una història sense rebolcar-se en la tristor efectista. Igualment d’important era parlar del retrat directe i realista que la novel·la fa del deteriorament del cos (i el cervell és cos). La literatura es diferencia de l’entreteniment perquè la primera es deu a la veritat i el segon busca crear un efecte. A No hi cabem dues vegades, en aquest món, l’efecte emocional no es causa mai a través d’artificis, sinó que neix d’una representació honesta de la condició humana.

Jordi Coca va posar el focus en un concepte clau per a la seva lectura del relat: la dignitat. Per a l’escriptor, la història de com l’Ernest i la Nora (els protagonistes) s’enfronten a la mort captura l’essència de la dignitat humana “allò que, quan fem una passa enrere i ens mirem, ens permet reconèixer-nos com a quelcom més que animals fràgils”. Coca va parlar del llibre amb la passió d’un autor que estima la literatura i que està convençut que es troba davant d’una obra d’art. La seva descripció de l’obra transmetia el desacomplexament que he mencionat abans i va servir perquè a l’audiència li quedés clar que el petit llibre que estaven a punt de comprar tractava els grans temes de la literatura universal amb la profunditat i l’honestedat d’una gran novel·la. L’escriptor i amic d’Obiols va avisar a tothom que, si volien un best-seller, l’havien errat de totes totes: ell estava presentant una obra d’art.

Al llarg de la tarda, Obiols va mantenir-se en segon pla, content per la presència de familiars -especialment perquè havia vingut un dels seus néts- i molt emocionat per les paraules que sentia, probablement perquè sabia que eren sinceres. Va respondre les preguntes anant al gra i evitant desplegar grans tesis literàries. L’autor va demostrar senzillesa i sentit de l’humor quan en Jordi Coca li va fer broma sobre els pocs exemplars que es vendrien d’una novel·la amb aquesta temàtica i ell va riure encongint-se d’espatlles “doncs a mi m’agradaria que el llegís molta gent”. A mi, que l’he llegit i que ja sempre recordaré els personatges de la Nora i l’Ernest, també.