«El millor del Primavera ha estat el cartell i el pitjor, el so dels escenaris»

9.06.2012

Miquel Àngel Landete, cantant de Senior i el Cor Brutal actuant en la passada edició del Primavera Sound.

Se’n parla molt, del Primavera Sound. Sovint, fins i tot, massa. Què fem, doncs, tornant-ne a parlar? Ho fem perquè hem pensat que podia ser interessant entrevistar un dels músics que han participat en l’edició d’enguany perquè ens en faci una valoració i ens expliqui com ha viscut el festival des de dins (com a artista) i des de fora (com a assistent). El músic escollit ha estat Miquel Àngel Landete, cantant de Senior i el Cor Brutal.

Miquel Àngel Landete.

Els valencians van actuar dissabte a l’escenari Vice. L’hora no acompanyava (de 17.00 h a 17.45 h de la tarda), ni tampoc que al mateix temps, en escenaris ben propers, estiguessin tocant Refree o Anímic, dos projectes que donen fe de la qualitat musical del moment als Països Catalans, i que tenen força seguidors fidels. Amb tot, hi havia una mà de persones ballant i cantant «Quasi m’oblide de tu», «El cel de les Illes Caiman» o «Gran». També hi havia gent que semblava no haver escoltat mai aquests quatre músics desacomplexats però que en va gaudir tant com els fans.

Els inventors de la «valenciana» van deixar ben clar en tan sols quaranta-cinc minuts que si s’han guanyat un espai en l’atapeïda i alhora eclèctica programació del Primavera Sound no ha estat perquè canten en català, sinó perquè saben fer rock del bo i perquè les seves lletres, sempre punyents, són un esclat de llibertat. Val a dir que cada vegada hi ha més grups que arriben on arriben per la qualitat de la música que fan, independentment de la llengua amb què canten.

Un moment de l'actuació de Senior i el Cor Brutal.

És cert, però, que cantar en català, com en qualsevol llengua minoritzada, acostuma a tancar portes fora i a obrir-ne dins. Ara bé, cada cop hi ha més normalitat, tant en la creació com en el consum. I d’exemples, en tenim a cabassos, tot i que aquí i ara no direm noms. Tanmateix, que s’hagin trencat alguns prejudicis sobre la música cantada en la nostra llengua i que el camí sigui més planer no exclou que encara hi hagi molts obstacles a saltar.

Com a grup, com heu viscut la vostra primera participació en el Primavera Sound?

L’hem viscuda molt bé. El festival està molt ben organitzat, el so de l’escenari era prou potent… i no està mal pagat!

Quan començàreu amb bastir Senior i el Cor Brutal, us imaginàveu tocant-hi?

La veritat és que sí. Hi he anat com a públic, en les darreres edicions, i sempre he pensat que encaixaríem molt bé entre els artistes que hi toquen.

Ets dels músics a qui fa il·lusió tocar en grans festivals com aquest? O ets més d’escenaris petits, de concerts de proximitat…

M’agraden els escenaris de tot tipus. Aquests són els que preferim: tots! Tocar en festivals és més hedonista: has de fer poc repertori, no tens gaire temps per provar i després pots veure un munt d’artistes «pel morro». Per altra banda, els concerts en escenaris més reduïts tenen molts altres avantatges: contacte directe amb el públic, més proximitat i possibilitat d’interacció, el so sol ser millor… No cal triar. Volem de tot!

Com a públic, què ha sigut el millor per a tu d’aquest Primavera Sound 2012? I el pitjor?

Crec que la majoria de públic hi coincidim: el millor ha estat el cartell —més eclèctic i arriscat que mai— i el pitjor el preu de la beguda i el so de la majoria d’escenaris (el so del Mini és de jutjat de guàrdia!).

Què canviaries del Primavera Sound? Si és que en canviaries alguna cosa, és clar…

Seguint amb la pregunta anterior: potser estalviaria diners contractant menys artistes i n’invertiria més a tenir un so de luxe en qualsevol escenari.

Al Facebook, durant el festival, vas dir: «Conclusions d’avui: si tens panxa fas rock. Si no, fas pop. Tant fa el que toques i el que cantes»…

Sí. Ho vaig dir en part seriosament i en part en broma. El que volia dir és que no m’acabo de creure els artistes que ixen a tocar i que sembla que no hagen menjat en dues setmanes. Potser haurien de gaudir més la vida i deixar-se dur pels sentits un poc més. O invertir el temps que passen al gimnàs escrivint cançons.

Què en penses sobre la polèmica encetada pel crític musical Jordi Bianciotto arran d’un article en què criticava la poca presència de grups catalans al festival?

Coincideixo amb la seva opinió. El que no entenc és la polèmica que s’ha generat perquè és una qüestió que cau pel seu propi pes. Un grup pot ser de qualsevol part del món i cantar en l’idioma que sigui. Si té qualitat, la té inherentment. El mateix extremisme anticultural és programar un grup per l’única raó que canta en català com no programar-lo per aquest mateix motiu. Els extrems es toquen.

El vostre segon disc, Gran, és relativament recent. Però en directe i en alguns vídeos a la xarxa ja heu començat a presentar algunes cançons del vostre tercer disc («Ausiàs Marx», «El cel de les Illes Caiman»). Ja heu avançat, però, que en realitat no serà un disc, sinó dos.

Sí, esperem tindre salut, temps i diners per enregistrar i treure dos discos l’any 2013. Un elèctric i un acústic. Més o menys…

Després del Primavera Sound, els vostres seguidors us podran tornar a veure en un altre dels festivals més interessants de l’estiu: el Faraday. Il·lusionats amb aquest festival?

I tant! El Faraday —com el seu germà bessó, el PopArb— és un plaer per als sentits. Un esdeveniment de visita obligada. Jo hi he estat com a músic i va ser genial. Em consta que als espectadors els tracten de meravella també: poca gent, quasi sense cues, beguda i menjar a l’abast, temps encantador, so perfecte… Jo hi aniria cada any! Val a dir que el cap de setmana següent al del Faraday serem al The Lemon Day de Capellades, que també promet.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Els articles sobre música de la Carla González em semblen molt interessants i necessaris per fer conèixer la nostra cultura —la de valencians, catalans, mallorquins, etc.— arreu dels Països Catalans.